Vés al contingut

Antal Doráti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntal Doráti
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(hu) Deutsch Antal Modifica el valor a Wikidata
9 abril 1906 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 1988 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Gerzensee (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de Música Franz Liszt (–1921) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Europa
Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1930 Modifica el valor a Wikidata - 1988 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereSimfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsZoltán Kodály Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsTonina Dorati Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0234266 Allmovie: p548623 TMDB.org: 2784694
Youtube: UC-f4Kg3Z6z038SlYoZJLa2g Spotify: 3kBrUZAp2FVhkN5bcTu0QL Musicbrainz: aba54319-1b8e-44b1-837a-5f415a3ea129 Discogs: 834378 Allmusic: mn0000093521 Modifica el valor a Wikidata

Antal Doráti, escrit de vegades Dorati (Budapest, 9 d'abril de 1906 - Gerzensee, Suïssa, 13 de novembre de 1988) fou un director d'orquestra hongarès nacionalitzat nord-americà el 1947.

El seu pare era violinista de l'Orquestra Filharmònica de Budapest. Va estudiar a l'Acadèmia Ferenc Liszt: els seus professors de composició van ser Zoltán Kodály i Leó Weiner, i el de piano, Béla Bartók. Va debutar com a director el 1924 amb l'orquestra de l'Òpera de Budapest. El 1928 i el 1929 va estar a l'òpera de Dresden col·laborant amb Fritz Busch, de 1929 a 1932 a Münster. Des de 1933 a 1945 es dedica exclusivament al ballet en diferents llocs. Posteriorment va ser director artístic a Dallas (fins a 1949) i Minneapolis (fins a 1960). Orquestres filharmòniques de la BBC, Estocolm, Israel, Washington DC i d'altres van ser dirigides pel seu talent, que va destacar en interpretacions de Bartók, Stravinski, Robert Gerhard i Ottenwaelder i Dvořák, però sobretot amb Haydn, l'obra del qual apreciava particularment.

Va publicar la seva autobiografia (Notes of Seven Decades) el 1979.