De Grasse
 | |
Noms SS De Grasse
(1924–1953) RMS Empress of Australia (1953–1956) Venezuela (1956–1962)  | |
| Drassana | Cammell Laird |
|---|---|
| Lloc de producció | Birkenhead |
| Historial | |
| Col·locació de quilla | 23 març 1920 |
| Avarament | 23 febrer 1924 |
| Retirada del servei | 1962 |
 SS De Grasse | |
| agost 1924 – 1953 | |
| Propietari |  French Line |
| Servei | Le Havre - Nova York |
| Destí | venda |
 RMS Empress of Australia | |
| 1953 – 1956 | |
| Propietari |  Canadian Pacific |
| Servei | Liverpool - Quebec - Mont-real |
| Destí | venda |
 Venezuela | |
| 1956 – 16 març 1962 | |
| Propietari | Sicula Oceanica |
| Destí | baixa i desballestament |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | transatlàntic |
| Arqueig | 17.759 (GT) |
| Desplaçament | 8620 t (DWT) |
| Eslora | 167,6 m |
| Mànega | 21,7 m |
| Potència | 12.500 CV |
| Velocitat | 17 kn |
El De Grasse fou un gran vaixell transatlàntic, mixt, mercant i de passatgers, francès, construït a les drassanes de Cammel Laird & Co., a Birkenhead, Anglaterra per a la French Line.[1]
El seu nom aleshores era Suffren. En ser varat el 1924, però, ja es deia De Grasse.[1] Desplaçava 19.379 tones, l'eslora era de 184 m. i la velocitat màxima de 16 nusos. Estava previst per transportar 399 passatgers en cabina i 410 en tercera classe. Va operar en el servei CGT Havre-Nova York fins al 1940, quan va ser capturada pels alemanys.[1]
El navili fou un dels que traslladaren refugiats de la Guerra Civil espanyola d'Europa a Amèrica, juntament amb el Flandre, el Méxique, el Westernland, el Statendam, l'Ipanema, el De la Salle, el Sinaia i el Nyassa. El viatge del De Grasse fou des de Le Havre a Nova York, entre el 23 de desembre de 1939 i el 6 de gener de 1940, en un viatge que va haver d'esquivar els submarins de guerra alemanys. El passatgers hagueren de continuar el trajecte en tren i entraren a Mèxic per Tampico.[2][3]
Aquell mateix any fou requisat pels alemanys i utilitzat com a vaixell-caserna sobre el riu Gironda. En evacuar Bordeus, el 1945, els mateixos alemanys el metrallaren i enfonsaren. Hissat a flor d'aigua, rehabilitat i amb una sola xemeneia, reprengué les rutes comercials el 1947. Venut el 1953 a la Canadian Pacific, canvià el nom pel d'Empress of Australia, per tal de reemplaçar l'acabat d'incendiar Empress of Canada, i cobrí la ruta Liverpool-Montreal. El 1956 fou adquirit per la naviliera italiana Sicula Oceanica, de Palerm, que el rebatejà Venezuela i que el mantingué en operació uns anys més, per al seu servei Itàlia-Índies Occidentals-Veneçuela, amb una capacitat que augmentà de 664 a prop de 1500, fins que en tornar-lo a reparar deixà de ser rendible. Acabà la seva llarga i agitada vida, barrinat i enfonsat, el 1962, a La Spezia.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «De Grasse (1924) - Empress of Australia - Ocean Liner Postcards» (en anglès). Ian Boyle/Simplon. [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ «De Grasse (barco de vapor)» (en castellà). PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura - Gobierno de España. [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ Santaeulàlia, Inés «“Crecimos en una especie de gueto, siempre con la idea de regresar”». El País, 23-11-2012.