Vés al contingut

Arnau Tordera i Prat

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arnau Tordera)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaArnau Tordera i Prat
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1986 Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Tona (Osona) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Escola Superior de Música de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, actor, compositor, guitarrista, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu i guitarra elèctrica Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webarnautordera.cat Modifica el valor a Wikidata
X: arnautordera Modifica el valor a Wikidata

Arnau Tordera i Prat (Tona, Osona, 1986), també conegut amb el nom artístic d'Arnau Tordera I, és un compositor, guitarrista, cantant i actor català. És conegut per ser el guitarrista, vocalista i líder del grup Obeses.

Biografia

[modifica]

Llicenciat en filosofia per la UAB, s'ha format musicalment estudiant composició a l'ESMUC, música moderna al Taller de Músics de Barcelona i guitarra clàssica al Conservatori de Vic.[1][2]

El 2002 va fundar el grup de metal Segle XIII, que es va fer un lloc en l'escena musical del metal progressiu català.[3] Amb Obeses ha publicat els discs Obesisme Il·lustrat (2011), Zel (2013), Monstres i Princeses (2015) Verdaguer, ombres i maduixes (2017) i Fills de les estrelles (2018). El seu treball de final de carrera de l'ESMUC va consistir en la realització de l'espectacle Obeses 3D, que va significar la presentació del disc Monstres i Princeses, conjuntament amb la Banda Municipal de Barcelona.[4] En la composició de les seves peces musicals pretén donar tanta importància al contingut significatiu com al contingut estètic de la cançó. Per això, les peces tenen una gran diversitat estilística amb elaboracions refinades, contraposicions i un constant antagonisme que mostra una manera diferent de concebre la música.[5]

Com a compositor, ha realitzat arranjaments per a diferents obres teatrals i cinematogràfiques.[6] Des de l'any 2011, és col·laborador de la secció d'opinió d'Osona.com on exposa la seva visió crítica del panorama musical i artístic nacional.[7] L'any 2014 va actuar a l'acte inaugural del Tricentenari de 1714 interpretant una versió de la cançó El cant dels ocells. Del 16 d'abril al 17 de maig del 2015 va formar part, com a músic i actor, en el paper del cambrer Guillaume, de la companyia que interpretava l'obra de Dürrenmatt Frank V al Teatre Lliure, dirigida per Josep Maria Mestres.[8] El 10 de setembre de 2016 va actuar a l'acte institucional de la Diada de Catalunya amb la cançó Venim del nord, venim del sud de Lluís Llach.[9]

És el conductor de la secció radiofònica El Secret de l'èxit[10] a El món a Rac1 i presentador del programa El bolo de TV3.[11]

Va posar música a l'òpera La gata perduda amb llibret de Victoria Szpunberg sobre el barri d'El Raval de Barcelona i amb 400 persones del mateix barri, que es va estrenar el 2022 al Gran Teatre del Liceu.[12]

Premis i reconeixements

[modifica]
  • 3r Premi Teresa Rebull (2018): Al millor projecte de producció musical en cultura popular i tradicional per Les cançons seran sempre nostres, el duet creat amb Magí Canyelles.[13]
  • Premi Rotllana (2019): Guanyador del Premi Rotllana 2019 de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida per la seva contribució a la difusió i normalització de la sardana.[14]
  • Premi Anselm Clavé (2019): Guanyador del premi a la millor producció-espectacle per 'La Màquina del Temps'.[15]
  • Premi Capital de la Sardana (2021): Guanyador del premi a iniciatives renovadores pels vídeos divulgatius sobre sardanes.[16]

Discografia

[modifica]
En solitari
Amb Segle XIII
  • Entre dos mons (2004)
  • Els set pecats capitals (senzill) (2008)
Amb Obeses
  • Obesisme Il·lustrat (2011)
  • Zel (2013)
  • El meu poble i jo (2013), Regala petons (2013), Ella contra el món (2014), Rosó (Pel teu amor) (2014).
  • Monstres i Princeses (2015)
  • Verdaguer: Ombres i Maduixes (2017)
  • Fills de les estrelles (2018)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Arnau Tordera: “Val més ser pacient i treure discos de més qualitat i no més quantitat”». Diari Bondia Andorra, 09-09-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 30 abril 2015].
  2. ↑ «Obeses, glam, rock i sardanes». El Periodico, 25-01-2014. [Consulta: 30 abril 2015].
  3. ↑ «Biografia d'Aranau Tordera a Metal-Archives.com». [Consulta: 30 abril 2015].
  4. ↑ «Arnau Tordera, el prim líder d'Obeses, s'atiborra d'èxits». El Periódico de Catalunya, 21-05-2015. [Consulta: 5 juny 2015].
  5. ↑ «Arnau Tordera:"Si l'art és prescindible perd tot el seu valor"». Revista de l'ESMUC. Arxivat de l'original el 2018-07-29. [Consulta: 30 abril 2015].
  6. ↑ «Biografia d'Arnau Tordera a la companyia teatral La Nota Teatre». [Consulta: 30 abril 2015].
  7. ↑ «Articles d'opinió d'Arnau Tordera a Osona.com». [Consulta: 30 abril 2015].
  8. ↑ «Tot per la pasta: Frank V i la seva banda sonora». Eldiario.es, 22-04-2015. [Consulta: 30 abril 2015].
  9. ↑ «Vídeo: 'Venim del nord, venim del sud', interpretada per Arnau Tordera». El Nacional, 11-09-2016.
  10. ↑ «Web de Rac 1, Secció "El Secret de l'èxit".». [Consulta: 4 març 2021].
  11. ↑ CCMA. «Equip - El bolo - TV3». [Consulta: 4 març 2021].
  12. ↑ Vilà i Batista, Adrià. «‘La gata perduda’: el magma del Raval». Núvol, 09-10-2022. [Consulta: 24 desembre 2022].
  13. ↑ «Arnau Tordera i Magí Canyelles guanyen el 3r Premi Teresa Rebull». Enderrock, 18-04-2018. [Consulta: 9 octubre 2018].
  14. ↑ «El cantant Arnau Tordera, Premi Rotllana 2019 :: PortalSardanista». [Consulta: 27 febrer 2021].[Enllaç no actiu]
  15. ↑ «‘La màquina del temps’, ‘La Maternitat d’Elna’ i Albert Guinovart, guardonats amb els premis Josep Anselm Clavé». [Consulta: 4 març 2021].
  16. ↑ «Els Premi Capital de la Sardana 2021 guardonen Arnau Tordera, Obeses o '@Almanacat', entre d'altres :: PortalSardanista». Arxivat de l'original el 2021-05-02. [Consulta: 2 maig 2021].
  17. ↑ «La Maquina del temps - Arnau Tordera i Secretariat de Corals Infantils de Catalunya & Oriol Castanyer». Arxivat de l'original el 2021-02-26. [Consulta: 4 març 2021].
  18. ↑ «#Carnerésmdma: Arnau Tordera (1986) interpreta "Cançó d'un doble amor", de Josep Carner». [Consulta: 4 març 2021].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arnau_Tordera_i_Prat&oldid=33891253»