Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada
Aparença
Tipus | premi literari | ||
---|---|---|---|
Epònim | Maria Àngels Anglada i d'Abadal | ||
Vigència | 2004 - | ||
Estat | Espanya | ||
Organitzador | Institut Ramon Muntaner | ||
Llengua del terme, de l'obra o del nom | català | ||
El Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada és un premi literari en llengua catalana. El convoca l'Institut Ramon Muntaner, de Figueres, amb la voluntat de contribuir a fomentar la literatura catalana, refermar la projecció cívica i cultural de l'institut i enaltir la memòria de l'escriptora Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 - Figueres, 1999), exprofessora del centre.[1] El premi té el suport de la família Geli-Anglada i el patrocini de l'Ajuntament de Figueres i la Diputació de Girona, com també la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Empordà.[2]
S'atorga a una obra publicada i l'any 2020 tenia una dotació de 2.000 euros.[3]
Guanyadors
- 2004: Emili Teixidor per Pa negre[4]
- 2005: Carme Riera per La meitat de l'ànima[2]
- 2006: Joan-Daniel Bezsonoff per Les amnèsies de Déu[2]
- 2007 Imma Monsó per Un home de paraula[5]
- 2008: Quim Monzó per Mil cretins[2]
- 2009: Joan Francesc Mira per El professor d'història[6]
- 2010: Màrius Carol per L'home dels pijames de seda[7]
- 2011: Sergi Pàmies per La bicicleta estàtica[8]
- 2012: Jaume Cabré per Jo confesso[9]
- 2013: Lluís Llach per Memòria d'uns ulls pintats[10]
- 2014: Rafel Nadal per Quan en dèiem xampany[11]
- 2015: Vicenç Pagès per Dies de frontera[12]
- 2016: Teresa Colom per La senyoreta Keaton i altres bèsties[13]
- 2017: Pep Puig per La vida sense la Sara Amat[14]
- 2018: Tina Vallès per La memòria de l'arbre[1]
- 2019: Joan Lluís-Lluís per Jo soc aquell que va matar Franco[3]
- 2020: Irene Solà per Canto jo i la muntanya balla[3]
- 2021: Miquel Martín i Serra per La drecera[15]
- 2022: Alba Dalmau per Amor i no[16]
- 2023: Ferran Garcia per Guilleries [17]
- 2024: Laura Gost per Les cendres a la piscina[18]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Tina Vallès guanya el quinzè premi de narrativa catalana Maria Àngels Anglada per 'La memòria de l'arbre'». Empordà.info, 17-05-2018. [Consulta: 18 maig 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Girona, Diari de. «Quim Monzó guanya el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada de Figueres amb ´Mil cretins´ - Cultura - Diari de Girona». [Consulta: 19 maig 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Irene Solà guanya el premi de narrativa Maria Àngels Anglada». Nació digital, 21-09-2020 [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ associats, Partal, Maresma i «Emili Teixidor guanya amb 'Pa negre' el primer premi de narrativa Maria Àngels Anglada.». VilaWeb.cat.
- ↑ «Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Girona, Diari de. «Joan Francesc Mira rep el premi M. Àngels Anglada en un acte a Figueres - Diari de Girona». [Consulta: 19 maig 2018].
- ↑ Empordà. «Màrius Carol guardonat amb el Premi Maria Àngels Anglada - Empordà». [Consulta: 19 maig 2018].
- ↑ Ràdio, Catalunya «Sergi Pàmies, premi de narrativa Maria Àngels Anglada». CCMA.
- ↑ Empordà. «´Jo confesso´ de Jaume Cabré guanya el Premi Anglada - Empordà». [Consulta: 19 maig 2018].
- ↑ «Lluís Llach, 10è premi Anglada de narrativa». El Punt Avui.
- ↑ «Rafel Nadal, premi de narrativa Maria Àngels Anglada». Ara.cat.
- ↑ «Vicenç Pagès, 12è premi Anglada de narrativa». El Punt Avui.
- ↑ «Teresa Colom guanya el 13è premi Maria Àngels Anglada de narrativa». Empordà.info, 08-04-2016. [Consulta: 20 maig 2018].
- ↑ «Pep Puig guardonat amb el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada 2017». Empordà.info, 09-03-2017. [Consulta: 18 maig 2018].
- ↑ «Miquel Martín Serra guanya el XVIII Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada». Empordà info, 14-05-2021 [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ Carmona, Alba. ««Amor i no» d'Alba Dalmau, premi Maria Àngels Anglada», 25-05-2022. [Consulta: 3 novembre 2022].
- ↑ «L'escriptor Ferran Garcia guanya el premi Anglada amb el western crepuscular 'Guilleries'». Empordà.info, 30-05-2023. [Consulta: 10 juliol 2023].
- ↑ Carmona, Alba. «Laura Gost guanya el Maria Àngels Anglada per «Les cendres a la piscina»». Diari de Girona, 25-03-2024. [Consulta: 26 març 2024].