Vents alisis: diferència entre les revisions
m Correccions menors |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8: | Línia 8: | ||
== Història == |
== Història == |
||
[[Fitxer: |
[[Fitxer:Spanish Galleon.jpg |miniatura| Un galeó espanyol]] |
||
{{Vegeu també |Era de l'exploració|Volta do mar|Era de la navegació a vela}} |
{{Vegeu també |Era de l'exploració|Volta do mar|Era de la navegació a vela}} |
||
El terme deriva originalment del sentit del comerç de principis del segle XIV (a finals de l'[[anglès mitjà]]) que encara significa sovint "camí" o "pista". |
El terme deriva originalment del sentit del comerç de principis del segle XIV (a finals de l'[[anglès mitjà]]) que encara significa sovint "camí" o "pista".<ref>{{cite book|author1=Carol G. Braham|author2=Enid Pearsons|author3=Deborah M. Posner|author4=Georgia S. Maas|author5=Richard Goodman|name-list-style=amp|title=Random House Webster's College Dictionary|year=2001|llengua=en|publisher=[[Random House]]|isbn=978-0-375-42560-8|edition=second|page=[https://archive.org/details/randomhousewebst00ran_yjo/page/1385 1385]|url-access=registration|url=https://archive.org/details/randomhousewebst00ran_yjo/page/1385}}</ref> Els portuguesos van reconèixer la importància dels vents alisis (aleshores el''[[Volta do mar]]'', que significa en portuguès "gir del mar" però també "retorn del mar") en la navegació tant al nord com al sud de l' [[Oceà Atlàntic]] ja al segle XV.<ref>{{cite book|url=https://books.google.com/books?id=w47gOifvK6EC&pg=PA38|title=Years of This Land - A Geographical History of the United States|author=Hermann R. Muelder|page=38|publisher=Read Books|year=2007|isbn=978-1-4067-7740-6}}</ref> Des de l’Àfrica occidental, els portuguesos havien de navegar lluny de l’Àfrica continental, és a dir, cap a l’oest i el nord-oest. A continuació, podrien girar cap al nord-est, cap a la zona al voltant de les [[Açores|illes Açores]] i, finalment, cap a l'est cap a Europa continental. També van aprendre que, per arribar a Sud-àfrica, havien d’allunyar-se oceà endins, dirigir-se al Brasil i cap als 30° S tornar cap a l’est (degut al fet que seguir la costa africana cap al sud significa navegar contra el vent a l’hemisferi sud). A l’[[oceà Pacífic]], la circulació del vent completa, que incloïa tant els vents alisis com els [[vents de l'oest]] de latitud superior, era desconeguda pels europeus fins el viatge d'[[Andrés de Urdaneta]] el 1565.<ref name="pg18">{{cite book|url=https://books.google.com/books?id=0Z26YL407SkC&pg=PA152|author=Derek Hayes|title=Historical atlas of the North Pacific Ocean: maps of discovery and scientific exploration, 1500–2000|page=18|publisher=Douglas & McIntyre|year=2001|isbn=978-1-55054-865-5|llengua=en}}</ref> |
||
[[Fitxer:Edmond Halley's map of the trade winds, 1686.jpg| |
[[Fitxer:Edmond Halley's map of the trade winds, 1686.jpg|miniatura| 275px |Mapa dels vents alisis d'[[Edmond Halley]] (1686)]] |
||
El capità d’un veler busca un rumb al llarg del qual es pot esperar que bufin els vents en la direcció del viatge. |
El capità d’un veler busca un rumb al llarg del qual es pot esperar que bufin els vents en la direcció del viatge.<ref>{{cite book|url=https://archive.org/details/atextbookcommer02adamgoog|title=A text-book of commercial geography|author=Cyrus Cornelius Adams|page=[https://archive.org/details/atextbookcommer02adamgoog/page/n42 19]|publisher=D. Appleton and company|year=1904|llengua=en}}</ref> Durant l'[[era de la navegació a vela]], el patró de [[Vent dominant|vents dominants]] va fer que diversos punts del món fossin fàcils o difícils d'accedir, així que va tenir un efecte directe sobre la construcció de l'imperi europeu i, per tant, sobre la geografia política moderna. Per exemple, el [[Galió de Manila|galions de Manila]] no podien navegar contra el vent. <Ref name ="pg18" /> |
||
Al segle XVIII, la importància dels vents alisis per a la flota mercant d’Anglaterra per creuar l’oceà Atlàntic havia portat tant el públic en general com els [[Etimologia|etimòlegs]] a identificar el nom amb el comerç (en anglès els anomenen ''trade winds'', literalment "vents del comerç"). |
