Vés al contingut

Bust de Nefertiti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaBust de Nefertiti

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escultòrica i troballa arqueològica Modifica el valor a Wikidata
CreadorTutmose (escultor), atribuït Modifica el valor a Wikidata
Creació1353 aC ↔ 1336 aC
Data de descobriment o invenció6 desembre 1912 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de descobrimentAl-Amārna Modifica el valor a Wikidata
Mètode de fabricaciópolicromia Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Nou d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Gènerebust Modifica el valor a Wikidata
Movimentart de l'antic Egipte Modifica el valor a Wikidata
Materialpedra calcària
estuc
quars (iris) Modifica el valor a Wikidata
Mida24,5 (amplada) × 35 (longitud) cm
Pes20 kg Modifica el valor a Wikidata
Propietat deHenri James Simon (–1920)
Stiftung Preußischer Kulturbesitz
Museu Egipci de Berlín
Estat Lliure de Prússia (1920–) Modifica el valor a Wikidata
Localització
Col·leccióMuseu Egipci de Berlín (Berlín-Mitte)
Neues Museum (Berlín-Mitte)
Museu Egipci de Berlín (Berlín-Mitte) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariÄM 21300 Modifica el valor a Wikidata
Fotografia del Bust de Nefertiti realitzada l'any 1963.

El Bust de Nefertiti és un bust de pedra calcària, pintat, que representa Nefertiti, la Gran Esposa Reial del faraó egipci Akhenaton. És una de les obres més copiades de l'antic Egipte i a causa d'aquesta obra, Nefertiti s'ha convertit en una de les dones més famoses del món antic, i una icona de la bellesa femenina. Es creu que el treball es va elaborar l'any 1345 abans de Crist per l'escultor Tutmose.

Un equip d'arqueòlegs alemanys dirigits per Ludwig Borchardt va descobrir el bust de Nefertiti l'any 1912 al taller de Tuthmosis a Al-Amārna, Egipte. S'ha mantingut en diversos llocs a Alemanya des del seu descobriment, com ara a una mina de sal a Merkers-Kieselbach, el Museu de Dahlem (llavors a Berlín Oest), el Museu Egipci del Charlottenburg i a l'Altes Museum. Actualment es troba en exhibició en el recentment restaurat i reobert Neues Museum a Berlín, on es mostrava abans de la Segona Guerra Mundial.

El bust de Nefertiti s'ha convertit en un símbol cultural de Berlín, Alemanya, així com de l'antic Egipte. També ha estat objecte d'una intensa discussió entre Egipte i Alemanya sobre les demandes egípcies per a la seva repatriació. També hi ha hagut controvèrsies sobre l'exposició artística cos de Nerfertiti i també per les acusacions sobre la seva autenticitat.[1]

Història

[modifica]

Antecedents

[modifica]
Un "altar domèstic" (circa 1350 aC) que representa Akhenaton, Nefertiti i tres de les filles. Noteu que Nefertiti porta una corona semblant a la descrita en el bust.

Nefertiti (literalment «la bellesa ha arribat»), que va viure al segle xiv aC, fou la Gran Esposa Reial (consort principal) del faraó egipci Akhenaton de la dinastia XVIII d'Egipte. Akhenaton va iniciar una nova forma de culte monoteista anomenada atenisme dedicat al disc Sol Aten.[2] Poc se sap sobre Nefertiti. Hi ha teories que suggereixen que podria haver estat una egípcia reial per naixement, una princesa forana o la filla d'un alt càrrec del govern anomenat Ay, que va esdevenir faraó després de Tutankhamon. Pot haver estat corregent d'Egipte amb Akhenaton, que va governar del 1352 aC al 1336 aC.[2] Nefertiti va donar a llum sis filles a Akhenaton, una de les quals, Ankhesenpaaten (reanomenada Ankhesenamon després de la supressió del culte a Aten), es casà amb Tutankhamon, fillastre de Nefertiti. Nefertiti desapareix de la història en el dotzè any del regnat d'Akhenaton, per bé que no se sap si això va ser per causa de la seva o bé perquè va prendre un nou nom. Pot haver-se convertit posteriorment en faraona pel seu prop dret, i hauria governat en solitari durant un curt període després de la mort del seu espòs.[2][3]

