Vés al contingut

Milan Matulović

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula personaMilan Matulović

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sr) Милан Матуловић Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juny 1935 Modifica el valor a Wikidata
Belgrad (Sèrbia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 octubre 2013 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Belgrad (Sèrbia) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatIugoslàvia Iugoslàvia
Sèrbia Sèrbia
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaIugoslàvia
Sèrbia i Montenegro
Sèrbia Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (1961)
Gran Mestre Internacional (1965) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.530 (1974)<
Participà en
1972Olimpíada d'escacs de 1972
1970Olimpíada d'escacs de 1970
1968Olimpíada d'escacs de 1968
1966Olimpíada d'escacs de 1966
1964Olimpíada d'escacs de 1964 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1965)
2 cops Campió de Iugoslàvia
ChessGames: 13888 365Chess: Milan_Matulovic OlimpBase homes: 9hhjftpg

Milan Matulović (Belgrad, 10 de juny de 1935) fou un jugador d'escacs serbi, que tenia el títol de Gran Mestre des de 1965.[1] Va desenvolupar la major part de la seva carrera escaquística sota bandera iugoslava, i durant els anys 1960 i 1970 fou el segon o tercer millor jugador iugoslau, rere Svetozar Gligorić i, possiblement, Borislav Ivkov. Estigué en primera línia mundial fins a 1977, tot i que va seguir jugant ocasionalment fins al 2006.

El seu millor rànquing Elo[2] s'ha estimat en 2676 punts, el desembre de 1967, moment en què tenia 32 anys,[3] cosa que el situaria en 20è lloc mundial en aquella data. Segons chessmetrics, va ser el 19è millor jugador mundial en 2 diferents mesos, entre el gener i el febrer de 1968.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Resultats destacats en competició

El 1958 va jugar un matx d'entrenament a quatre partides contra Bobby Fischer, del qual només n'ha sobreviscut una partida (amb victòria de Matulović). Va assolir el títol de Mestre Internacional el 1961, i el de Gran Mestre el 1965.

Va guanyar el Campionat de Iugoslàvia en dues ocasions, els anys 1965 i 1967,[1][4] i participà assíduament en torneigs internacionals de primera línia, en particular durant els 1960 i 1970. Probablement el seu millor resultat fou el primer lloc empatat amb Gligorić, Ivkov i Lev Polugaievski a Skopje 1969, per davant de l'exCampió del Món Mikhaïl Botvínnik i dels diversos cops Candidat al títol Iefim Hèl·ler. D'altres primers llocs en aquest període, fos en solitari o empatat, inclouen Netanya 1961, Vrsac 1964, Novi Sad 1965, Belgrad 1965, Torneig d'escacs de Reggio Emilia 1967/68, Torneig Zonal d'Atenes 1969, Belgrad 1969, Sarajevo 1971, Birmingham 1975, Bajmok 1975 (i també 1978), Majdanpek 1976, Vrbas 1976, Belgrad 1977 i Odzaci 1978. A partir del 1980 però, les seves victòries van esdevenir menys freqüents, tot i que encara guanyà a Osijek 1980, Borovo 1980, Hèlsinki 1981 i Vrnjacka Banja 1985 (i 1990).

Cicle pel campionat del món

Les seves participacions en el cicle pel campionat del món no varen ser massa reeixides, ja que mai no va assolir d'arribar a l'etapa de Candidats en el procés per triar un aspirant al títol.

Matx URSS-Resta del Món de 1970

Matulović va participar en el famós "Matx del segle de 1970, URSS vs Resta del Món", formant part de l'equip mundial, i en el qual es va enfrontar, al vuitè tauler, contra Botvínnik, amb el resultat d'una derrota i tres taules. Hi va haver certa controvèrsia posterior al voltant d'aquest emparellament,[5] ja que era conegut el "complex Botvinnik" que en Matulović patia, i que tenia un llarg historial de resultats pobres contra el jugador soviètic; fins i tot, hi va haver la sensació que el capità de l'equip soviètic havia alineat en Botvínnik en un tauler inferior al que li tocaria per prestigi, només per intentar aprofitar l'avantatge psicològic de la situació.

