Llengües itàliques: diferència entre les revisions

Llengües itàliques
Tipus	família lingüística
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees
Subdivisions
	llengües latinofalisques; llengües oscoúmbriques
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottolog	ital1284

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 17:45, 1 nov 2022

Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees. Està subdivit al seu torn en dues branques més: la sabèl·lica (osc-úmbrica) i la llatino-falisca (on es va originar el llatí, origen al seu torn de totes les llengües romàniques). Hi ha documents escrits d'aquestes llengües que daten del segle vi aC (Inscripció Duenos). El protoitàlic o llengua mare de la família s'hauria parlat al II mil·lenni aC.^[1] Aquest idioma hauria pogut descendir d'un idioma més antic, anomenat italo-cèltic, si bé hi ha controvèrsia entre els lingüistes sobre aquesta filiació.

Els idiomes més rellevants d'aquesta branca, a part del llatí, són l'osc (famós per les inscripcions de Pompeia), l'umbre (parlat al nord) i el falisc, una sèrie de llengües sabèl·liques poc documentades del centre d'Italia a més del picè meridional. Algunes d'aquestes llengües, en especial el llatí, presenten una forta influència d'altres llengües parlades a la zona, com ara l'etrusc.

Ja en l'antiguitat, el llatí substituí totes les altres llengües itàliques. En conseqüència, totes les llengües itàliques vives descendeixen del llatí, és a dir, són llengües romàniques. Dit altrament: el grup romànic és la forma viva actual del grup itàlic, que només té sentit invocar des del punt de vista històric.

Una altra llengua també considerada itàlica és el lusità que alguns també ho inclouen en les llengües celtes.

Classificació

Llengües latino-falisques

Falisc †
Sícul †
Llatí †
- Llengües romàniques
  - llengües romàniques occidentals
    - llengües iberorromàniques (castellà, portuguès, gallec, asturlleonès, aragonès i mossàrab †)
    - llengües occitanoromàniques (català i occità)
    - llengües gal·loromàniques (francès, llengües d'oïl i arpità)
    - llengües retoromàniques (romanx, ladí, friülés)
    - llengües gal·loitaliques (llombard, piemontès, lígur, emilià-romanyol, vènet, istriot)
    - Sard
  - llengües romàniques orientals
    - llengües italoromàniques (italià, romanec, cors, napolità, sicilià)
    - llengües balcoromàniques (romanès, aromanès, meglenoromanès, istroromanès, dàlmata †)

Llengües oscoúmbriques

Grup osc
- Osc †
- Marruquí †
- Vestí †
- Pelign †
- Sabí †
Grup umbre
- Umbre †
- Marsi †
- Eques †
- Volsc †
- Hèrnic †
- Picè †
- Presamnita †

Llengua venètica

Venètic †

Referències

↑ Quiles, Carlos. A storm of words. Academia Prisca, 2019. ISBN 978-1-072-03529-9 [Consulta: 21 febrer 2021].

[1] Quiles, Carlos. A storm of words. Academia Prisca, 2019. ISBN 978-1-072-03529-9 [Consulta: 21 febrer 2021].

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{Infotaula família lingüística}}
-Les '''llengües itàliques''' són un grup ''centum'' del grup del nord-oest de les [[llengües indoeuropees]]. Està subdivit al seu torn en dues branques més: la sabèl·lica (osc-úmbrica) i la [[Llengües latino-falisques|llatino-falisca]] (on es va originar el [[llatí]], origen al seu torn de totes les [[llengües romàniques]]). Hi ha documents escrits d'aquestes llengües que daten del {{segle|VI|-|s}} ([[Inscripció Duenos]]). El protoitàlic o llengua mare de la família s'hauria parlat al II mil·lenni aC.<ref>{{ref-llibre |cognom=Quiles |nom=Carlos |títol=A storm of words |editorial=Academia Prisca |any=2019 |isbn=978-1-072-03529-9 |consulta=21 febrer 2021}}</ref>
+Les '''llengües itàliques''' són un grup ''centum'' del grup del nord-oest de les [[llengües indoeuropees]]. Està subdivit al seu torn en dues branques més: la sabèl·lica (osc-úmbrica) i la [[Llengües latino-falisques|llatino-falisca]] (on es va originar el [[llatí]], origen al seu torn de totes les [[llengües romàniques]]). Hi ha documents escrits d'aquestes llengües que daten del {{segle|VI|-|s}} ([[Inscripció Duenos]]). El protoitàlic o llengua mare de la família s'hauria parlat al II mil·lenni aC.<ref>{{ref-llibre |cognom=Quiles |nom=Carlos |títol=A storm of words |editorial=Academia Prisca |any=2019 |isbn=978-1-072-03529-9 |consulta=21 febrer 2021}}</ref> Aquest idioma hauria pogut descendir d'un idioma més antic, anomenat [[italo-cèltic]], si bé hi ha controvèrsia entre els lingüistes sobre aquesta filiació.
 Els idiomes més rellevants d'aquesta branca, a part del [[llatí]], són l'[[osc]] (famós per les inscripcions de [[Pompeia]]), l'[[umbre]] (parlat al nord) i el [[falisc]], una sèrie de llengües sabèl·liques poc documentades del centre d'Italia a més del picè meridional. Algunes d'aquestes llengües, en especial el llatí, presenten una forta influència d'altres llengües parlades a la zona, com ara l'[[etrusc]].