Es creu que el bust de Nefertiti s'hauria esculpit pels volts del 1345 aC per l'escultor Thutmosis.[2][4] El bust no té cap mena d'inscripcions, però es pot identificar sense cap mena de dubte amb Nefertiti per la seva característica corona, que duu en altres (i clarament identificades) representacions que han arribat fins als nostres dies (vegeu per exemple l'altar domèstic, a la dreta).[5]

Descobriment

[modifica]
Bust de Nefertiti

El bust de Nefertiti va ser trobat el 6 de desembre del 1912 a Al-Amārna per la Deutsche Orient-Gesellschaft (Societat Oriental Alemanya), dirigida per l'arqueòleg alemany Ludwig Borchardt. Es va trobar en el que havia estat el taller de l'escultor Tuthmosis, junt amb d'altes busts inacabats de Nefertiti.[6][7] El diari de Borchardt és la font escrita principal sobre aquesta troballa; allà, ell hi remarca: «De cop i volta, teníem a les nostres mans l'obra d'art egípcia més viva. No pots descriure-la amb paraules. L'has de veure.»[8]

Un document del 1924 trobat als arxius de la Companyia Alemanya Orienal recorda la reunió entre Ludwig Borchardt i un alt funcionari egipci per discutir la divisió de les troballes arqueològiques del 1912 entre Alemanya i Egipte. Segons el secretari de la Deutsche Orient-Gesellschaft (que fou l'autor del document i que estigué present en la reunió), Borchardt «volia conservar el bust per a nosaltres».[9][10] Borchardt és sospitós d'haver ocultat el valor real del bust,[11] tot i que ell negà haver-ho fet.[12]

Mentre Philipp Vandenberg descriu el fet com a «un cop de sort, més enllà de qualsevol comparació»,[13] la revista Time el situa entre els «10 principals artefactes robats».[14] Borchardt va mostrar al funcionari egipci una fotografia del bust «que no mostrava Nefertiti en la seva millor llum». El bust fou embolicat en una caixa quan l'inspector en cap d'antiguitats d'Egipte Gustave Lefebvre va arribar per inspeccionar. El document revela que Borchardt va dir que el bust estava fet de guix per induir a error l'inspector. La Companyia Alemanya d'Orient culpa de negligència l'inspector i assenyala que el bust es trobava a la part superior de la llista d'intercanvi i diu que l'acord fou equitatiu.[10][15]

Descripció i exàmens

[modifica]

El bust de Nefertiti mesura 47 cm d'alt i pesa uns 20 kg. Està fet d'un nucli de pedra calcària cobert amb capes d'estuc pintades. La cara és completament simètrica i està gairebé intacta, però a l'ull esquerre li falta la incrustació present a la dreta.[16][17] La pupil·la de l'ull dret és de quars inserit amb pintura negra a i està fixat amb cera d'abelles. El fons de la conca de l'ull hi té ornaments de pedra calcària. Nefertiti porta la seva corona blava característica coneguda com a «corona coberta de Nefertiti» amb una diadema d'or, que està enrotllada al voltant amb cintes horitzontals i unida a la part posterior, i un ureu (cobra) al front que actualment està trencat. També porta un collaret ampli amb un estampat de flors sobre aquest.[18] Les orelles també han patit algun dany.[17] Gardner's Art Through the Ages suggereix que «Amb aquest elegant bust, Thutmosis podria haver estat al·ludint a una flor pesant en la seva prima i elegant tija, amb l'exageració del pes del cap coronat i la longitud del coll gairebé serpentí.»[19]

Perfil dret i frontal Perfil dret i frontal
Perfil dret i frontal
Perfil esquerre i darrere Perfil esquerre i darrere
Perfil esquerre i darrere

Segons David Silverman, el bust de Nefertiti reflecteix l'estil de l'art egipci, que es desvia de les «excentricitats» de l'estil de l'art d'Amarna, que es va desenvolupar en el regnat d'Akhenaton. Es desconeix la funció exacta del bust, tot i que s'ha teoritzat que el bust podria ser un esbós de l'escultor que seria usat com a base d'altres retrats oficials, conservats al taller de l'artista.[20] Els retrats normals que ens han arribat normalment estan fets, totalment, de pedra, per bé que originalment estaven pintats amb una capa d'escaiola fina, però no pas fetes amb una gran capa d'estuc d'escaiola com és el cas d'aquesta peça.