Participació en olimpíades d'escacs

Matulović va tenir uns resultats excel·lents a les Olimpíades d'escacs. Va jugar setanta-vuit partides en sis olimpíades, representant Iugoslàvia, entre 1964 i 1972, amb un resultat global de 46 victòries, 28 taules i només 4 derrotes, amb un 76,9%, la desena millor actuació de tots els temps en olimpíades. A l'edició de 1964 hi participà com a MI, i a partir de 1966 com a GM. Va guanyar-hi un total de 8 medalles, dues d'argent i dues de bronze per equips, i dues d'argent i una d'or individuals.[6]

Controvèrsies

En Matulović va generar sempre abundoses controvèrsies per les seves accions tant durant com després de les partides. Sobre el tauler, era conegut pel fet de seguir jugant en posicions sense esperança, molt més enllà del recomanable des del punt de vista de l'etiqueta del comportament entre Grans Mestres, ja que no volia abandonar tot intentant assolir l'ajornament (suspensió de la partida per continuar-la l'endemà, cosa comuna en els torneigs de l'època) per tal que les notícies diguessin "la partida de Matulović s'ha ajornat" en lloc de "Matulović ha perdut!"[7][8]

Una acusació més seriosa es va produir tot just després del Torneig Interzonal de Palma 1970, quan fou acusat de "regalar" la seva partida contra Mark Taimanov a canvi de 400 $, per permetre que en Taimanov es classifiqués pels matxs de Candidat,[9] on patiria la seva famosa desfeta contra Bobby Fischer per 6-0. Les acusacions es basaven en la conducta de Matulović durant la partida[10] i la seva feble resistència:

Taimanov-Matulović, Palma, 1970, gambit de dama acceptat:

1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 Ag4 5.Axc4 e6 6.Cc3 Cbd7 7.h3 Ah5 8.O-O Ad6 9.e4 e5 10.dxe5 Cxe5 11.Ae2 Axf3 12.Axf3 Cxf3+ 13.Dxf3 De7 14.Af4 Ae5 15.Axe5 Dxe5 16.De3 O-O 17.f4 De7 18.e5 c6 19.Tfe1 Tfe8 20.Df3 Dc5+ 21.Df2 Dxf2+ 22.Rxf2 Cd5 23.Cxd5 cxd5 24.Ted1 Ted8 25.Tac1 Td7 26.Re3 Tad8 27.Rd4 Rf8 28.f5 Re7 29.Td3 Te8 30.Tdc3 b6 31.Tc7 Td8 32.T1c6 Re8 33.g4 h6 34.h4 Tb8 35.g5 hxg5 36.hxg5 Tb7 37.Tc8+ Td8 38.Txd8+ Rxd8 39.Rxd5 a5 40.Td6+ Re8 41.Rc6 Te7 42.Td5 1-0

8
abcdefgh
8
e8 negres torre
g8 negres rei
d7 negres cavall
f7 negres peó
a6 negres peó
c6 negres dama
d6 blanques peó
f6 blanques peó
h6 negres peó
b5 negres peó
g5 negres peó
b3 blanques peó
e3 negres torre
g3 blanques peó
h3 blanques peó
c2 blanques peó
e2 blanques alfil
f2 blanques dama
d1 blanques torre
e1 blanques torre
f1 blanques rei
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Matulović-Bilek, Sousse 1967, posició abans de la jugada 38 de les blanques.

Potser el comportament més notòriament il·legal de Matulović es va produir contra Istvan Bilek a l'Interzonal de Sousse de 1967, quan segons sembla, va rectificar la seva jugada 38. Af3 i va substituir-la per 38. Rg1.[11] De fet, va fer una jugada perdedora, però a continuació la va desfer tot dient "j'adoube" ("componc" – terme usat abans d'ajustar les peces a la seva casella, vegeu regla de la peça tocada). El seu rival va protestar a l'àrbitre però la jugada va romandre. Aquest incident li va valer el renom de "J'adoubovic."[12][13][14][15][16][17] Aquesta actitud està documentada diversos cops, inclòs un en una partida contra Bobby Fischer.[18]

Matulović va ser declarat culpable d'homicidi imprudent, i va estar nou mesos a la presó per un accident de cotxe en què es va veure implicat, i en què va morir una dona.[19]

Partides notables

L'agut joc d'atac de Matulović es pot observar amb claredat en aquesta partida contra el GM búlgar Georgi Tringov, de la 19a Olimpíada a Siegen.[20]

Matulović versus Tringov, Defensa Pirc: 1.e4 d6 2.d4 Cf6 3.Cc3 g6 4.f4 Ag7 5.Cf3 O-O 6.Ad3 Cbd7 7.O-O e5 8.fxe5 dxe5 9.d5 c6 10.dxc6 bxc6 11.Rh1 Dc7 12.Ae3 Cb6 13.a4 a5 14.De1 Cfd7 15.Td1 Dd8 16.Df2 Tb8 17.Cd2 De7 18.b3 Rh8 19.Ce2 f6 20.Cg3 h5 21.Cc4 Cxc4 22.Axc4 Tb4 23.Td3 Te8 24.Tfd1 Tb8 25.Cf5 gxf5 26.Dh4 Cf8 27.Dxh5+ Ch7 28.Ac5 Dxc5 29.Th3 Ah6 30.Dxe8+ Df8 31.Td8 fxe4 32.Dxf8+ Axf8 33.Txf8+ Rg7 34.Tg8#

