Vés al contingut

Casa Llauder

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Palau Requesens.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Llauder
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part deConjunt especial del sector de la muralla romana Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHèrcules, 3 i Arlet, 5 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 58″ N, 2° 10′ 41″ E / 41.382899°N,2.177937°E / 41.382899; 2.177937
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52299 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona706 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deLluís Maria de Llauder i de Dalmases Modifica el valor a Wikidata

La casa Llauder, mal anomenada Requesens,[a] és un edifici situat als carrers d'Hèrcules, 3 i d'Arlet, 5 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[3][2] Actualment, és propietat de l'empresa Suizo Hotel SL,[4] que l'ha reformat[5] per a ampliar-hi l'hotel instal·lat a l'edifici veí del carrer de Jaume I, 6 (vegeu casa Francesc Joan Sistaré).

Descripció

[modifica]
Figura d'animal a la cantonada
Lluís Maria de Llauder i de Dalmases
Quarteró núm. 11 de Garriga i Roca (c. 1860)

Casalot d'origen medieval, probablement del segle xv. Conserva el portal de mig punt adovellat, els carreus dels baixos, l'arrencament de l'escala o les dues finestres coronelles, ara tapiades, de la façana lateral al primer pis.[3][2] Pel que fa a la resta, hi destaca la reforma del segle xviii, amb elements com els balcons amb llosana de ceràmica o els portals rectangulars i els òculs amb arcs de mig punt de les golfes.[3][2] Cal esmentar un curiós animal esculpit en una de les pedres cantoneres, a l'alçada del segon pis, que allarga el coll tot girant el cap en direcció al carrer de la Ciutat.[3][2]

Història

[modifica]

Els Llauder eren una nissaga de ferrers establerts a Argentona almenys des de finals del segle xv.[6] Joan Pau Llauder i Jaume (1596-1669)[7] obtingué la condició de ciutadà honrat de Barcelona, primer de mans de Lluís XIV (1644), i després de Felip IV (1653).[8] El 1699, el seu fill Francesc Llauder i Moles (1632-1719), notari,[9] va adquirir al donzell Jaume de Lloselles un casal que havia pertangut a la família Comes per 2.200 lliures.[10][11] A la seva mort, fou enterrat a l'església dels Sants Just i Pastor, en un vas situat davant la capella del Santíssim Sagrament.[11]

El 1816, Josep Francesc Llauder i Camín (1781-1824)[12] va demanar permís per a posar un guarda-rodes a la cantonada i netejar el clavegueró,[13] i novament el 1823 per a destapiar-hi un balcó.[14] El 1826, la seva vídua Maria Mercè Freixes (o Frexas) i Vieta (†1834)[12] va demanar permís per a convertir-hi una finestra en balcó.[15] El 1837, el seu fill Ramon de Llauder i Freixes (1807-1870)[16] es va casar a Madrid amb Maria de la Mercè de Dalmases i de Bufalà (1813-1885),[17][18][19] i l'hereu fou l'advocat i periodista Lluís Maria de Llauder i de Dalmases (1837-1902),[20][21] fundador de la revista La Hormiga de Oro, la impremta i llibreria de la qual era situada a la mateixa casa.[22][23]

Va morir sense fills, i els seus hereus se'n repartiren el patrimoni, ja fos per adjudicació o venda de propietats.[24][23] L'edifici va passar aleshores a mans de les Filles de Sant Josep, congregació de monges dedicades a l'atenció dels malalts.[25][26]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Segons algunes fonts, el 1600 pertanyia a Berenguer de Requesens i Muntanyans, i després a Miquel de Cruïlles.[1][2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 194. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Casa Requesens». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Casa Requesens». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. ↑ «SUIZO HOTEL SL». e-informa.
  5. ↑ Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2009. Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura, desemnre 2010, p. 180. 
  6. ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 81.
  7. ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 95.
  8. ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 82.
  9. ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 83, 95.
  10. ↑ AHPB, notari Josep Ferran, 01-05-1699.
  11. ↑ 11,0 11,1 Subiñà Coll, 1998, p. 85.
  12. ↑ 12,0 12,1 Subiñà Coll, 1998, p. 90, 95.
  13. ↑ «Ramon Sans. Procurador de Josep Francesc de Llauder. Rere Sant Just 14 (Hèrcules) i Arlet. Casa. Posar un guarda-rodes a la cantonada i netejar el clavegueró». C.XIV Obreria C-108/1816-031. AHCB, 06-05-1816.
  14. ↑ «Josep Francesc Llauder. Arlet 14. Casa. Destapiar un balcó». C.XIV Obreria C-121/1823-011. AHCB, 23-01-1823.
  15. ↑ «Ramon Sans. Apoderat de Maria de la Mercè Llauder. Carreró al costat de Sant Just 14 (Hèrcules) i Arlet. Casa. Convertir una finestra en balcó». C.XIV Obreria C-127/1826-080. AHCB, 26-04-1826.
  16. ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 92-93, 95.
  17. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 19-06-1885. 
  18. ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 92, 95.
  19. ↑ Reixac i Puig, 2008, p. 672.
  20. ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 93, 95.
  21. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 385. 
  22. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 104, 278, 283, 309. 
  23. ↑ 23,0 23,1 Reixac i Puig, 2008, p. 673.
  24. ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 93.
  25. ↑ Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona, 1912, p. 344. 
  26. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 10-05-1926, p. 486. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Llauder
  • «Casa Llauder». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Llauder&oldid=34091002»