Colors

[modifica]

Ludwig Borchardt va encarregar una anàlisi química dels pigments de color del cap. El resultat de l'examen va ser publicat en el llibre retrat de la reina Nefertiti el 1923:[21]

Manca de l'ull esquerre

[modifica]

Quan es va descobrir el bust per primer cop, no hi havia inserida la peça de quars que representa l'iris del globus ocular esquerre, com en l'altre ull, i no se'n va trobar cap tot i la intensa cerca i la recompensa de 5 lliures esterlines que es va oferir.[22] Borchardt suposà que l'iris de quars de l'ull esquerre havia caigut quan el taller de l'escultor Tuthmosis es va convertir en ruïnes.[23] L'ull que falta va portar a especulacions sobre si Nefertiti podria haver patit d'una infecció oftàlmica, i en realitat va perdre el seu ull esquerre, tot i que la presència d'un iris en altres estàtues contradiu aquesta possibilitat.[24]

Dietrich Wildung proposà que el bust de Berlín era un model per a retrats oficials que fou usat per l'escultor mestre per ensenyar als seus alumnes com tallar l'estructura interna de l'ull, i per això l'iris esquerre no fou afegit.[25] Gardner's Art Through the Ages and Silverman presenten una visió similar, segons la qual el bust es va deixar inacabat deliberadament.[17][19] Hawass suggerí que Thutmosis havia creat l'ull esquerre, però que posteriorment fou destruït.[26]

Tomografia computada

[modifica]

Tomografia computadaEl bust fou escanejat per primer cop el 1992, i va produir seccions transversals del bust cada 5 mm.[27][28] El 2006, Dietrich Wildung, director del Museu Egipci de Berlín, mentre provava una il·luminació diferent de l'Altes Museum —on s'exposava el bust en aquella època— observà arrugues al coll de Nefertiti i bosses sota els seus ulls, la qual cosa suggeriria que l'escultor havia tractat de descriure signes d'envelliment. Un escanejat confirmà les troballes de Wildung; Thutmosis havia afegit guix sota les galtes i ulls en un intent de perfeccionar la seva escultura, va afirmar Wildung.[25]

L'escanejat del 2006, dirigit per Alexander Huppertz, director de l'Institut de Ciència de la Imatge a Berlín, revelà que la cara arrugada de Nefertiti s'esculpí al nucli intern del bust.[28] Els resultats es van publicar l'abril del 2009 a la revista Radiology.[29] L'escàner va revelar que Thutmosis havia col·locat capes de gruix variable en la part superior del nucli de pedra calcària. La part de dins té arrugues al voltant de la boca i les galtes i una inflamació al nas. Els plecs i la protuberància del nas s'anivellen per la capa d'estuc més externa. Segons Huppertz, això pot reflectir «ideals estètics de l'època».[4][30] L'exploració de 2006 proporciona més detall que la de 1992 revela detalls subtils només 1-2 mm sota l'estuc.[27]

Història posterior

[modifica]

El bust de Nefertiti s'ha convertit en «una de les imatges més admirades i més copiades de l'antic Egipte», i la peça estrella feta servir per promocionar els museus de Berlín.[31] És vista com una «icona de la bellesa internacional».[11][25][32] «Mostra una dona amb un coll llarg, celles elegantment arquejades, pòmuls alts, nas prim i un enigmàtic somriure dibuixat amb uns llavis de color vermell, el bust de Nefertiti com un dels rostres més bells de l'antiguitat.»[25] Es descriu com el més famós bust de l'art de l'antiguitat, comparable només a la màscara de Tutankamon.[18]

Nefertiti ha esdevingut una icona de la cultura de Berlín.[6] Uns 500.000 visitants veuen Nefertiti cada any.[10] El bust es descriu com «l'obra més coneguda de l'art d'Egipte antic, possiblement de tota l'antiguitat.»[33] La seva cara està en les postals de Berlín i segells de correus alemanys de 1989.[32][34]