Notes i referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Nota biogràfica de Milan Matulović» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 13 abril 2011].
  2. ↑ El sistema de classificació Elo no es va instituir oficialment fins al 1971, però s'han fet estimacions de la classificació Elo per a èpoques anteriors
  3. ↑ Fitxa de Milan Matulović a Chessmetrics (anglès)
  4. ↑ «Historial de guanyadors del Campionat de Iugoslàvia» (en italià). 'La grande storia degli scacchi'. C.Sericano. Arxivat de l'original el 2008-01-22. [Consulta: 13 abril 2011].
  5. ↑ Andric, pp. 297-301
  6. ↑ «Fitxa de Milan Matulović, Olimpíades d'escacs» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 14 abril 2011].
  7. ↑ Comentaris de Levy sobre una derrota de Matulović contra Gligorić; Levy, 1972, p. 167
  8. ↑ Radojcic, Chess Life, Sept. 1970, p. 500
  9. ↑ Fox & James, p. 226
  10. ↑ En el llibre del torneig, per Wade & Blackstock
  11. ↑ Matulović vs. Bilek, Sousse 1967
  12. ↑ Hooper i Whyld, p. 252, diuen "... va jugar a l'Interzonal de Sousse en el qual, després d'una petita trapelleria (amb un j'adoube), hi acabà novè." P. 185 (l'entrada "j'adoube") diu: "... va desfer una jugada perdedora tot dient "Ich spreche j'doube"; una mala passada que va quedar sense càstig...".
  13. ↑ Lombardy & Daniels, p. 104, diu "... Matulovich va desfer un moviment tan descaradament que els seus col·legues van dir-li des de llavors "J'aboubovich", en el qual és un clàssic de les històries sobre escacs."
  14. ↑ Radojcic, pp. 500-501 "... a l'interzonal de Tunísia va retrotraure un dels seus moviments pretentent que n'hi havia prou amb dir j'adoube."
  15. ↑ Fox & James, pp. 225-26: "...Milan ha estat més d'una vegada pescat intentant colar trucs propis d'un equip d'escacs d'escola primària. Contra Bilek a Sousse 1967, en una posició que no li agradava, va fer enrere un moviment, al·legant que havia dit "J'adoube". Bilek no s'ho podia creure, però l'àrbitre no havia vist la maiobra, i finalment en Matulović va acabar guanyant. ... durant un temps, en Matulović fou conegut en el torneig com a J'adoubovich."
  16. ↑ Evans, p. 307, diu "...els espectadors varen veure-ho astorats ... Matulovic va deixar una peça, i immediatament va fer enrere la jugada en descobrir que era una jugada perdedora. Va tartamudejar, J'adoube, i va moure una altra peça tot seguit, una maniobra clarament tramposa. En Bilek va protestar, però l'àrbitre no va fer res perquè no havia vist l'incident."
  17. ↑ Saidy & Lessing, p. 24, "En una partida de torneig entre Matulovic i Bilek el 1970, el primer va moure una peça, i llavors s'adonà que la jugada implicava perdre la partida. Ràpidament va dir "J'adoube" i va procedir tranquil·lament a fer una altra jugada. L'astorat Bilek estava massa sorprès per protestar, i en Matulovic va acabar guanyant la partida. Els mestres d'escacs que havien assistit a l'escena es van referir des de llavors a Matulovic com a 'J'adoubovic'."
  18. ↑ Brady, Endgame, 2011, p. 95–96
  19. ↑ Fox & James, p. 269.
  20. ↑ Pertida Matulović vs. Tringov, Olimpíada de Siegen, 1970

Bibliografia

  • Andric, Dragoslav «The Match of the Century». Chess Life, 25, 6, 1970, p. 297–301.
  • Brady, Frank. Endgame: Bobby Fischer's Rise and Fall - from America's Brightest Prodigy to the Edge of Madness. Crown, 2011. ISBN 978-0-307-46390-6. 

Enllaços externs

  • Fitxa de Milan Matulović a la FIDE «FIDE». [Consulta: 13 abril 2011]. (anglès)
  • Estimació Elo de Milan Matulović a «chessmetrics.com». [Consulta: 13 abril 2011]. (anglès)


Títols
Precedit per:
Borislav Ivkov
Mijo Udovčić 		Campió de Iugoslàvia
1965 		Succeït per:
Svetozar Gligorić
Precedit per:
Svetozar Gligorić 		Campió de Iugoslàvia
1967 		Succeït per:
Predrag Ostojić
Janez Stupica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Milan_Matulović&oldid=34154386»