Ocell ombrel·la encorbatat
Cephalopterus penduliger  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Nombre de cries | 1 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 22700936 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Cotingidae |
| Gènere | Cephalopterus |
| Espècie | Cephalopterus penduliger P.L. Sclater, 1859 |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
L'ocell ombrel·la encorbatat[1] (Cephalopterus penduliger) és una espècie d'ocell d'Amèrica del sud de curiós aspecte, com totes les del gènere Cephalopterus. Només se'l troba en zones molles premuntanes i en la selva nebulosa dels vessants del Pacífic del sud-oest muntanyencs de Colòmbia i l'Equador però ocasionalment es troben a altituds més baixes.[2][3]
Descripció
[modifica]El mascle fa 40-42 cm d'alçada i la femella és una mica més petita amb 35-37 cm. Tots dos sexes tenen la cua curta i llueixen una cresta erèctil al cap, la dels mascles és una mica més llarga, amb 20–30 cm. El mascle es distingeix per un gran plomall a la gola que recorda una corbata, mentre que les femelles i els juvenils no en tenen o són molt més petites. La longitud de la cresta es pot controlar i es pot retreure en vol.[4] El mascle generalment té unes tiges de color negre a les plomes.[3]
Distribució i hàbitat
[modifica]L'espècie mostra un alt nivell d'endemisme i es troba des de la part sud-oest de Colòmbia fins a la província d'El Oro a l'Equador, a la bioregió de Tumbes-Chocó-Magdalena.[5] Habita als boscos humits de muntanya a 1.500-1.800 m sobre el nivell del mar a les carenes i els costats de la serralada dels Andes. Se sospita que duu a terme migracions altitudinals dins del seu rang però recents descobriments de poblacions en bosc al peu de muntanya i a muntanyes baixes a l'oest dels Andes (a Platja d'Or, província d'Esmeraldas) suggereixen que aquesta espècie seria principalment sedentària (Jahn et al. 1999, Snow 2004).[3][5][2]
Ecologia
[modifica]Alimentació
[modifica]L'espècie és majoritàriament frugívora i s'alimenta de fruits grossos.[6] Es prefereixen els fruits de les Arecàcies, Lauràcies i Mirtàcies. També s'alimenten d'invertebrats i petits vertebrats. Els juvenils són alimentats amb petits vertebrats (sargantanes del gènere Anolis, granotes, petites serps), invertebrats grossos (papallones, erugues, insectes pal, cigales, llagostes, aranyes) i potser fruits (Karubian et al. 2003,[7] David Snow 2004). La majoria de fruits els agafen des de les branques, però els de palmeres espinoses (Bactris) ho fan en vols suspesos (Snow 2004).[3]
Reproducció
[modifica]L'ocell ombrel·la encorbatat es dedica a l'aparellament anomenat “lek”(suec). Per a l'exhibició, els mascles es reuneixen en una zona molt delimitada (“leks”) que és visitada per les femelles solitàries.[8] Les femelles no seleccionen un mascle amb trets secundaris destacats com ara l'agressivitat i el comportament territorial.[9] Els nius es construeixen en arbres o falgueres i s'han registrat a altures de 4,5 a 5,0 m sobre el sòl.[3][10]
La mida de la niuada del gènere Cephalopterus generalment és petita; només ponen un ou per intent de nidificació.[7] La incubació dura 27 o 28 dies. Només la femella coba i cuida la cria.[11] Proporciona menjar per a la cria de mitjana una vegada per hora que inclou invertebrats, vertebrats i material regurgitat.[12]
Conservació
[modifica]L'espècie està classificada com a vulnerable per la UICN. L'any 2012 es va estimar una població total d'entre 6.000 i 15.000 individus madurs. L'hàbit de formar “leks” estables i força sorollosos els torna particularment vulnerables a la cacera per a aliment. Addicionalment, la fragmentació de l'hàbitat per extracció de fusta i expansió de la frontera agrícola i ramadera han reduït dràsticament àrees de bosc amb les condicions apropiades per establir els “leks” (Jahn i Mena-Valenzuela 2002)[3][10]