Ubicacions a Alemanya

[modifica]
Neues Museum, Berlín és l'actual ubicació del bust de Nefertiti

El bust de Nefertiti ha estat a Alemanya des de 1913,[9] quan va ser enviat a Berlín i presentat a James Simon, un comerciant a l'engròs i patrocinador de l'excavació Amarna.[7] Fou exhibit a la residència de Simon fins al 1913, quan Simon va prestar el bust i altres artefactes de l'excavació d'Amarna al Museu de Berlín.[35] Tot i que la resta de la col·lecció d'Amarna es mostrà el 1913-1914, Nefertiti es va mantenir en secret a petició de Borchardt.[13] El 1918, el Museu va discutir l'exposició pública del bust, però de nou el mantingué en secret a petició de Borchardt.[35] Va ser donat de forma permanent al Museu de Berlín el 1920. Finalment, el 1923, el bust va ser presentat per primera vegada al públic en un escrit de Borchardt i més tard el 1924, mostrat al públic com a part del Museu Egipci de Berlín.[13][35] El bust va ser una sensació, i es va convertir ràpidament en una icona de fama mundial de la bellesa femenina, i un dels artefactes més universalment reconeguts de l'Antic Egipte que ha arribat fins als nostres dies. El bus de Nefertiti fou exhibit al Neues Museum de Berlín, a l'Illa dels Museus fins que el museu es va tancar el 1939; amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, els museus de Berlín es van buidar i els artefactes es van desplaçar a refugis segurs per a la seva custòdia.[7] Nefertiti s'emmagatzemà inicialment al soterrani del Banc Governamental de Prússia i després, la tardor de 1941, es va traslladar a la torre d'un búnquer Flak a Berlín.[35] El Neues Museum va patir bombardejos el 1943 per part de la Royal Air Force.[36] El 6 de març de 1945, el bust va ser traslladat a una mina de sal alemanya de Merkers-Kieselbach a Turíngia.[7]

El març de 1945, el bust va ser trobat per l'Exèrcit nord-americà i lliurat a la seva branca de Monuments, Belles Arts i Arxius. Fou traslladat al Reichsbank a Frankfurt i després, a l'agost, enviat al U.S. Central Collecting Point a Wiesbaden on fou mostrat al públic el 1946.[7][35] El 1956, el bust fou retornat a Berlín Oest.[7] Allà fou exhibit al Dahlem Museum. Ja des del 1946, la República Democràtica Alemanya insistí en el retorn de Nefertiti a l'Illa dels Museus a Berlín Est, on el bust s'havia mostrat abans de la guerra.[7][35] El 1967, es va traslladar Nefertiti al Museu Egipci de Charlottenburg i va romandre allí fins al 2005, quan es va traslladar a l'Altes Museum.[35] El bust va tornar al Neues Museum com a la seva peça central quan el museu va tornar a obrir l'octubre del 2009.[11][36][37]

Controvèrsies

[modifica]
Vídeos externs
Thutmose's Bust of Nefertiti (Amarna Period), Smarthistory[38]

Sol·licituds de repatriació a Egipte

[modifica]

Des de la presentació oficial del bust a Berlín el 1924, les autoritats egípcies han estat demanant el seu retorn a Egipte.[6][35][39] El 1925, Egipte amenaçà de prohibir les excavacions alemanyes a Egipte, llevat que Nefertiti fos retornada. El 1929, Egipte oferí intercanviar altres artefactes per Nefertiti, però Alemanya declinà l'oferiment. En els anys cinquanta, Egipte intentà altre cop d'endegar negociacions, però no hi va haver resposta per part d'Alemanya.[35][39] Tot i que Alemanya prèviament s'havia oposat amb fermesa a la repatriació, el Hermann Göring considerà el retorn del bust al rei Faruk I d'Egipte com a gest polític. Hitler s'oposà a la idea, i digué al govern egipci que construiria un nou museu egipci per a Nefertiti: «Al bell mig, aquesta meravella, Nefertiti, hi serà entronitzada, […] mai no renunciaré al cap de la Reina.»[11][39] Mentre el bust estigué sota control estatunidenc, Egipte demanà als Estats Units d'Amèrica que els la donessin; els Estats Units s'hi negaren i van aconsellar Egipte que tractés de l'assumpte amb les noves autoritats alemanyes.[35] In 1989, el president egipci Hosni Mubarak veié el bust de Nefertiti i va anunciar que era «el millor ambaixador d'Egipte» a Berlín.[35]

Zahi Hawass, antic Secretari General del Consell Suprem d'Antiguitats egipci, creu que Nefertiti pertany a Egipte i que el bust fou tret il·legalment d'Egipte i, per tant, hauria de ser retornat. El Dr. Hawass ha mantingut la postura que les autoritats egípcies van ser enganyats per l'adquisició de Nefertiti el 1913. Ha exigit que Alemanya demostri que es va exportar legalment.[9][40] Segons Kurt G. Siehr, un altre argument en suport de la repatriació és que «les troballes arqueològiques tenen la seva "llar" al país d'origen i haurien de ser conservades en aquell país.»[41] La qüestió de la repatriació Nefertiti va sorgir de nou el 2003 sobre l'escultura Cos de Nefertiti. El 2005, Hawass demanà a la Unesco que intervingués per retornar el bust.[42]

