Bram
| Tipus | comuna de França  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Departament | Aude | ||||
| Districte | Districte de Carcassona | ||||
| Cantó | Cantó de Fanjaus | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 3.239 (2021) (182,79 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Carcassona unitat urbana de Bram | ||||
| Superfície | 17,72 km² | ||||
| Altitud | 119 m-165 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 11150 | ||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | villedebram.fr | ||||
| |||||
Bram és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
El 1939 s'hi instal·là un camp de concentració per als refugiats republicans de la guerra civil espanyola, organitzat en nou grans grups de barraques, on foren internats de trenta mil a quaranta mil homes, civils i militars (vegeu La Retirada).[1]
Història
[modifica]Antiguitat
[modifica]El vicus Eburomagus és conegut des del S. IV, i apareix amb aquest nom a la taula de Peutinger.[2] El poble era un important mercat de vins situat en una cruïlla de la ruta Aquitània. Les excavacions han revelar l'existència d'un teatre.[3]
L'any 333, l'Itinerarium Burdigalense, l'esmenta com a punt d'aturada amb la denominació de Vicus Hebromago.
Edat Mitjana
[modifica]Durant la croada albigesa, l'exèrcit croat dirigit per Simó de Montfort va assetjar i prendre Carcassona el 1209 i va castigar les pràctiques herètiques del catarisme. Poc després, a principis de 1210, l'host croada va assaltar la petita ciutat de Bram que es va negar a obrir les seves portes. Simó de Montfort va ordenar arrencar els nassos i els ulls dels supervivents, com a represàlia. Només un se'n lliurarà del càstig per a fer de guia per als altres.[4]
El centre del poble es va desenvolupar sobre un pla de carrers concèntrics al voltant del castell de mota. Posteriorment, el castell es va traslladar fora del poble, alliberant la plaça central.
Època contemporània
[modifica]Durant la Segona Guerra Mundial, es va establir un camp d'internament, conegut com "camp de Pigné", a la zona fronterera entre els municipis de Bram i Mont-real, prop de la línia de ferrocarril que anava a l'Avelhanet. Actiu del 1939 al 1941, hi van ser internades entre 15.000 i 18.000 persones,[5] principalment exiliats espanyols de la Retirada.[6]
Patrimoni cultural
[modifica]- Església de Sant Julien: església construïda al segle xiv. L'absis i el campanar estan catalogats com a monument històric.
Referències
[modifica]- ↑ «Bram - Exili republicà i literatura catalana». [Consulta: 25 abril 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ Gayraud, Michel «L'inscription de Bram (Aude) et les toponymes Eburomagus, Hebromagus, Cobiomagus, en Gaule méridionale». Revue archéologique de Narbonnaise, 3, 1, 1970, pàg. 103–114. DOI: 10.3406/ran.1970.916.
- ↑ Pérouse de Montclos, Jean-Marie,.. Le patrimoine en Normandie. París: Éd. Place des Victoires, DL 2013, cop. 2013. ISBN 978-2-8099-1056-8.
- ↑ Brun, Daniel, .... Les mystères cathares : la croisade contre les Albigeois, l'épopée des comtes de Toulouse, les derniers feux de l'hérésie, les procès inquisitoriaux du Languedoc à l'Espagne. París: Éd. de la Seine, impr. 2005. ISBN 2-7434-3410-4.
- ↑ «Camp-de-Bram-». Arxivat de l'original el 2021-04-25. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Un mémorial, à Bram, pour les Républicains espagnols» (en francès). [Consulta: 25 abril 2021].
