Antonio Tovar y Marcoleta
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 desembre 1847 Madrid |
Mort | 22 juny 1925 (77 anys) Madrid |
Senador del Regne | |
13 octubre 1919 – setembre 1923 Circumscripció electoral: senador vitalici | |
Ministre de Guerra | |
20 juliol 1919 – 12 desembre 1919 ← Luis de Santiago y Aguirrebengoa – José Villalba Riquelme → | |
Capità general de València | |
20 abril 1917 – 20 setembre 1918 ← Francisco Aguilera y Egea – Diego Muñoz-Cobo y Serrano → | |
Director general de la Guàrdia Civil | |
23 juliol 1916 – 20 abril 1917 ← Enrique de Orozco y de la Puente – Agustín de Luque y Coca → | |
Capità General de la VIII Regió Militar | |
22 gener 1916 – 23 juliol 1916 ← Francisco Galvis Abella – Luis Mackenna Benavides → | |
Governador Militar de Barcelona | |
gener 1910 – | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Membre de | |
Carrera militar | |
Rang militar | tinent general |
Premis | |
Antonio Tovar y Marcoleta (Madrid, 13 de desembre de 1847 - Madrid, 22 de juny de 1925) va ser un militar i polític espanyol, Ministre de Guerra i director general de la Guàrdia Civil.
Biografia
[modifica]Nascut a Madrid el 13 de desembre de 1847.[1][2] Ingressà com a cadet en 1862 i fou integrat en el Batalló de Caçadors de Catalunya, on el 1864 assolí la graduació de sotstinent. El 1870 fou destinat al Batalló de Caçadors de Barcelona, amb el qual a l'agost i setembre de 1870 en la persecució d'insurrectes carlins a Biscaia i Burgos, i fou ascendit a capità. Després va lluitar a diferents fronts durant la Tercera Guerra Carlina, i cap al 1876 fou ascendit a comandant i el 1879 a tinent coronel. El 1883 fou nomenat governador civil i militar de l'illa de Negros (Filipines) i el 1889 secretari del govern militar de Manila. El 1892 tornà a la Península, d'on fou destinat a Puerto Rico en 1894 i a Cuba en 1895. Participà en la guerra hispano-estatunidenca destinat al Batalló de Defensa de l'Havana.[3]
En setembre de 1900 fou ascendit a general de brigada i fou nomenat governador militar d'Alcalá de Henares, cap de secció del Ministeri de Guerra (1902) i secretari del director general de la Guàrdia Civil (1906). En 1909 fou ascendit a general de divisió i participà en la Guerra del Rif com a cap de la Divisió de Caçadors de Melilla en la campanya de Taxdirt.[4] Com a premi el 1910 fou nomenat subinspector de les tropes de la IV Regió Militar i Governador Militar de Barcelona, i després subsecretari del Ministeri de la Guerra. De 1910 a 1914 obté el comandament de la 1a Divisió, i aleshores és nomenat tinent general.
Fou nomenat director general de la Guàrdia Civil entre el 23 de juliol de 1916 i el 20 d'abril de 1917[5] Després fou nomenat Capità general de València i gentilhome de cambra pel rei.
Entre el 20 de juliol de 1919 i el 12 de desembre de 1919 és nomenat Ministre de Guerra en el govern Sánchez de Toca.[6] Després fou nomenat senador vitalici.[7] Va morir a Madrid el 22 de juny de 1925.[1][8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Antonio Tovar (1847-1925)». Base documental d'Història Contemporània de Catalunya.
- ↑ «El General Tovar». La Libertad, 24-06-1925. ISSN: 9968-4942.
- ↑ Antonio Tovar Marcoleta a soldadoespanol.blogspot
- ↑ Entrada triunfal en Madrod
- ↑ «Directores Generales». Guàrdia Civil. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 31 maig 2015].
- ↑ De Urquijo y Goitia, 2008, p. 102.
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ «Fallecimiento del teniente general y ex ministro de la Guerra, D. Antonio Tovar Marcoleta». La Correspondencia de España, 23-06-1925, pàg. 12. ISSN: 1137-1188.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Luis de Santiago y Aguirrebengoa |
Ministre de Guerra (juliol-desembre) 1919 |
Succeït per: José Villalba y Riquelme |
Precedit per: Enrique de Orozco y de la Puente |
Director General de la Guàrdia Civil 1916-1917 |
Succeït per: Agustín de Luque y Coca |