Al segle XVIII, la importància dels vents alisis per a la flota mercant d’Anglaterra per creuar l’oceà Atlàntic havia portat tant el públic en general com els [[Etimologia|etimòlegs]] a identificar el nom amb el comerç (en anglès els anomenen ''trade winds'', literalment "vents del comerç").<ref>{{cite book|title=Oxford English Dictionary|edition=2|page=225}}</ref><ref name="hanpo">{{cite book|url=https://books.google.com/books?id=0Z26YL407SkC&pg=PA152|author=Derek Hayes|title=Historical atlas of the North Pacific Ocean: maps of discovery and scientific exploration, 1500–2000|page=152|publisher=Douglas & McIntyre|year=2001|isbn=978-1-55054-865-5|llengua=en}}</ref><ref>{{GEC|0076799|consulta=16 juliol 2021}}</ref> Entre 1847 i 1849, [[Matthew Fontaine Maury]] va recopilar prou informació per crear mapes de vents i corrents per als oceans del món.<ref name="hanpo" /> |
||
== Causa == |
== Causa == |
||
[[Fitxer:Earth_Global_Circulation.svg |
[[Fitxer:Earth_Global_Circulation.svg|miniatura|400x400px|Mapa 3D que mostra la [[cèl·lula de Hadley]] en relació amb els alisis de la superfície.]] |
||
{{Vegeu també|Massa d'aire|Cèl·lula de Hadley|Humitat|Zona de convergència intertropical|Monzó|Vent dominant}} |
{{Vegeu també|Massa d'aire|Cèl·lula de Hadley|Humitat|Zona de convergència intertropical|Monzó|Vent dominant}} |
||
Com a part de la [[cèl·lula de Hadley]], l'aire superficial flueix cap a l'equador mentre que el flux a l'altura es dirigeix cap als [[Pols geogràfics|pols]]. Una [[àrea de baixa pressió]] de vents lleugers i tranquils i propers a l'equador es coneix com front intertropical <ref>{{cite web|url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=doldrums&submit=Search|title=Doldrums|author=Glossary of Meteorology|publisher=[[American Meteorological Society]]|date=June 2000|access-date=2009-11-09|llengua=en|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20090925044123/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=doldrums&submit=Search|archive-date=2009-09-25}}</ref> o [[zona de convergència intertropical]]. |
Com a part de la [[cèl·lula de Hadley]], l'aire superficial flueix cap a l'equador mentre que el flux a l'altura es dirigeix cap als [[Pols geogràfics|pols]]. Una [[àrea de baixa pressió]] de vents lleugers i tranquils i propers a l'equador es coneix com front intertropical <ref>{{cite web|url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=doldrums&submit=Search|title=Doldrums|author=Glossary of Meteorology|publisher=[[American Meteorological Society]]|date=June 2000|access-date=2009-11-09|llengua=en|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20090925044123/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=doldrums&submit=Search|archive-date=2009-09-25}}</ref> o [[zona de convergència intertropical]].<ref>{{cite web|url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=intertropical+convergence+zone&submit=Search|title=Intertropical Convergence Zone|author=Glossary of Meteorology|publisher=[[American Meteorological Society]]|date=June 2000|access-date=2009-11-09|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20090602015342/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=intertropical%2Bconvergence%2Bzone&submit=Search|archive-date=2009-06-02|llengua=en}}</ref> Quan es troba dins d'una regió [[Monsó|monsònica]], aquesta zona de baixa pressió i convergència del vent també es coneix com [[abeurador monsònic]].<ref>{{cite web|url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=monsoon+trough&submit=Search|title=Monsoon Trough|author=Glossary of Meteorology|publisher=[[American Meteorological Society]]|date=June 2000|access-date=2009-11-09||llengua=en|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20090617192300/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=monsoon+trough&submit=Search|archive-date=2009-06-17}}</ref> Al voltant dels 30° en ambdós hemisferis, l'aire comença a baixar cap a la superfície en cinturons subtropicals d'alta pressió coneguts com [[alta subtropical]] o [[latituds del cavall]]. L’aire subsident (que s’enfonsa) és relativament sec perquè a mesura que baixa, la temperatura augmenta, però el contingut d’humitat es manté constant, cosa que fa disminuir la humitat relativa de la massa d’aire. Aquest aire calent i sec es coneix com una massa d’aire superior i normalment es troba per sobre d’una massa d’aire tropical marítima (càlida i humida). Un augment de la temperatura amb l’alçada es coneix com a [[inversió tèrmica]]. Quan es produeix dins d’un règim de vents alisis, es coneix com a inversió de vents alisis.<ref>{{cite web|url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=superior+air&submit=Search|title=Superior air|author=Glossary of Meteorology|date=June 2000|llengua=en|publisher=[[American Meteorological Society]]|access-date=2009-10-28|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20110606104219/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=superior+air&submit=Search|archive-date=2011-06-06}}</ref> |
