Vés al contingut

Sebastián Raval

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula personaSebastián Raval

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1550 Modifica el valor a Wikidata
Cartagena (Regió de Múrcia), presumiblement Modifica el valor a Wikidata
Mort27 octubre 1604 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella Capella Palatina de Palerm
28 abril 1595 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra dels Vuitanta Anys Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Joan de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: d680c40b-e484-40d9-9942-0ba3e5849ec4 Modifica el valor a Wikidata

Sebastián Raval (Cartagena, Múrcia, 1550 - Palerm, Sicília, 1604) fou un eclesiàstic i músic murcià.

Seguí la carrera eclesiàstica i fou mestre de capella del duc d'Urbino i de la catedral de Palerm. Fou un gran teòric, però l'orgull el perjudicà molt, com ho prova el fet següent. Trobant-se Raval en Roma, de passada cap a Palerm el 1593, s'alabà de tal forma davant de diversos músics de ser ell el més hàbil contrapuntista de la seva època, i per sostenir aquesta afirmació invità a Giovanni Maria Nanini i Francesco Soriano, cèlebres contrapuntistes, a un concurs, havent de desenvolupar els tres un tema que escolliria el propi Raval. Aquells acceptaren el repte del compositor espanyol, i en acabar els respectius treballs, Raval no va poder menys de declarar-se vençut davant les composicions que presentaren els seus rivals, adornades amb tots amb tots els artificis del contrapunt, sense perjudicar l'elegància de l'estil i la claredat de la composició, i conforme al pactat, es declarà humilment deixeble d'aquells mestres.

A Palerm no donà proves de més humilitat que a Roma, com ho demostra la polèmica que va sostenir amb Aquiles Falcone.

Publicà: Madrigali a cinque voci (Venècia, 1585); Il primo libro di canzonete a quattro voci (Venècia, 1595), i Libro de Motetti (Palerm, 1601), Lamentacions del profeta Jeremíes a 5 veus. Editades a Roma el 1594.

Bibliografia