Vicenç Riera Llorca: diferència entre les revisions

Vicenç Riera Llorca
	;
Biografia
Naixement	12 abril 1903 ; Barcelona
Mort	1991 (87/88 anys); Pineda de Mar (Maresme)
Activitat
Ocupació	escriptor, periodista, traductor
Premis
	(1985) Creu de Sant Jordi; (1971) Premi Sant Jordi de novel·la; (1971) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig; (1970) Premi Prudenci Bertrana de novel·la ;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 19:17, 4 març 2024

Vicenç Riera i Llorca (Barcelona, 1903 - Pineda de Mar, 1991) fou un escriptor, traductor i periodista català.

Biografia ^{[cal citació]}

Era fill de Cosme Riera nascut a Altea i d’Àngela Llorca natural de Salou.^[1] Després de la Guerra Civil va viure a l'exili; primer a França (1939), i després a la República Dominicana (1939-1942) i a Mèxic (1942-1969). En aquest darrer país va publicar, l'any 1946, la que és la seva novel·la més coneguda (i, de fet, la primera que va escriure): Tots tres surten per l'Ozama. Aquest llibre narra les aventures dels catalans exiliats a l'illa, a la qual seguirien d'altres novel·les de temàtica mexicana i com faria més endavant amb llibres de memòries o d'investigació. En són exemple els volums El meu pas pel temps o Els exiliats catalans a Mèxic. La Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1985.

Abans de la Guerra Civil, havia col·laborat com a ninotaire a les publicacions L'Esquella de la Torratxa i La Rambla. A Mèxic, contribuiria amb la revista Don Timorato.

Va treballar de periodista als diaris: Justícia Social, L'Opinió, La Rambla, La Campana de Gràcia (abans de la guerra) i amb Full català (Mèxic), La Nostra Revista (Mèxic), Pont Blau (Mèxic), Ressorgiment (Buenos Aires), Catalunya (Buenos Aires), Germanor (Santiago de Xile), Quaderns de l'exili (Mèxic), El Poble Català (Mèxic), Lletres (Mèxic), Veu Catalana (Mèxic), El Pont (Barcelona).

En l'àmbit personal, Vicenç Riera Llorca es casà el 14 de juny de 1934 amb Emília Barrionuevo Pascual (Barcelona, 1907 – Pineda de Mar, 2000). El 7 de setembre de 1936 nasqué la seva única filla, Diana Riera i Barrionuevo. Després de la guerra, l'esposa i filla de l'escriptor restaren a Barcelona, fins que l'any 1949 la família es retrobà i s'establí a Mèxic.

Obra

Narrativa

1946 Tots tres surten per l'Ozama
1946 Giovanna i altres contes
1968 Roda de malcontents
1970 Joc de xocs
1970 Amb permís de l'enterramorts
1972 Fes memòria, Bel.^[2]
1972 Oh, mala bèstia!
1974 Què vols, Xavier?
1976 Canvi de via
1979 Plou sobre mullat
1979 Això aviat farà figa
1984 Torna, Ramon
1985 Tira cap on puguis
1987 Tornar o no tornar
1991 Estiu a Pineda
1995 Georgette i altres contes

No-ficció

1955 Catalunya en la Corona d'Aragó
1971 Nou obstinats
1979 El meu pas pel temps (1903-1939)
1993 Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca
1994 Els exiliats catalans a Mèxic
2015 Epistolari Albert Manent & Vicenç Riera Llorca

Teatre

1979 La sorpresa de Berta

Premis literaris

1970 Prudenci Bertrana per Amb permís de l'enterramorts
1971 Premi Crítica Serra d'Or de novel·la per Amb permís de l'enterramorts
1971 Sant Jordi per Fes memòria, Bel

Referències

↑ «esquela d'Àngela Llorca». La Vanguardia, 02-09-1967, pàg. 19.
↑ Riera Llorca, Vicenç. Fes memòria, Bel. Martorell: Adesiara, 2021.

Enllaços externs

Premis i fites
Precedit per: Avel·lí Artís-Gener Prohibida l'evasió	Premi Prudenci Bertrana de novel·la 1970	Succeït per: Terenci Moix Siro o la increada consciència de la raça

[1] «esquela d'Àngela Llorca». La Vanguardia, 02-09-1967, pàg. 19.

[2] Riera Llorca, Vicenç. Fes memòria, Bel. Martorell: Adesiara, 2021.

[1]

