Vés al contingut

Diòcesi d'Osma-Sòria

(S'ha redirigit des de: Bisbat d'Osma)
Plantilla:Infotaula geografia políticaDiòcesi d'Osma-Sòria
Diœcesis Oxomensis-Soriana
Imatge
Catedral de Burgo de Osma
Tipusbisbat catòlic i diòcesi sufragània Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 35′ 09″ N, 3° 04′ 15″ O / 41.585768°N,3.070797°O / 41.585768; -3.070797
Espanya
Castella i Lleó
Parròquies551
Conté la subdivisió
Població humana
Població88.571 (2019) Modifica el valor a Wikidata (8,61 hab./km²)
Llengua utilitzadacastellà Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície10.287 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle VI
CatedralCatedral de la Asunción de El Burgo de Osma , San Pedro de Sòria (cocatedral)
Organització política
• BisbeGerardo Melgar Viciosa

Lloc webwww.osma-soria.org

X: OsmaSoria Modifica el valor a Wikidata


La diòcesi d'Osma-Sòria és una seu episcopal dependent de l'arxidiòcesi de Burgos, a Castella i Lleó, Espanya. Les seves seus són les catedrals del Burgo de Osma i de San Pedro de Sòria.

Història

[modifica]

Hi ha notícies de l'existència de la diòcesi d'Osma des del segle vi. El primer vestigi documental és de l'any 597 i formava part de la província eclesiàstica de Toledo.

Interior de la Cocatedral.

Durant l'ocupació musulmana, aquesta diòcesi no va existir ni va tenir bisbe. Va haver-hi alguns bisbes titulars, però pel que sembla refugiats en zones cristianes, com les muntanyes de Cantàbria.

Després de la reconquesta (1011) es va traslladar la vella ciutat d' Uxama (Osma) des del seu lloc original, el turó de Castro, fins a un altre turó proper, en la riba esquerra del riu Ucero, i més endavant, fins a l'actual, en el pla, en la riba dreta del riu, prenent el nom de Burgo de Osma.

Fins a l'any 1101 no es va restaurar la diòcesi, sent nomenat primer bisbe, Pere de Bourges (Sanr Pere d'Osma), que va començar a construir la primitiva catedral romànica. En el segle xiii es va començar la construcció de la catedral gòtica.

Claustre de la Cocatedral de San Pedro de Sòria.

Rivalitat per establir la Seu Episcopal

[modifica]

La rivalitat entre la seu episcopal d'Osma i la col·legiata de Sant Pere Apòstol de Sòria va ser constant. Afavorits per un rei castellà molt agraït a la ciutat, Alfons VIII va sol·licitar al segle xiii al papa Climent IV la categoria de ciutat per Sòria i el pas de col·legiata a catedral, cosa que va ser concedida per butlla pontifical. El capítol catedralici d'Osma va protestar i a partir d'aquest moment, totes les peticions que se li concedís a Sòria una nova seu bisbal o, més dràsticament, que es traslladés la d'Osma a Soria, van ser denegades pels reis després de consulta amb els d'Osma al no atrevir-se a fer canvis dràstics que provoquessin conflictes eclesiàstics.

Va poder existir, com s'ha dit, un enfonsament intencionat de la col·legiata, sabent que uns anys abans el capítol de la col·legiata havia sol·licitat al rei el trasllat cap a l'interior de la ciutat de la seu col·legial, a causa que el centre de Sòria s'havia anat traslladant a l'est i la col·legiata, antigament central, havia perdut la seva posició de privilegi. Es va pensar en l'església de Santa María la Mayor fins al punt de disputar durant segles la dignitat de col·legiata. El rei es va negar adduint la bellesa de Sant Pere i la seva categoria d'obra artística.

Després de l'ensulsiada, el bisbe Pedro Acosta es va reunir amb la noblesa de la ciutat i el capítol i els va oferir complir el desig inicial de traslladar la col·legiata al centre de la ciutat. Diuen que és possible que el bisbe pensés construir la seva pròpia seu personal allí, a més del seu enterrament, en una forma encoberta de traslladar la seu bisbal d'Osma a Sòria però aquests es van negar a assumir despeses importants i el bisbe, irritat pel que va descriure documentalment com la pusil·lanimitat dels sorians, únicament va contribuir a la reconstrucció de l'edifici en el mateix lloc on es trobava, però sense despeses addicionals ni obres complementàries.

Finalment després d'anys de peticions el 9 de març de 1959, el papa Joan XXIII, amb la Butlla 'Quandoquidem Animorum', va concedir el títol de cocatedral, data a partir de la qual comparteix la seu catedralícia amb el Burgo de Osma.

Creació de la diòcesi d'Osma-Soria

[modifica]

El 19 de juny de 1861 va passar a formar part de la província metropolitana de Burgos, mitjançant la butlla Ad cumulum tuae del papa Pius IX. El 2 de setembre de 1955 es van modificar de manera important els límits de la diòcesi, tractant-se dels primers canvis territorials notables des de 1136.

El papa Joan XXIII va canviar la denominació a diòcesi d'Osma-Soria, per la butlla Quandoquidem Animorum datada el 9 de març de 1959. Aquest mateix dia la col·legiata de Sant Pere Apòstol de Sòria va ser elevada a cocatedral. Des de llavors, els límits de la diòcesi coincideixen amb els de l'actual província administrativa de Soria. Fins a aquests canvis es deia diòcesis d'Osma i la seva única seu estava en el Burgo de Osma (Soria) i el seu territori aconseguia les províncies limítrofes de Burgos i Segòvia.

Bisbes d'Osma i d'Osma-Sòria

[modifica]

Des de 2008 ocupa la seu el bisbe Gerardo Melgar Viciosa.

Per a la cronologia, veure Llista de bisbes d'Osma i d'Osma-Sòria

Estadístiques

[modifica]

A la fi del 2004 en la diòcesi hi havia 73.190 batejats, sobre una població de 91.487 persones, la qual cosa suposa un 80,0% del total.

Any Població Sacerdots Diaques Religiosos Parròrquies
batejats total % total clergue
secular
clergue
regular
batejats por
sacerdote
homes dones
1950 188.650 188.650 100,0 390 310 80 483 245 209 429
1970 120.350 120.350 100,0 300 248 52 401 83 380 447
1980 99.000 101.150 97,9 211 165 46 469 1 64 321 450
1990 92.640 96.500 96,0 189 147 42 490 1 57 347 477
1999 86.500 93.000 93,0 183 145 38 472 1 56 302 550
2000 87.400 95.033 92,0 171 136 35 511 1 45 235 550
2001 84.465 93.850 90,0 168 133 35 502 1 48 309 551
2002 82.183 91.314 90,0 177 142 35 464 1 52 312 551
2003 72.580 90.717 80,0 178 143 35 407 1 50 314 551
2004 73.190 91.487 80,0 166 135 31 440 1 42 235 551

Referències

[modifica]