Angelino Dulcert
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle XIV  Palma (Mallorca) | ||
| Mort | segle XIV | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cartògraf | ||
Angelino Dulcert o Angelí Dolcet (o Angelino Dalorto per alguns) va ser un cartògraf mallorquí del s.xiv, autor de les més antigues cartes portolanes de l'anomenada "Escola Mallorquina", és autor del primer espècimen conegut elaborat a Mallorca (la carta de 1339).
Les proves apunten que és mallorquí, tant el seu estil, que és 100% de l'escola mallorquina,[1] com certs elements dels seus mapes que es troben a les cartes mallorquines i en canvi no hi són a les cartes genoveses de la mateixa època, però tot i aquestes proves, encara hi ha autors que mantenen que podria ser originari de Gènova de nom Dalorto [2] havent emigrat posteriorment a Mallorca.[3][4]
Portolà de 1339 (el més antic de l'Escola Mallorquina)
[modifica]Està datat a Palma el 1339. Mostra el rei de Mali, les Canàries descobertes el 1312, una illa amb nom Antilia i una altra illa anomenada Brasil. Té notes i llegendes escrites en llatí, i es caracteritza com hem dit perquè representa aspectes desconeguts a les obres contemporànies produïdes a Gènova i Venècia, i té en canvi el Mar Roig pintat de vermell i la forma de representar les muntanyes, típic de l'escola mallorquina.[1][2]
Aquest mapa també intenta representar l'Europa del Nord, i inclou informació relativa a Àfrica, sense centrar-se només en les representacions relatives al Mediterrani que caracteritza les obres de l'època. Es distingeix a més per ser el primer portolà que identifica l'illa de Lanzarote (la més oriental de l'arxipèlag Canari), com l'illa de Lanzarotus Marocelus, una referència al navegant genovès Lanzerotto Malocello. Representa també l'illa de Brasil.
El portolà està dibuixat en dues peces de pergamí manuscrites i unides en una sola peça que té unes dimensions de 750 × 1.020 mm. Es troba a la Biblioteca Nacional de França a París.[5]
Hi ha un altre portolà molt similar, dibuixat entre els anys 1325 i 1.330, que s'atribueix també a Angelino Dulcert. Té el més pur estil de l'escola mallorquina,[1] però, un altre cop, encara hi ha alguns dubten si va ser dibuixat a Catalunya o a Gènova, ja que no està especificat.[6]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Rey Pastor, Julio; García Camarero, E. La cartografia mallorquina (en Castellà), 1959
- ↑ 2,0 2,1 Oldham, R.D. «The Portolan Maps of the Rhône Delta: A Contribution to the History of the Sea Charts of». The Geographical Journal,, 65, 5, 5-1925, pàg. 403–424. DOI: 10.2307/1782548 [Consulta: 15 maig 2008].
- ↑ James Robert Enterline, Erikson, Eskimos & Columbus: medieval European knowledge of America, JHU Press, 2002, ISBN 9780801866609, pag 125
- ↑ David Abulafia, Mediterranean Emporium: The Catalan Kingdom of Majorca, Cambridge University Press, 2002, ISBN 9780521894050, pag 206
- ↑ "Cartes et Plans, Rés. Ge.B., 696.
- ↑ Alessandro Savorelli, L'origen de la cresta de Nàpols entre l'art, la història i el mite, Nàpols nobilíssima, XXXVIII, 1999, pàg. 189
Bibliografia
[modifica]
- Rey Pastor, Julio; García Camarero, E. La cartografia mallorquina (en castellà), 1960.La cartografia mallorquina (PDF)
- García Camarero, Ernesto. La Escuela Cartográfica de Mallorca (en castellà), 1959.Revista General de Marina, tomo 157, Julio, 1959, pp.10-22 (PDF)
- Ginard Bujosa, Antoni. La cartografia mallorquina a Mallorca. Barcelona: JJ. De Olañeta Editor, 2002. ISBN 84-9716-145-9.
- Pujades, Ramon j. Les cartes portolanes: la representació medieval d'una mar solcada. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007. ISBN 978-84-393-7576-0.