El 2007, Hawass va amenaçar de prohibir exposicions d'art egipci a Alemanya si Nefertiti no era prestada a Egipte, però va ser en va. Hawass també va demanar un boicot mundial dels préstecs a museus alemanys per iniciar el que ell anomena una «guerra científica». Hawass volia que Alemanya almenys prestés el bust a Egipte el 2012 per a la inauguració del Gran Museu Egipci prop de les Piràmides de Guiza.[31] Alhora, una campanya anomenada «Nefertiti viatja» va ser llançada per l'associació cultural CulturCooperation, amb seu a Hamburg, Alemanya. Van distribuir targetes postals que representen el bust de Nefertiti amb les paraules «Retorneu al Remitent» i van escriure una carta oberta al Ministre de Cultura alemany, Bernd Neumann, on es recolzava la idea que Egipte havia de rebre el bust en préstec.[32][43] El 2009, quan Nefertiti va tornar al Neues Museum - la seva antiga casa, l'adequació de Berlín com la ubicació del bust va ser qüestionada.

Diversos experts en art alemanys han intentat refutar totes les afirmacions fetes per Hawass, i han apuntat al document de 1924 que discuteix el pacte entre Borchardt i les autoritats egípcies,[9][10] però, com es va explicar anteriorment, Borchardt ha estat acusat d'haver fet un engany en el tracte. Les autoritats alemanyes també han sostingut el bust és massa fràgil per al transport i que els arguments legals per a la repatriació eren insubstancials. Segons The Times, Alemanya podria estar preocupada pel fet que els préstecs del bust a Egipte signifiqués la seva sortida definitiva d'Alemanya.[11][31]

El desembre de 2009 Friederike Seyfried, la directora del Museu Egipci de Berlín i la Col·lecció de papirs, presentà als egipcis documents en poder del museu sobre el descobriment del bust que inclouen un protocol signat per l'excavador alemany del bust i el Servei d'Antiguitats d'Egipte. En els documents, l'objecte va ser catalogat com un bust de guix pintat d'una princesa. Però en el diari de Ludwig Borchardt es va referir clarament a ell com a cap de Nefertiti. «Això prova que Borchardt va escriure aquesta descripció perquè el seu país pogués obtenir l'estàtua», va afirmar Hawass, «aquests materials confirmen l'afirmació d'Egipte que (ell) va actuar sense ètica amb la intenció d'enganyar.» No obstant això, Hawass va dir que Egipte no considerava el bust de Nefertiti com una antiguitat saquejada. Tot i això, és una d'un grapat d'antiguitats egípcies veritablement singulars que segueixen en mans estrangeres. «Realment vull que torni», va dir.[31]

Denúncies sobre la seva autenticitat

[modifica]

El llibre, Le Buste de Nefertiti: une Imposture de l'Egyptologie? (El Bust de Nefertiti: un frau en Egiptologia?) escrit per l'historiador de l'art suís Henri Stierlin i el llibre Missing Link in Archaeology (Enllaç perdut en Arqueologia), de l'autor i historiador berlinès Edrogan Ercivan afirmen que el bust de Nefertiti era una falsificació moderna. Stierlin assegura que Borchardt podria haver creat el bust per provar antics pigments i que quan el bust fou admirat pel príncep prussià, Joan Jordi, Borchardt el volgué fer passar per genuí per evitar ofendre al príncep. Stierlin assenyala que la manca de l'ull esquerre del bust hauria estat una falta de respecte a l'antic Egipte, que no apareixen registres científics del bust fins a 11 anys després del seu suposat descobriment, i mentre que els pigments de la pintura són antics, el nucli de pedra calcària interior mai s'ha datat. Ercivan suggereix que la muller de Borchardt fou el model per al bust, i ambdós autors argumenten que no fou mostrat al públic fins al 1924 perquè era una falsificació.[8] Una altra teoria suggereix que l'actual bust de Nefertiti va ser elaborat el 1930 per ordre de Hitler i l'original es va perdre en la Segona Guerra Mundial.[15]

