Cigonya
Aparença
(S'ha redirigit des de: Ciconia)
Ciconia | |
---|---|
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Ciconiiformes |
Família | Ciconiidae |
Gènere | Ciconia Brisson, 1760 |
Les cigonyes són els ocells del gènere Ciconia. Són ocells de dimensions grosses, amb el bec, el coll i les potes llargs. Tenen un vol lent i pausat. A l'Empordà, també se les coneix com a gantes.
Són aus migratòries que tornen sempre als mateixos nius dels quals havien marxat l'any anterior. Quan arriben, el primer que fan és reconstruir-los. Els seus nius són plataformes de branques que poden arribar a mesurar fins a 2 metres de diàmetre.
Antigament, es deia que els nens venien portats al bec d'una cigonya (que usualment volava des de París fins a la casa de la mare)
Algunes espècies de cigonyes
[modifica]- Cigonya blanca (Ciconia ciconia):
Fa aproximadament un metre i té el plomatge de color blanc amb les plomes rèmiges negres. A la península Ibèrica nia a la vall del Guadalquivir i a Castella, sobre els cims dels arbres i edificis alts, especialment, els campanars. Actualment manca a la major part de les terres catalanes, on solament està de pas, però nidifica a les planes de Lleida i a l'Empordà. L'any 1998 van ser alliberades trenta cigonyes per repoblar l'Alt Empordà.[1] - Cigonya negra (Ciconia nigra):
Fa uns 96 cm de llargada. El plomatge és de color negre, llevat de l'abdomen, que és blanc. És feréstega i solitària. Nia als arbres i boscs despoblats. Viu en alguna zona d'Extremadura.
En la cultura popular
[modifica]En les representacions catòliques de l'edat mitjana, la cigonya encarnava valors positius.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Els projectes de reintroducció de cigonyes blanques de l'Obra Social de Caixa Catalunya col·laboren a què la població de cigonyes a Catalunya es multipliqui per més de 20 en els darrers anys». Obra Social de Caixa Catalunya, 22-03-2006. [Consulta: 15 maig 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Comunicar un missatge». Romànic Obert. Arxivat de l'original el 6 de gener 2014. [Consulta: 17 gener 2014].