||
L'aire superficial que flueix des d'aquests cinturons subtropicals d'alta pressió cap a l'equador es desvia cap a l'oest en ambdós hemisferis per l '[[efecte Coriolis]]. |
L'aire superficial que flueix des d'aquests cinturons subtropicals d'alta pressió cap a l'equador es desvia cap a l'oest en ambdós hemisferis per l '[[efecte Coriolis]].<ref>{{cite web |author=Glossary of Meteorology |title=trade winds |work=Glossary of Meteorology |publisher=American Meteorological Society |year=2009 |access-date=2008-09-08 |url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=trade-winds1 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20081211050708/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=trade-winds1 |archive-date=2008-12-11 }}</ref> Aquests vents bufen principalment del nord-est a l'hemisferi nord i del sud-est a l'hemisferi sud.<ref name="Ralph">{{cite book|author1=Ralph Stockman Tarr|author2=Frank Morton McMurry|author3=Almon Ernest Parkins|title=Advanced geography|url=https://archive.org/details/bub_gb_OLMXAAAAIAAJ|year=1909|publisher=State Printing|page=[https://archive.org/details/bub_gb_OLMXAAAAIAAJ/page/n309 246]}}</ref> Com que els vents reben el nom de la direcció des de la qual bufa el vent, <ref name="HOWTOREAD">{{cite web|author=JetStream|year=2008|url=http://www.srh.weather.gov/srh/jetstream/synoptic/wxmaps.htm|title=How to read weather maps|publisher=[[National Weather Service]]|access-date=2007-05-16|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20120705003624/http://www.srh.weather.gov/srh/jetstream/synoptic/wxmaps.htm|archive-date=2012-07-05}}</ref> s’anomenen vents alisis del nord-est a l’hemisferi nord i alisis del sud-est a l’hemisferi sud. Els vents alisis de tots dos hemisferis es reuneixen a l'[[alta subtropical]].<ref name="dold">{{cite book|url=https://books.google.com/books?id=u-EMrG4bYJkC&pg=PA110|title=Introduction to Meteorology|author=Sverre Petterssen|page=110|publisher=Mcgraw-Hill Book Company, Inc.|year=1941|isbn=978-1-4437-2300-8|llengua=en}}</ref> |
||
Mentre bufen per regions tropicals, les masses d’aire s’escalfen a latituds més baixes a causa dels rajos solars més directes. Els que es desenvolupen sobre la terra (continentals) són més secs i càlids que els que es desenvolupen sobre els oceans (marítims) i viatgen cap al nord per la perifèria occidental de la dorsal subtropical. |
Mentre bufen per regions tropicals, les masses d’aire s’escalfen a latituds més baixes a causa dels rajos solars més directes. Els que es desenvolupen sobre la terra (continentals) són més secs i càlids que els que es desenvolupen sobre els oceans (marítims) i viatgen cap al nord per la perifèria occidental de la dorsal subtropical.<ref>{{cite web|url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=tropical+air&submit=Search|title=Tropical air|author=Glossary of Meteorology|date=June 2000|publisher=[[American Meteorological Society]]|access-date=2009-10-28|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20110606104145/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=tropical+air&submit=Search|archive-date=2011-06-06}}</ref> Tots els oceans tropicals, excepte el nord de l'[[Oceà Índic]], tenen extenses àrees de vents alisis.<ref>{{cite book|url=https://books.google.com/books?id=-mwbAsxpRr0C&pg=PA406|title=Encyclopedia of world climatology|author=John E. Oliver|page=128|isbn=978-1-4020-3264-6|publisher=Springer|year=2005}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 21:33, 16 jul 2021
Els vents alisis són els vents imperants permanents d’est a oest que flueixen a la regió equatorial de la Terra. Provenen de les latituds subtropicals, bufen en direcció a l'Equador i són desviats cap a l'oest per l'efecte de la rotació terrestre. Els vents alisis bufen de manera relativament constant a l'estiu i menys a l'hivern. Circulen entre els tròpics, des dels 30-35º de latitud cap a l'Equador. Es dirigeixen des de les altes pressions subtropicals, cap a les baixes pressions equatorials. El moviment de rotació de la Terra desvia els alisis cap a l'oest i, per això, bufen del nord-est al sud a l'hemisferi nord i del sud-est cap al nord-oest en l'hemisferi sud.