Dietrich Wildung va desestimar les al·legacions com un truc publicitari, ja que les proves radiològiques, la tomografia computeritzada detallada i anàlisi de materials han demostrat la seva autenticitat.[8] Els pigments utilitzats al bust s'adapten als utilitzats pels antics artesans egipcis. L'escàner del 2006 que descobrí la «cara oculta» de Nefertiti va demostrar sens dubte —segons Science News— que el bust era autèntic.[15]

Les autoritats egípcies també va desestimar la teoria de Stierlin. El Dr. Zahi Hawass va dir que «Stierlin no és un historiador. És un delirant.» Tot i que Stierlin havia argumentat que «els egipcis tallaven espatlles horitzontals» i Nefertiti tenien espatlles verticals, Hawass va dir que el nou estil vist en el bust de Nefertiti forma part dels canvis introduïts per Akhenaton, marit de Nefertiti. Hawass també va afirmar que l'escultor Tutmosis havia creat l'ull, però més tard va ser destruït.[26]

El cos de Nefertiti

[modifica]

El 2003, el Museu Egipci de Berlín va permetre al duo artístic hongarès Little Warsaw, Andras Galik i Balint Havas, que col·loquessin el bust sobre una dona de bronze gairebé nua per a una instal·lació de vídeo que s'havia de mostrar al festival d'art modern de la Biennal de Venècia. El projecte, anomenat el Cos de Nefertiti era un intent —segons els artistes— de retre homenatge al bust. Segons Wildung, mostrava «la pertinència de l'antiguitat en l'art d'avui.»[44] No obstant això, els funcionaris culturals egípcies es van ofendre i van proclamar que era una vergonya per a «un dels grans símbols de la història del seu país». Com a conseqüència, també es va prohibir Wildung i la seva esposa que exploressin posteriorment a Egipte.[31][44][45] El ministre egipci de Cultura, Farouk Hosny, va declarar que Nefertiti no es trobava «en bones mans», i per bé que Egipte no havia renovat les seves reclamacions de restitució, «a causa de les bones relacions amb Alemanya», aquest «comportament recent» era inacceptable.[35]

Significat cultural

[modifica]

En 1930, la premsa alemanya va descriure el bust de Nefertiti com el seu nou monarca, personificat com una reina. Com la «més preciosa […] pedra en l'ajust de la diadema dels tresors artístics de la "Prússia alemanya"», Nefertiti restabliria la imperial identitat nacional alemanya després de 1918.[46] Hitler va descriure el bust com «una obra mestra única, un adorn, un veritable tresor», i es va comprometre a construir un museu per albergar-la.[8] Per la dècada de 1970, el bust s'havia convertit en una qüestió de la identitat nacional a ambdós estats alemanys —Alemanya Oriental i Alemanya Occidental— que van ser creats després de la Segona Guerra Mundial.[46] El 1999, Nefertiti va aparèixer en un cartell electoral del partit polític ecologista Bündis 90/Die Grünen com una promesa per a l'ambient cosmopolita i multicultural, amb el lema «Dones Fortes per Berlín!»[34] Segons Claudia Breger, una altra raó per la qual el bust de Nefertiti es va associar amb la identitat nacional alemanya era el seu lloc com un rival per al Tutankhamon trobat pels britànics, que després van governar Egipte.[34]

