Argània
Sideroxylon spinosum  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 161794316 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Sapotaceae |
| Gènere | Sideroxylon |
| Espècie | Sideroxylon spinosum (L.) Skeels |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Argania spinosa
|
L'argània[1] (Sideroxylon spinosum), és una espècie de planta amb flors, i més precisament, és un arbre, que pertany al gènere Sideroxylon dins la família de les sapotàcies.[2]
Descripció
[modifica]L'argània creix fins als 8-10 metres d'alçada i viu uns 150-200 anys. És espinosa, amb el tronc rugós. Té petites fulles de 2-4 cm de longitud, ovals amb l'àpex arrodonit. Les flors són petites, amb cinc pètals groc-verdosos; floreix a l'abril. El fruit és de 2-4 cm de longitud i 1,5-3 cm d'amplada, amb una pell gruixuda que envolta la closca, amarga i amb una fortor desagradable; aquesta closca envolta els fruits, que contenen 2-3 llavors riques en oli. El fruit triga un any a madurar, fins al juny-juliol de l'any següent.
Els boscos d'argània cobreixen 8.280 km² i han estat declarats Reserva de la Biosfera per la UNESCO. La superfície d'aquests boscos ha minvat un 50% durant els darrers cent anys a causa del seu ús com a combustible, la pastura i el cultiu intensiu. La millor protecció per conservar l'argània podria ser el recent desenvolupament de la producció d'oli d'argània per exportar-lo com un producte d'alt valor comercial.
Distribució
[modifica]Aquest arbre és natiu del sud del Marroc, de l'oest d'Algèria i el nord de Mauritània i el Sahara Occidental.[3] Aquesta espècie ha estat introduïda a les illes Canàries i a punts de la península Ibèrica.[2]
Taxonomia
[modifica]Aquesta planta de la família de les sapotàcies havia estat classificada dins el gènere Argania Roem. & Schult. del qual n'era la única espècie. Però els estudis filogenètics han demostrat que l'espècie s'havia d'integrar dins el gènere Sideroxylon, en conseqüència Argania ha esdevingut un sinònims del gènere Sideroxylon i l'espècie va ser reanomenada com a Sideroxylon spinosum i Argania spinosa n'és un dels seus sinònims.[4][5][6]
Sinònims
[modifica]Els següents nomc científics són sinònims de Sideroxylon spinosum:[2]
- Argania sideroxylon Roem. & Schult.
- Argania spinosa (L.) Skeels
- Sideroxylon argan (Retz.) Baill.
- Verlangia argan (Retz.) Neck. ex Raf.
Usos
[modifica]En alguns llocs del Marroc, l'argània pren el lloc de l'olivera com a font de recursos, ja que es fa servir com a farratge, combustible i fusta. És el combustible de la societat amaziga, especialment a prop d'Essaouira. Les cabres sovint s'enfilen a les argànies per menjar-se'n les fulles.[7]
Oli d'argània
[modifica]L'oli d'argània es produeix en diverses cooperatives de dones de la regió. La majoria de les tasques per a l'extracció de l'oli són intensives, com ara extreure'n la polpa (que es fa servir com a menjar per als animals) i triturar els fruits entre dues pedres com si fossin nous. Les llavors es treuen i es torren, i això dona un gust característic a l'oli.
Galeria
[modifica]-
Argània -
Cabres enfilades dalt d'una argània -
Fruits verds -
Fruits en procés de maduració -
Fruits madurs -
Fruits madurs -
Argània al nord de Taroudant
Referències
[modifica]- ↑ «argània». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Sideroxylon spinosum» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Sideroxylon spinosum L., Sp. Pl.: 193 (1753).» (en anglès). World Checklist of Selected Plant Families.Kew Science. Arxivat de l'original el 29 de maig 2022. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ Stride, Nylinder i Swenson, 2014, p. 111.
- ↑ «Argania» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Argania spinosa» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «The Moroccan Argan Tree». Arxivat de l'original el 2008-07-05. [Consulta: 1r novembre 2008].
Bibliografia
[modifica]- Stride, Gail; Nylinder, Stephan; Swenson, Ulf «Revisiting the biogeography of Sideroxylon (Sapotaceae) and an evaluation of the taxonomic status of Argania and Spiniluma». Australian Systematic Botany, vol. 27, n. 2, 06-10-2014, pàg. 104-118. DOI: 10.1071/SB14010.
- O. M'Hirit, M. Bensyane, F.Benchekroun, S.M. El Yousfi, M. Bendaanoun. L'arganier: une espèce fruitière-forestière à usages multiples. Pierre Mardaga, 1998. ISBN 2-87009-684-4.
- J.F. Morton i G.L. Voss «The argan tree (Argania sideroxylon, Sapotataceae), a desert source of edible oil». Economic Botany, 41, 2, 1987, pàg. 221-233.
- Rachida Nouaim. L'arganier au Maroc: entre mythes et réalités. Une civilisation née d'un arbreune espèce fruitière-forestière à usages multiples. París: L'Harmattan, 2005. ISBN 2-7475-8453-4.
- H.D.V. Prendergast i C.C. Walker «The argan: multipurpose tree of Morocco». Kew Magazine, 9, 2, 1992, pàg. 76-85.
- Dr, Elaine M. Solowey. Supping at God's table. Thistle Syndicate, 2006, p. 75-76. ISBN 0-9785565-1-8.
