Cebrià Cabané i Bril
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 gener 1884 Sabadell (Vallès Occidental) |
Mort | 1r juliol 1956 (72 anys) Sabadell |
Residència | Sabadell |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació | Conservatori Superior de Música del Liceu |
Activitat | |
Ocupació | Professor de música, compositor, director i pianista |
Gènere | Sardana |
Obra | |
Obres destacables Amorosa, Tendresa |
Cebrià Cabané i Bril o Ciprià Cabané (Sabadell, 27 de gener del 1884 - 1 de juliol de 1956) va ser un pianista i professor de música català.[1] Fou el pare del també músic Adolf Cabané.
Biografia
[modifica]Estudià a l'Escola de Música de Sabadell i al Conservatori del Liceu; en acabar la formació al centre barceloní, se'l distingí[2] amb la medalla de plata amb corona d'or. Amplià la formació amb el pianista Carles Vidiella.
Va ser sotsdirector de l'Orfeó de Sabadell ja d'ençà la fundació el 1904, i hom el nomenà també mestre de música de la secció de nois. L'Ajuntament de Sabadell el posà el 1909 al front de l'Escola Municipal de Música de Sabadell[3] i l'any següent li encarregà també que reorganitzés la Banda Municipal, on ja tocava des de la fundació el 1895. Dirigí (però només amb el càrrec de sotsdirector interí) la Banda fins al 1913, quan es convocaren oposicions per dotar la plaça de director i les guanyà[3] Josep Masllovet i Sanmiquel. Del 1913 endavant es dedicà a l'ensenyament privat ensems que, a partir dels anys 20, feia de director i pianista del Quintet Imperial[4] i del Quintet Padró. Acabada la guerra civil, va ser víctima de la depuració franquista, que l'expulsà de la plaça que exercia de professor auxiliar de l'Escola de Música. Als anys 40 formà part de l'Orquestra Muixins.[1]
Compongué sardanes[5] i altres obres musicals.
Els seus fills
[modifica]Dels seus fills, Adolf (1911-1993) va seguir els passos del pare i va ser músic i compositor; dirigí l'Orfeó, la Banda Municipal de Sabadell i l'Escola Municipal de Música de Sabadell. Armand (Sabadell, 1913 - Guatemala, 1997), tècnic tèxtil, s'establí a Mèxic[6] durant la Guerra Civil. I Maria Teresa ha publicat dos llibres de poesia: Narracions verídiques i poesies. (Sabadell: s.n., 1984). i Ventall poètic, antologia poètica 1985-1995. (Sabadell: Diptic, impressor, 1996).
Sardanes
[modifica]- Amorosa (1907), per a piano
- Enyorívola
- La núvia (1907)
- Primerenca (1906)
- Tendresa (1908)[5]
Bibliografia
[modifica]- Aymerich, Dionísia; Vilar, Josep M. L'Escola Municipal de Música de Sabadell: un segle d'història 1892 - 1992. Sabadell: Ajuntament de Sabadell, 1994. ISBN 84872221068.
- Busqué i Marcet, Jaume «L'Orfeó de Sabadell, de 1906 al 1908 (2): Apunts per un cinquantenari». Alba, Revista de la Parroquia de la Purísima Concepción de Sabadell, año III, núms. 30-31, agosto-septiembre 1952, pàg. 192-193.
- Joan d'Arrahona «Cebrià Cabané Bril». Garba, núms. 32-34, 11-1922, pàg. 41-42.
- Sanahuja i Capella, Daniel «Recordant... Cebrià Cabané i Bril (1884 - 1956)». Quadern: Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, núm. 6, gener-febrer 1979, pàg. 125-127.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Nomenclàtor. «Carrer de Cebrià Cabané». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 16 maig 2016].
- ↑ Baqués, Josep; Baró, Robert. Gent nostra als carrers de Sabadell. Sabadell: Ajuntament de Sabadell, 1995. ISBN 8487221068.
- ↑ 3,0 3,1 Alavedra i Subiranas, Joan «La Banda Municipal de Música de Sabadell, una història de la música oficial del municipi (1856-1981)». Arraona, núm. 4, 3a. època, Primavera 1989, pàg. 35-54.
- ↑ El "Quintet Imperial" acompanyava les pel·lícules mudes que es projectaven al sabadellenc "Salón Imperial" entre el 1913-1925. A més d'en Cabané, a la formació hi havia en Genís Masclans, 1r. violí, en Ramon Tarragó, 2n. violí, l'Antoni Baqués, cello, i en Francesc Morral, contrabaix. Al "Salon" succeïren el "Quintet Artístic" d'en Càstor Vilà (Lluís i Falcó, Josep «Música y músicos en la Cataluña silente». Actas del V Congreso de la A.E.H.C., 1995, pàg. 95-105.)
- ↑ 5,0 5,1 «Fitxa i sardanes de Cabané, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1r gener 2014].
- ↑ «Fitxa d'emigrant d'Armand Cabané» (en castellà). [Consulta: 1r gener 2013].