El bust va esdevenir una influència en la cultura popular amb el treball de maquillatge de Jack Pierce a l'icònic estil de pentinat d'Elsa Lanchester en el film La núvia de Frankenstein que es va inspirar en ell.[47] En el film italià Nefertiti, la reina del Nil (1961) Nefertiti està enamorada del jove escultor Tuthmosis, interpretat per Edmund Purdom, que és amic del príncep Amenofis (Akhenaton). Tuthmosis perd Nefeterti en favor d'Akhenaton, però conserva el seu amor per ella en la famosa escultura.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Nefertiti Bust May Be 100 Years Old, Not 3,000: Martin Gayford». Bloomberg.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Maryalice Yakutchik. «Who Was Nefertiti?». Discovery Channel. [Consulta: 23 novembre 2009].
  3. ↑ Silverman, Wegner, Wegner pp.130-33
  4. ↑ 4,0 4,1 Christine Dell'Amore. «Nefertiti's Real, Wrinkled Face Found in Famous Bust?». National Geographic Society, 30-03-2009. [Consulta: 16 novembre 2009].
  5. ↑ Charlotte Booth. The Ancient Egyptians for Dummies. for Dummies, 30-07-2007. ISBN 978-0-470-06544-0. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Breger p. 285
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Siehr p.115
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Connolly, Kate «Is this Nefertiti – or a 100-year-old fake?». The Guardian [Londres], 07-05-2009 [Consulta: 21 novembre 2009].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Dempsy, Judy «A 3,500-Year-Old Queen Causes a Rift Between Germany and Egypt». The New York Times, 18-10-2009 [Consulta: 15 novembre 2009].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Archaeological Controversy: Did Germany Cheat to Get Bust of Nefertiti?». Der Spiegel, 10-02-2009 [Consulta: 17 novembre 2009].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Roger Boyes «Neues Museum refuses to return the bust of Queen Nefertiti to Egyptian museum». The Times [Londres], 20-10-2009 [Consulta: 15 novembre 2009]. Arxivat 2020-05-06 a Wayback Machine.
  12. ↑ Berger p. 288
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Breger p. 286
  14. ↑ «Top 10 Plundered Artifacts». TIME, 05-03-2009 [Consulta: 24 novembre 2009]. Arxivat 2013-08-26 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-08-26. [Consulta: 16 octubre 2013].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Nefertiti's 'hidden face' proves Berlin bust is not Hitler's fake». Science News, 27-04-2009 [Consulta: 23 novembre 2009]. Arxivat 2012-07-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-07-04. [Consulta: 17 octubre 2013]. per a imatges, «Nefertiti's 'Hidden Face' Proves Famous Berlin Bust is not Hitler's Fake». , 03-04-2009 [Consulta: 23 novembre 2009].
  16. ↑ Horst Woldemar Janson, Anthony F. Janson. History of art: the Western tradition. Prentice Hall PTR, 2003. ISBN 978-0-13-182895-7. 
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Silverman, Wegner, Wegner pp. 21, 113
  18. ↑ 18,0 18,1 Schultz. Egypt the World of Pharaohs: The World of the Pharaohs. American Univ in Cairo Press., p. 203. ISBN 978-977-424-661-6. [Enllaç no actiu]
  19. ↑ 19,0 19,1 Helen Gardner. «Art of Ancient Egypt». A: Gardner's Art Through the Ages: the western perspective. Cengage Learning, 2006, p. 64. ISBN 978-0-495-00478-3. 
  20. ↑ Silverman, David P. Ancient Egypt. USA: Oxford University Press, 1997, p. 221. ISBN 0-19-521952-X. 
  21. ↑ Rudolf Anthes. Nofretete – The Head of Queen Nofretete. Mann, Berlín: Verlag Gebr, 1961, p. 6. 
  22. ↑ Matthias Schulz «Die entführte Königin (alemany)». Der Spiegel, 49, 3.12.2012, 2012, pàg. 128.
  23. ↑ Joyce A. Tyldesley, Nefertiti: Egypt's sun queen, Viking, 1999, p.196.
  24. ↑ Fred Gladstone Bratton, A history of Egyptian archaeology, Hale, 1968, p.223
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Lorenzi, R «Scholar: Nefertiti Was an Aging Beauty». Discovery News. Discovery Channel, 05-09-2006, p. 1–2 [Consulta: 18 desembre 2009].
  26. ↑ 26,0 26,1 Szabo, Christopher «Egypt's Rubbishes Claims that Nefertiti Bust is 'Fake'». DigitalJournal.com, 12-05-2009.
  27. ↑ 27,0 27,1 Patrick McGroarty «Nefertiti Bust Has Two Faces». Discovery News. Discovery Channel, 31-03-2009, p. 1–2 [Consulta: 17 novembre 2009].