Les èpoques en què els alisis bufaven amb menor intensitat van constituir un perill per als primers viatges amb veler que es dirigien cap al continent americà, atès que es formaven períodes de calma del vent que impedien d'avançar els vaixells.
A l'Equador es produeix un ascens massiu d'aire calent, originant una zona de baixes pressions que ve a ser ocupada per una altra massa d'aire que proporcionen els alisis. Les masses d'aire calent pugen, es van refredant progressivament i es dirigeixen en sentit contrari als Alisis, cap a les latituds subtropicals, d'on procedeixen aquests. Els vents alisis formen part de la circulació de Hadley que transporta la calor des de les zones equatorials fins a les subtropicals reemplaçant l'aire calent per aire més fred de les latituds superiors. La rotació terrestre produeix aquests vents en modificar els corrents meridionals de transport de calor.
Història
El terme deriva originalment del sentit del comerç de principis del segle XIV (a finals de l'anglès mitjà) que encara significa sovint "camí" o "pista".[1] Els portuguesos van reconèixer la importància dels vents alisis (aleshores elVolta do mar, que significa en portuguès "gir del mar" però també "retorn del mar") en la navegació tant al nord com al sud de l' Oceà Atlàntic ja al segle XV.[2] Des de l’Àfrica occidental, els portuguesos havien de navegar lluny de l’Àfrica continental, és a dir, cap a l’oest i el nord-oest. A continuació, podrien girar cap al nord-est, cap a la zona al voltant de les illes Açores i, finalment, cap a l'est cap a Europa continental. També van aprendre que, per arribar a Sud-àfrica, havien d’allunyar-se oceà endins, dirigir-se al Brasil i cap als 30° S tornar cap a l’est (degut al fet que seguir la costa africana cap al sud significa navegar contra el vent a l’hemisferi sud). A l’oceà Pacífic, la circulació del vent completa, que incloïa tant els vents alisis com els vents de l'oest de latitud superior, era desconeguda pels europeus fins el viatge d'Andrés de Urdaneta el 1565.[3]
El capità d’un veler busca un rumb al llarg del qual es pot esperar que bufin els vents en la direcció del viatge.[4] Durant l'era de la navegació a vela, el patró de vents dominants va fer que diversos punts del món fossin fàcils o difícils d'accedir, així que va tenir un efecte directe sobre la construcció de l'imperi europeu i, per tant, sobre la geografia política moderna. Per exemple, el galions de Manila no podien navegar contra el vent. [3]
Al segle XVIII, la importància dels vents alisis per a la flota mercant d’Anglaterra per creuar l’oceà Atlàntic havia portat tant el públic en general com els etimòlegs a identificar el nom amb el comerç (en anglès els anomenen trade winds, literalment "vents del comerç").[5][6][7] Entre 1847 i 1849, Matthew Fontaine Maury va recopilar prou informació per crear mapes de vents i corrents per als oceans del món.[6]
Causa
Com a part de la cèl·lula de Hadley, l'aire superficial flueix cap a l'equador mentre que el flux a l'altura es dirigeix cap als pols. Una àrea de baixa pressió de vents lleugers i tranquils i propers a l'equador es coneix com front intertropical [8] o zona de convergència intertropical.[9] Quan es troba dins d'una regió monsònica, aquesta zona de baixa pressió i convergència del vent també es coneix com abeurador monsònic.[10] Al voltant dels 30° en ambdós hemisferis, l'aire comença a baixar cap a la superfície en cinturons subtropicals d'alta pressió coneguts com alta subtropical o latituds del cavall. L’aire subsident (que s’enfonsa) és relativament sec perquè a mesura que baixa, la temperatura augmenta, però el contingut d’humitat es manté constant, cosa que fa disminuir la humitat relativa de la massa d’aire. Aquest aire calent i sec es coneix com una massa d’aire superior i normalment es troba per sobre d’una massa d’aire tropical marítima (càlida i humida). Un augment de la temperatura amb l’alçada es coneix com a inversió tèrmica. Quan es produeix dins d’un règim de vents alisis, es coneix com a inversió de vents alisis.[11]
