(154) Bertha
Aparença
(154) Bertha | |
---|---|
Designació provisional | A875 VD |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides i Cinturó principal exterior |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus C[1] |
Descobert per | Prosper-Mathieu Henry[2] |
Data de descobriment | 4 novembre 1875[3] , Observatori de París[1] |
Epònim | Berthe Martin-Flammarion |
Cos pare | Sol |
Època | 17 octubre 2024 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 3,44014 ua[4] |
Periàpside | 2,94875 ua (arg (ω): 167,55859)[4] |
Semieix major a | 3,19445 ua[4] |
Excentricitat e | 0,07691[4] |
Període orbital P | 2.085,41 d[4] |
Anomalia mitjana M | 273,90505 °[4] |
Inclinació i | 21,043 ° 21,02225 °[4] |
Longitud del node ascendent Ω | 36,48965 °[4] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 192,611 km[3] |
Magnitud absoluta | 7,68[5] |
Periode de rotació | 25,224 h[3] |
Albedo | 0,048 (albedo geomètrica) 0,044 (albedo geomètrica)[3] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000154 |
Sèrie | |
« (153) Hilda • (155) Escil·la » |
Bertha és l'asteroide núm. 154 de la sèrie. Fou descobert el 4 de novembre del 1875 des de París pels germans Paul Henry i Prosper Henry però el descobriment s'assignà aquest cop a en Prosper (1849-1903), una curiosa pràctica de comunicar alternativament els descobriments que feien plegats. És un asteroide molt fosc i molt gran de la zona més externa del cinturó principal. El seu nom es deu a Berthe Martin-Flammarion, germana de l'astrònom Camille Flammarion (1842-1925).[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 24 gener 2024].
- ↑ Afirmat a: Minor Planet Center Database.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 16 octubre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ «JPL Small-Body Database». [Consulta: 3 novembre 2024].
- ↑ Schmadel, Lutz D.. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5a edició, 2003. ISBN 3-540-00238-3.