  28. ↑ 28,0 28,1 Per a una anàlisi comparativa entre els escanejats de 1992 i 2006 : Bernhard Illerhaus, Andreas Staude, Dietmar Meinel. Nondestructive Insights into Composition of the Sculpture of Egyptian Queen Nefertiti with CT and the dependence of object surface from image processing. NDT Database & e-Journal of Nondestructive Testing, 2009. 
  29. ↑ Alexander Huppertz,, A; Dietrich Wildung, Barry J. Kemp, Tanja Nentwig, Patrick Asbach; Franz Maximilian Rosche, Bernd Hamm «Nondestructive Insights into Composition of the Sculpture of Egyptian Queen Nefertiti with CT». Radiology. Radiological Society of North America, 251, 1, 4-2009, pàg. 233–240.. DOI: 10.1148/radiol.2511081175. OCLC: 10.1148/radiol.2511081175. PMID: 19332855.
  30. ↑ «Hidden Face In Nefertiti Bust Examined With CT Scan». Science Daily, 08-04-2009 [Consulta: 23 novembre 2009].
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 Dan Morrison «Egypt Vows "Scientific War" If Germany Doesn't Loan Nefertiti». National Geographic News. National Geographic Society, 18-04-2007 [Consulta: 15 novembre 2009].
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Moore, Tristana «Row over Nefertiti bust continues». BBC News, 07-05-2007 [Consulta: 22 novembre 2009].
  33. ↑ Siehr p.114
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 Breger p. 292
  35. ↑ 35,00 35,01 35,02 35,03 35,04 35,05 35,06 35,07 35,08 35,09 35,10 35,11 «The Bust of Nefertiti: A Chronology». "Nefertiti travels" campaign website. CulturCooperation, 2007. Arxivat de l'original el 2015-03-18. [Consulta: 22 novembre 2009].
  36. ↑ 36,0 36,1 Tony Paterson «Queen Nefertiti rules again in Berlin's reborn museum». The Independent [Londres], 17-10-2009 [Consulta: 15 novembre 2009].
  37. ↑ Isabelle de Pommereau «Germany: Time for Egypt's Nefertiti bust to go home?». The Christian Science Monitor, 02-11-2009 [Consulta: 15 novembre 2009].
  38. ↑ «Thutmose's Bust of Nefertiti (Amarna Period)». Smarthistory at Khan Academy. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2014. [Consulta: 15 març 2013].
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 Sieher p. 116
  40. ↑ Kimmelman, Michael «When Ancient Artifacts Become Political Pawns». New York Times, 23-10-2009 [Consulta: 15 novembre 2009].
  41. ↑ Siehr pp. 133–4
  42. ↑ El-Aref, Nevine «Antiquities wish list». Al-Ahram Weekly, 751, 14–20 juliol 2005. Arxivat de l'original el 2010-09-16 [Consulta: 17 octubre 2013]. Arxivat 2010-09-16 a Wayback Machine.
  43. ↑ «"Nefertiti travels" campaign website». CulturCooperation, 2007. Arxivat de l'original el 2016-05-17. [Consulta: 22 novembre 2009].
  44. ↑ 44,0 44,1 HUGH EAKIN «Nefertiti's Bust Gets a Body, Offending Egyptians». The New York Times, 21-06-2003 [Consulta: 21 novembre 2009].
  45. ↑ Per a imatges de "El Cos de Nerfertiti" vegeu «Nefertiti's Bust Gets a Body, Offending Egyptians: A Problematic Juxtaposition». The New York Times, 21-06-2003. Arxivat de l'original el 2016-10-28. [Consulta: 23 novembre 2009].
  46. ↑ 46,0 46,1 Breger p. 291
  47. ↑ Elizabeth Young, "Here Comes the Bride: Wedding Gender and Race in Bride of Frankenstein"; Feminist Studies, Vol. 17, 1991. 35 pgs.

Bibliografia

[modifica]
  • Anthes, Rudolph. Nofretete – The Head of Queen Nofretete. Gebr. Mann, 1961. 
  • Breger, Claudia. «The 'Berlin' Nefertiti Bust». A: Regina Schulte. The Body of the Queen: Gender and Rule in the Courtly World, 1500–2000. Berghahn Book, 2006. ISBN 1-84545-159-7. 
  • Siehr, Kurt G. «The Beautiful One has come – to Return». A: John Henry Merryman. Imperialism, Art and Restitution. Cambridge University Press, agost 2006. ISBN 0-521-85929-8. 
  • Silverman, David P.; Wegner, Josef William; Wegner, Jennifer Houser. Akhenaten and Tutankhamun: Revolution and Restoration. University of Pennsylvania, Museum of Archaeology, 2006. ISBN 978-1-931707-90-9. 
  • Tyldesley, Joyce. Nefertiti's Face: The Creation of an Icon. Harvard University Press, 2018. ISBN 978-0-674-98375-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bust de Nefertiti
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bust_de_Nefertiti&oldid=34298081»