Vés al contingut

Medusa (mitologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Infotaula personatgeMedusa

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Assassinat/da perPerseu Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaPosidó Modifica el valor a Wikidata
MareCeto Modifica el valor a Wikidata
PareForcis i Gorgon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsCrisàor i Pegàs Modifica el valor a Wikidata
GermansStheno i Euryale (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part deGòrgones Modifica el valor a Wikidata
Medusa, per Arnold Böcklin

Medusa (grec antic: Μέδουσα, Médousa, de μέδω 'manar', 'regnar')[1] era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament. Algunes referències clàssiques la descriuen com una de les tres germanes gòrgones –Medusa, Esteno i Euríale–, i ella era l'única mortal.

Mite de la medusa i Perseu

Estàtua de Perseu. Benvenuto Cellini (Piazza della Signoria, Florència)

En la versió més coneguda del mite, Medusa era originalment una bonica dona humana. Posidó se'n va enamorar, i la va violar en un temple dedicat a Atena. Posidó i Atena eren rivals des que varen competir pel patronatge d'Atenes i els habitants de la ciutat varen preferir l'olivera d'Atena a la font o els cavalls de Posidó.

Atena, després de descobrir la profanació que havia sofert el seu temple, va castigar Medusa transformant-la en la mateixa forma que les seves germanes gòrgones. Els seus cabells es van convertir en serps i la seva mirada tenia el poder de petrificar qualsevol criatura viva. Segons algunes versions, va ser Afrodita qui, gelosa de la seva cabellera, la va canviar per serps. Va ser desterrada més enllà de les terres dels hiperboris.

Després de quedar embarassada per la violació de Posidó, va ser decapitada per l'heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae. Aquest va ser enviat –amb aquest objectiu– pel rei de Sèrifos, Polidectes, el qual desitjava la seva mort; per tant, li va ordenar aquesta missió esperant que fracassés. Però Hermes i Atena el van ajudar a acomplir la comesa tot donant-li una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandàlies alades i un escut.

Va aconseguir tallar-li el cap i, de la sang del coll tallat que va caure a terra va brollar la seva descendència: en sorgiren el cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisàor. Per precaució, Perseu va ficar el cap dins del sac, i va tornar a Sèrifos. Allà va matar Polidectes per haver-li desitjat la mort: li va ensenyar el cap de Medusa i el rei es convertí en pedra. També va usar el cap de Medusa per rescatar Andròmeda i, en algunes versions, petrificar el tità Atlas. Més tard, Perseu va regalar el cap de la gòrgona a la deessa Atena, que el portà al seu escut com a arma, ja que continuava conservant els seus terribles efectes. D'altra banda, la sang de Medusa va ser recollida per Atena i entregada a Asclepi, ja que tenia el poder de ressuscitar els morts.

Segons explica Pausànies,[2] el mite de Medusa és una versió novel·lada de la història d'una reina que, després de la mort del seu pare, hauria recollit ella mateixa el ceptre, governant els seus súbdits a prop del llac Tritonide, a Líbia. Hauria mort de nit durant una campanya contra Perseu, un príncep del Peloponès.

Referències

  1. Chantraine, Pierre (1999): Dictionnaire étymologique de la langue grecque. París: Klincksieck, pp 675b. ISBN 2-252-03277-4
  2. Pausànias: Descripció de Grècia, Llibre II dedicat a Corint

Vegeu també

Enllaços externs