[2]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{Infotaula persona
+{{Infotaula persona}}
+'''Vicenç Riera i Llorca''' ([[Barcelona]], [[1903]] - [[Pineda de Mar]], [[1991]]) fou un [[escriptor]], [[traductor]] i [[periodista]] [[catalans|català]].
-| ocupacio = [[Escriptor]]
-}}
+== Biografia {{Citació necessària|data=2018}} ==
-'''Vicenç Riera i Llorca''' ([[Barcelona]], [[1903]] - [[Pineda de Mar]], [[1991]]) fou un [[escriptor]] i [[periodista]] [[catalans|català]].
+Era fill de Cosme Riera nascut a [[Altea]] i d’Àngela Llorca natural de [[Salou]].<ref>{{Ref-publicació|article=esquela d'Àngela Llorca|publicació=La Vanguardia|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/03/03/pagina-19/34348926/pdf.html?search=%22cosme%20riera%22|data=2 setembre de 1967|pàgines=19}}</ref> Després de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] va viure a l'exili; primer a França (1939), i després a la [[República Dominicana]] (1939-1942) i a [[Mèxic]] (1942-1969). En aquest darrer país va publicar, l'any [[1946]], la que és la seva novel·la més coneguda (i, de fet, la primera que va escriure): ''[[Tots tres surten per l'Ozama]]''. Aquest llibre narra les aventures dels catalans exiliats a l'illa, a la qual seguirien d'altres novel·les de temàtica mexicana i com faria més endavant amb llibres de memòries o d'investigació. En són exemple els volums ''El meu pas pel temps'' o ''Els exiliats catalans a Mèxic''. La [[Generalitat de Catalunya]] li va concedir la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] el [[1985]].
-== Biografia {{CN|data=abril de 2018}} ==
-Després de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] va viure a l'exili; primer a la [[República Dominicana]] (1939-1942) i després a [[Mèxic]] (1942-1969). En aquest darrer país va publicar, l'any [[1946]], la que és la seva novel·la més coneguda (i, de fet, la primera que va escriure): ''[[Tots tres surten per l'Ozama]]''. Aquest llibre narra les aventures dels catalans exiliats a les Amèriques, com va fer més endavant amb llibres de memòries o d'investigació com ara: ''El meu pas pel temps'' o ''Els exiliats catalans a Mèxic''. La [[Generalitat de Catalunya]] li va concedir la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] el [[1985]].
 Abans de la Guerra Civil, havia col·laborat com a ninotaire a les publicacions ''[[L'Esquella de la Torratxa]]'' i ''La Rambla''. A Mèxic, contribuiria amb la revista ''Don Timorato''.
 Va treballar de periodista als diaris: ''Justícia Social'', ''[[L'Opinió]]'', ''La Rambla'', ''[[La Campana de Gràcia]]'' (abans de la guerra) i amb ''Full català'' (Mèxic), ''[[La Nostra Revista]]'' (Mèxic), ''Pont Blau'' (Mèxic), ''[[Ressorgiment]]'' ([[Buenos Aires]]), ''Catalunya'' (Buenos Aires), ''[[Germanor]]'' (Santiago de Xile), ''[[Quaderns de l'exili]]'' (Mèxic), ''El Poble Català'' (Mèxic), ''Lletres'' (Mèxic), ''Veu Catalana'' (Mèxic), ''El Pont'' (Barcelona).
+En l'àmbit personal, Vicenç Riera Llorca es casà el 14 de juny de 1934 amb Emília Barrionuevo Pascual (Barcelona, 1907 – Pineda de Mar, 2000). El 7 de setembre de 1936 nasqué la seva única filla, Diana Riera i Barrionuevo. Després de la guerra, l'esposa i filla de l'escriptor restaren a Barcelona, fins que l'any 1949 la família es retrobà i s'establí a Mèxic.
 == Obra ==
-===Narrativa===
+=== Narrativa ===
 * [[1946]] ''[[Tots tres surten per l'Ozama]]''
 * 1946 ''Giovanna i altres contes''
@@ Línia 17: / Línia 18: @@
 * [[1970]] ''Joc de xocs''
 * 1970 ''Amb permís de l'enterramorts''
+* [[1972]] ''[[Fes memòria, Bel]]''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Riera Llorca|nom=Vicenç|títol= Fes memòria, Bel|data=2021|editorial=[[Adesiara editorial| Adesiara]]|lloc=Martorell}}</ref>
-* [[1972]] ''Fes memòria, Bel''
 * 1972 ''Oh, mala bèstia!''
 * [[1974]] ''Què vols, Xavier?''
@@ Línia 29: / Línia 30: @@
 * [[1995]] ''Georgette i altres contes''
-===No ficció===
+=== No-ficció ===
 * [[1955]] ''Catalunya en la Corona d'Aragó''
 * [[1971]] ''Nou obstinats''
@@ Línia 37: / Línia 38: @@
 * [[2015]] ''Epistolari Albert Manent & Vicenç Riera Llorca''
-===Teatre===
+=== Teatre ===
-* [[1979]] ''La sorpresa de Berta''
+* [[1979]] ''[https://www.rtve.es/play/videos/teatre-a-larxiu/prd1689733_i03398_la_sorpresa_de_berta_20210515123511678/5904961/ La sorpresa de Berta]''
-==Premis literaris==
+== Premis literaris ==
 * [[1970]] [[Premi Prudenci Bertrana de novel·la|Prudenci Bertrana]] per ''Amb permís de l'enterramorts''
 * [[1971]] [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or de novel·la]] per ''Amb permís de l'enterramorts''
 * 1971 [[Premi Sant Jordi de novel·la|Sant Jordi]] per ''Fes memòria, Bel''
+== Referències ==
+{{Referències}}
 == Enllaços externs ==
@@ Línia 51: / Línia 55: @@
 {{S-ach}}
 {{succession box
-|títol =  [[Premi Prudenci Bertrana de novel·la]]
+|títol=[[Premi Prudenci Bertrana de novel·la]]
 | anys = [[1970]]
 | abans = [[Avel·lí Artís-Gener]]<br><small>''Prohibida l'evasió''</small>
 | després = [[Terenci Moix]]<br><small>''Siro o la increada consciència de la raça''</small>}}
 {{Finalitza taula}}
@@ Línia 64: / Línia 68: @@
 [[Categoria:Creus de Sant Jordi 1985]]
 [[Categoria:Exiliats del franquisme a Mèxic]]
+[[Categoria:Premis Sant Jordi de novel·la]]
+[[Categoria:Morts al Maresme]]
+[[Categoria:Polítics barcelonins contemporanis]]
+[[Categoria:Naixements del 1903]]
+[[Categoria:Morts el 1991]]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	DLC (1) GEC (1)