Anomalopteryx didiformis
Anomalopteryx  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Dinornithiformes |
| Família | Dinornithidae |
| Gènere | Anomalopteryx (Owen 1844) Reichenbach 1853[1][2] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Dinornis didiformis Owen, 1844 Anomalopteryx didiformis (Owen 1844) Lydekker 1891 |
Anomalopteryx didiformis és un ocell no volador extingit conegut col·loquialment com a moa menor, petita moa arbustiva o moa arbustiva. Era l'espècie de moa més petita coneguda, només una mica més alta que un gall d'indi. Era un ocell esvelt, pesava uns 30 quilograms.[3] Habitava gran part de l'illa del Nord i petites seccions de l'illa del Sud de Nova Zelanda. Va habitar la densa conífera de terra baixa, les fagedes australs i els matollars de fulla ampla.[3][4]
Posseïa un bec robust i afilat, que suggeria que la seva dieta estava formada per branquetes i altres materials vegetals resistents.[3]
Entre els depredadors nadius s'incloïen l'àguila de Haast i Circus eylesi.[3] L'espècie es va extingir al costat d'altres animals salvatges de Nova Zelanda fa uns 500-600 anys, després de l'arribada i la proliferació dels maoris a Nova Zelanda, així com la introducció de gossos polinesis.[3]
Com passa amb tots els moa, tenen un estèrnum sense quilla. També tenen un paladar distintiu.[4] Les restes més completes, un esquelet parcialment articulat amb un gran teixit momificat i plomes, es van descobrir el 1980 a la vall del llac Echo, a l'est de Te Anau, a Southland.[5] Ara es troba al Southland Museum and Art Gallery, a Invercargill. Els fòssils d’Anomalopteryx constituïen la major part dels fòssils de moa descoberts en un pantà el 1912 a Clevedon.[6]
Els científics de la Universitat Harvard van reunir el primer genoma gairebé complet de l'espècie a partir dels ossos dels dits dels peus.[7][8] Apropant així l'espècie un pas més a prop de ser "ressuscitat" en el futur.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Brands, S. (2008)
- ↑ B.J. Gill; B.D. Bell; G.K. Chambers; D.G. Medway; R.L. Palma; R.P. Scofield; A.J.D. Tennyson Checklist of the Birds of New Zealand, Norfolk and Macquarie Islands, and the Ross Dependency, Antarctica. 4th. Wellington, NZ: Te Papa Press, 2010. ISBN 978-1-877385-59-9. Arxivat 2013-06-16 a Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Little bush moa | New Zealand Birds Online» (en anglès). nzbirdsonline.org.nz. [Consulta: 7 juny 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Davies, S. J. J. F. (2003)
- ↑ Forrest, R. M. (en anglès) A partially mummified skeleton of Anomalopteryx didiformis from Southland.. Royal Society of New Zealand, 17, núm.4, 1987, pàg. 399–408. DOI: 10.1080/03036758.1987.10426481 [Consulta: 7 juny 2021].
- ↑ Gill, B.J. HISTORICAL MOA BONE COLLECTIONS (AVES: DINORNITHIFORMES) AT AUCKLAND MUSEUM—CLEVEDON AND KIA ORA, 40, 2003, pàg. 39–53. ISSN: 1174-9202.
- ↑ 7,0 7,1 «Scientists reconstruct the genome of a moa, a bird extinct for 700 years» (en anglès). STAT, 27-02-2018. [Consulta: 6 juny 2021].
- ↑ «Anomalopteryx didiformis (ID 124) - Genome - NCBI» (en anglès). [Consulta: 6 juny 2021].
Bibliografia
[modifica]- Brands, Sheila. «Systema Naturae 2000 / Classification, Genus Anomalopteryx» (en anglès). Project: The Taxonomicon. [Consulta: 6 juny 2021].[Enllaç no actiu]
- Davies, S.J.J.F. Moas (Grzimek's Animal Life Encyclopedia). Gale Group [Farmington Hills, MI], 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins, 2, 2003, pàg. 95–98.
Enllaços externs
[modifica]- Little Bush Moa. Anomalopteryx didiformis. de Paul Martinson. Obra d'art produïda per al llibre "Extinct Birds of New Zealand" d'Alan Tennyson, Te Papa Press, Wellington, 2006