Vés al contingut

Calcofil·lita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Calcofilita)
Infotaula de mineralCalcofil·lita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCu18Al₂(AsO₄)₃(SO₄)₃(OH)27·33(H₂O)
Epònimcoure i fulla Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaarsenats
Nickel-Strunz 10a ed.08.DF.30
Nickel-Strunz 9a ed.8.DF.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/D.11 Modifica el valor a Wikidata
Dana43.5.14.1
Heys22.3.6
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal, 3 2/m
Estructura cristal·linaa = 10,756(2) Å; c = 28,678(4) Å;
Grup puntual3 - romboèdrica
Colorverd maragda, verd blavós a verd prada; verd en llum transmesa
Maclessí, amb {1010} com a pla de macla.
Exfoliació{0001} perfecta i de caràcter micàci; en traces sobre {101
Fracturairregular
Duresa2
Lluïssorvítria a subadamantina, nacrada a {0001}
Color de la ratllamés clara que el color (verd clar a verd blavós).
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica2,67 a 2,69
Densitat2,67 a 2,69 g/cm³ (mesurada); 2,684 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,618 a 1,632 nε = 1,552 a 1,575
Birefringènciaδ = 0,066
PleocroismeO blau-verd, E gairebé incolora (feble)
Solubilitaten amoníac
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolChp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La calcofil·lita (del grec Khalkos, coure, i phillon, fulla) és un mineral rar de la classe dels arsenats. Va ser descrita per primera vegada a partir de material recol·lectat a Alemanya.

Característiques

[modifica]

Els cristalls són en forma de plaques, de sis cares, i aplanats perpendicular a l'eix c del cristall, i pot ser estriat triangular en aquestes cares aplanades. Pot formar rosetes, druses, trobar-se foliat o de manera massiva. L'exfoliació és perfecta i perpendicular a l'eix c del cristall, i forma macles. La fractura és irregular. El mineral és tou, amb una duresa de 2 a l'escala de Mohs. La gravetat específica es dona generalment en el rang de 2,67-2,69. La calcofil·lita és soluble en àcids i amoníac. No és fluorescent, ni radioactiva.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcofil·lita pertany a «08.DF: Fosfats només amb cations de mida mitjana, amb proporció: (OH, etc.):RO₄ > 3:1» juntament amb els següents minerals: hotsonita, bolivarita, evansita, liskeardita, rosieresita, rusakovita, liroconita, sieleckiita, parnauita i gladiusita.

El contingut d'aigua varia a temperatura ambient sobre la base de la humitat relativa. És per això que dues fórmules diferents són citades a la literatura per la calcofil·lita: Cu18Al₂(AsO₄)₄(SO₄)₃(OH)24·36(H₂O)[2] i Cu18Al₂(AsO₄)₃(SO₄)₃(OH)27·33(H₂O).[1]

Pot alterar-se a crisocol·la, que és un silicat de coure-alumini. Té relació amb la barrotita, però són minerals diferents. Es pot confondre amb l'spangolita d'hàbit tabular.

Formació i jaciments

[modifica]

És un arsenat de coure secundari que es produeix a les zones oxidades d'alguns jaciments de coure amb arsènic. És un mineral secundari poc comú. Els minerals associats inclouen: atzurita, malaquita, brochantita, crisocol·la, spangolita, connel·lita, cuprita, cianotriquita, strashimirita, parnauïta, lavendulana, cornubita, langita, clinoclasa, farmacosiderita i mansfieldita. Als territoris de parla catalana ha estat trobada a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà), a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona)[3] i a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès).[4][5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Chalcophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 «Chalcophyllite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 21 gener 2014].
  3. Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, pàg. 3-46 [Consulta: 24 novembre 2023].
  4. Viñals, J.,Bareche,E.y Coca, J. «Mines de Catalunya, Vimbodí (II)». Mineralogistes de Catalunya, 4, 1990, pàg. 213-227 [Consulta: 21 novembre 2023].
  5. Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 21 novembre 2023].