Vladímir Rokhlin

Vladímir Rokhlin

Biografia
Naixement	(ru) Владимир Абрамович Рохлин 23 agost 1919 Bakú (República Democràtica de l'Azerbaidjan)
Mort	3 desembre 1984 (65 anys) Sant Petersburg (Unió Soviètica)
Sepultura	Sant Petersburg
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat Estatal de Moscou - Doctor en Ciències Físiques i Matemàtiques (–1947) Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Moscou (1935–1941)
Tesi acadèmica	Пространства Лебега и их автоморфизмы  (1947 )
Director de tesi	Abraham Plessner i Lev Pontryagin
Activitat
Camp de treball	Geometria algebraica, topologia i teoria de la mesura
Ocupació	matemàtic, topòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Estatal de Sant Petersburg (1960–1981) Universitat Estatal de Moscou (1957–1960) Institut Socio-Humanitari Regional de Moscou (1957–1960) Universitat Estatal de Ivanovo (1955–1957) Institut de Recerca Forestal del Nord (1951–1955) Institut Steklov de Matemàtiques (1947–1951)
Professors	Lev Pontryagin
Carrera militar
Lleialtat	Unió Soviètica
Conflicte	Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables Teorema de Rokhlin Lema de Rokhlin espai probabilístic estàndard
Estudiant doctoral	Yakov Eliashberg, Oleg Viro, Mikhaïl Grómov, Sergei Yuzvinsky, M. Gusarov, Nikita Necvetaev, Sergei Finashin, Raisa Belinskaya, Leonid Abramov, Kestutis Karciauskas, Nikolai Mishachev, Victor Zvonilov, Anatoli Vérxik, Viatxeslav Kharlamov i Nikolai Ivanov
Família
Cònjuge	Anna Aleksandrovna Gurevitx
Fills	Wladimir Rochlin
Pares	Abram Beniaminovitx Rokhlin i Henrietta Emmanuilovna Levenson
Parents	Kornei Txukovski, oncle

Vladímir Rokhlin (Bakú, 23 d'agost de 1919 - Sant Petersburg, 3 de desembre de 1984) va ser un matemàtic soviètic.

Vida i obra

Fill d'una família jueva benestant, la seva mare, que era metgessa, va morir tràgicament el 1923 i el seu pare va ser víctima de l'estalinisme i va ser detingut el 1939 i condemnat a mort el 1941; un germà de la seva mare era el conegut escriptor Kornei Txukovski.

Rokhlin va acabar els estudis secundaris a Alma Ata el 1935, amb una carta de recomanació del seu professor de matemàtiques. Per la seva edat, només setze anys, va obtenir un permís especial per ingressar a la universitat Estatal de Moscou, en la qual es va graduar el 1940 i va començar estudis de postgrau que van ser interromputs per la invasió alemanya. El juliol de 1941 es va allistar al Cos de Voluntaris del Poble de Moscou i després va ser soldat al 995é Regiment d'Artilleria, però malauradament va ser capturat l'octubre de 1941 i va ser presoner de guerra gairebé tota la Segona Guerra Mundial. El maig de 1945 va ser deportat a un camp d'antics presoners de guerra a la República Soviètica de Komi i no va poder tornar a Moscou fins al 1947, gràcies a la intervenció al seu favor dels seus professors Andrei Kolmogórov i Lev Pontryagin. Aquest mateix any va defensar la seva tesi doctoral, dirigida per Abraham Plessner, sobre els espais de Lebesgue i els seus automorfismes.

Des de 1947 fins a 1951 va ser investigador a l'Institut de Matemàtiques Steklov de Moscou. Malgrat els seus mèrits evidents, no va obtenir cap plaça acadèmica a la ciutat de Moscou i es va veure obligat a acceptar una plaça de professor a l'Institut Forestal d'Arkhànguelsk on va estar fins al 1955 quan es va traslladar a la més propera ciutat d'Ivànovo per a ser professor d'anàlisi matemàtica a l'Institut Pedagògic. Des de 1957 fins a 1960 va ser professor de matemàtiques de l'Institut Socio-Humanitari Regional a la ciutat de Kolomna, molt a la vora de Moscou, cosa que li va permetre dirigir simultàniament un seminari de teoria ergòdica a la universitat estatal de Moscou.

Finalment, el 1960, a instàncies del geòmetra Nicolai Efimov i del rector Aleksandr Danílovitx Aleksàndrov, va ser contractat per la universitat Estatal de Leningrad en la qual va romandre fins a la fi dels seus dies, rebent el reconeixement que se li havia negat fins aleshores per ser jueu, antic presoner de guerra i fill d'un "enemic del poble".

Bibliografia

• Арнольд, В. И.; Вершик, А. М.; Виро, О. Я.; Колмогоров, А. Н.; Новиков, С. П.; Синай, Я. Г.; Фукс, Д. Б. «Владимир Абрамович Рохлин (некролог)» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 41, Num. 3(249), 1986, pàg. 159–163. DOI: 10.1070/RM1986v041n03ABEH003331. ISSN: 0042-1316.
• ЛЕКСИН, ВЛАДИМИР ПАВЛОВИЧ «РОХЛИН ВЛАДИМИР АБРАМОВИЧ: К СТОЛЕТИЮ СО ДНЯ РОЖДЕНИЯ» (en rus). ВЕСТНИК ГОСУДАРСТВЕННОГО СОЦИАЛЬНО-ГУМАНИТАРНОГО УНИВЕРСИТЕТА, Vol. 35, Num. 3, 2019, pàg. 49-52. ISSN: 2542-2316.
• Синкевич, Г.И.; Назаров, А.И.. Математический Петербург. История, наука, достопримечательности (en rus). Образовательные проекты, 2018. ISBN 978-5-98368-130-9. 
• Vershik, A. «Vladimir Abramovich Rokhlin—A biographical tribute (23.8.1919–3.12.1984)» (en anglès). Ergodic Theory and Dynamical Systems, Vol. 9, Num. 4, 1989, pàg. 629-641. DOI: 10.1017/S0143385700005265. ISSN: 0143-3857.
• Вершик, А. М. «Владимир Абрамович Рохлин 1919–1984 (к 70-летию со дня рождения)» (en rus). Алгебра и анализ, Vol. 2, Num. 2, 1990, pàg. 227-235. ISSN: 0234-0852.
• Vershik, A.M.. «Vladimir Abramovich Rokhlin». A: Vladimir G. Turaev, Anatoliĭ Moiseevich Vershik (eds.). Topology, Ergodic Theory, Real Algebraic Geometry: Rokhlin's Memorial (en anglès). American Mathematical Society, 2001, p. 1-10. ISBN 0-8218-2740-5. 
• Vershik, A.M.. «V. A. Rokhlin (23 August 1919–3 December 1984), materials for the biography». A: Anatoly M. Vershik, Victor M. Buchstaber, Andrey V. Malyutin (eds.). Topology, Geometry, and Dynamics: V. A. Rokhlin-Memorial (en anglès). American Mathematical Society, 2021, p. 1-10. ISBN 978-1-4704-5664-1. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Vladímir Rokhlin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Muñoz García, Amelia. «Vladimir Rokhlin: de prisionero a la libertad de la topología». Radio Sefarad. [Consulta: 30 desembre 2022]. (castellà)
• «Владимир Абрамович Рохлин - Vladimir Abramovich Rokhlin». Societat Matemàtica de Sant Petersburg. [Consulta: 30 desembre 2022]. (anglès)