L'ocell ombrel·la encorbatat és present en diverses àrees protegides. La consolidació de les reserves disperses existents, així com la nominació de diverses àrees protegides existents com a reserves de la biosfera, podria ser molt beneficiosa per a l'espècie.[10] La cura de la composició forestal i la reforestació s'han assenyalat com a enfocaments importants.[5]
Etimologia
[modifica]Cephalopterus prové del grec antic «κεφαλη / kephalē» que significa “cap” i «pteros» “ploma” per l'impressionant ornamentata que té al cap. L'epítet penduliger prové del llatí «pendulus» “pèndul, pendant, penjant” i el sufix «-ger» “portant” de «gerere» “portar”.[13]
Referències
[modifica]- ↑ «Ocell ombrel·la encorbatat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 15/02/2023(català)
- ↑ 2,0 2,1 Jahn, Olaf; Grefa, Edwin E. Vargas; Schuchmann, Karl-L. «The life history of the Long-wattled Umbrellabird Cephalopterus penduliger in the Andean foothills of north-west Ecuador: leks, behaviour, ecology and conservation» (en anglès). Bird Conservation International, 9, 1, 3-1999, pàg. 81–94. DOI: 10.1017/S0959270900003373. ISSN: 0959-2709.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Freile, J. F; Poveda, C. «Cephalopterus penduliger» (en castellà). Aves del Ecuador - Museo de Zoología, Pontificia Universidad Católica del Ecuador, 2019. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ «Toropisco del Pacífico/Long-wattled Umbrellabird/Cephalopterus penduliger» (en castellà). Birds of Colombia, 04-01-2021. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Granizo, Tarsicio; Cecilia Pacheco, M. Belén Ribadenerira, Mauricio Guerrero, Luis Suárez. Libro rojo de las aves del Ecuador (en castellà). 1a. ed. Quito, Ecuador: SIMBIOE : Conservation International : Unión Mundial para la Naturaleza : Ministerio del Ambiente : Ecociencia, 2002, p. 177-178. ISBN 978-9978-42-196-3.
- ↑ Leck, Charles F. «Avian Extinctions in an Isolated Tropical Wet-Forest Preserve, Ecuador» (en anglès). The Auk, 96, 2, 01-04-1979, pàg. 343–352. DOI: 10.1093/auk/96.2.343. ISSN: 0004-8038.
- ↑ 7,0 7,1 Karubian, Jordan; Castañeda, Gabriela; Freile, Juan F.; Salazar, Ramiro T.; Santander, Tatiana «Nesting biology of a female Long-wattled Umbrellabird Cephalopterus penduliger in north-western Ecuador» (en anglès). Bird Conservation International, 13, 4, 12-2003, pàg. 351–360. DOI: 10.1017/S0959270903003253. ISSN: 0959-2709.
- ↑ Karubian, Jordan; Durães, Renata; Storey, Jenny L.; Smith, Thomas B. «Mating Behavior Drives Seed Dispersal by the L ong‐wattled U mbrellabird C ephalopterus penduliger» (en anglès). Biotropica, 44, 5, 9-2012, pàg. 689–698. DOI: 10.1111/j.1744-7429.2012.00859.x. ISSN: 0006-3606.
- ↑ Morochz Andrade, Carlos Gustavo. «Comportamiento y distribución del Pájaro Paraguas Longipéndulo Cephalopterus penduliger en el Occidente de Ecuador» (PDF) (en castellà) p. 13, 01-05-2010. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Cephalopterus penduliger: BirdLife International: The IUCN Red List of Threatened Species 2016: e.T22700936A93805498» (en anglès). Llista vermella de la IUCN. Llista Vermella de la IUCN, 01-10-2016. DOI: 10.2305/iucn.uk.2016-3.rlts.t22700936a93805498.en.
- ↑ Greeney, Harold F; Andrew McLean, Amelie D. L. Bücker, Rudolphe A. Gelis, Dar-win Cabrera2, & Francisco Sornoza. «Nesting biology of the long-wattled umbrellabird (Cephalopterus penduliger). Part I: Incubation» (en anglès). vol. 17 p. 395–401. Ornitologia Neotropical, 01-08-2006. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ «Nesting biology of the Long-wattled Umbrellabird Cephalopterus penduliger. Part II: Nestling provisioning» (en anglès). vol. 34 p. 96-99. Cotinga, 10-03-2012. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ Snow, David; de Juana, Eduardo; Sharpe, Christopher J. «Long-wattled Umbrellabird (Cephalopterus penduliger), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.lowumb1.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