L'aire superficial que flueix des d'aquests cinturons subtropicals d'alta pressió cap a l'equador es desvia cap a l'oest en ambdós hemisferis per l 'efecte Coriolis.[12] Aquests vents bufen principalment del nord-est a l'hemisferi nord i del sud-est a l'hemisferi sud.[13] Com que els vents reben el nom de la direcció des de la qual bufa el vent, [14] s’anomenen vents alisis del nord-est a l’hemisferi nord i alisis del sud-est a l’hemisferi sud. Els vents alisis de tots dos hemisferis es reuneixen a l'alta subtropical.[15]
Mentre bufen per regions tropicals, les masses d’aire s’escalfen a latituds més baixes a causa dels rajos solars més directes. Els que es desenvolupen sobre la terra (continentals) són més secs i càlids que els que es desenvolupen sobre els oceans (marítims) i viatgen cap al nord per la perifèria occidental de la dorsal subtropical.[16] Tots els oceans tropicals, excepte el nord de l'Oceà Índic, tenen extenses àrees de vents alisis.[17]
Referències
- ↑ Carol G. Braham. Random House Webster's College Dictionary (en anglès). second. Random House, 2001, p. 1385. ISBN 978-0-375-42560-8.
- ↑ Hermann R. Muelder. Years of This Land - A Geographical History of the United States. Read Books, 2007, p. 38. ISBN 978-1-4067-7740-6.
- ↑ 3,0 3,1 Derek Hayes. Historical atlas of the North Pacific Ocean: maps of discovery and scientific exploration, 1500–2000 (en anglès). Douglas & McIntyre, 2001, p. 18. ISBN 978-1-55054-865-5.
- ↑ Cyrus Cornelius Adams. A text-book of commercial geography (en anglès). D. Appleton and company, 1904, p. 19.
- ↑ Oxford English Dictionary. 2, p. 225.
- ↑ 6,0 6,1 Derek Hayes. Historical atlas of the North Pacific Ocean: maps of discovery and scientific exploration, 1500–2000 (en anglès). Douglas & McIntyre, 2001, p. 152. ISBN 978-1-55054-865-5.
- ↑ «Vents alisis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Glossary of Meteorology. «Doldrums». American Meteorological Society, 01-06-2000. Arxivat de l'original el 2009-09-25. [Consulta: 9 novembre 2009].
- ↑ Glossary of Meteorology. «Intertropical Convergence Zone». American Meteorological Society, 01-06-2000. Arxivat de l'original el 2009-06-02. [Consulta: 9 novembre 2009].
- ↑ Glossary of Meteorology. «Monsoon Trough». American Meteorological Society, 01-06-2000. Arxivat de l'original el 2009-06-17. [Consulta: 9 novembre 2009].
- ↑ Glossary of Meteorology. «Superior air». American Meteorological Society, 01-06-2000. Arxivat de l'original el 2011-06-06. [Consulta: 28 octubre 2009].
- ↑ Glossary of Meteorology. «trade winds». Glossary of Meteorology. American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'original el 2008-12-11. [Consulta: 8 setembre 2008].
- ↑ Ralph Stockman Tarr. Advanced geography. State Printing, 1909, p. 246.
- ↑ JetStream. «How to read weather maps». National Weather Service, 2008. Arxivat de l'original el 2012-07-05. [Consulta: 16 maig 2007].
- ↑ Sverre Petterssen. Introduction to Meteorology (en anglès). Mcgraw-Hill Book Company, Inc., 1941, p. 110. ISBN 978-1-4437-2300-8.
- ↑ Glossary of Meteorology. «Tropical air». American Meteorological Society, 01-06-2000. Arxivat de l'original el 2011-06-06. [Consulta: 28 octubre 2009].
- ↑ John E. Oliver. Encyclopedia of world climatology. Springer, 2005, p. 128. ISBN 978-1-4020-3264-6.