Vés al contingut

Duilio Coletti: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Bot elimina espais sobrants
Línia 6: Línia 6:
El [[1935]] va debutar com a director amb ''[[Pierpin]]''. Va dirigir successivament ''[[Il fornaretto di Venezia (pel·lícula de 1939)|Il fornaretto di Venezia]]'' ([[1939]], signada amb el pseudònim de ''John Bard''), ''[[Capitan Fracassa (pel·lícula de 1940)|Capitan Fracassa]]'' ([[1940]]) i ''[[La maschera di Cesare Borgia]]'' ([[1941]]).
El [[1935]] va debutar com a director amb ''[[Pierpin]]''. Va dirigir successivament ''[[Il fornaretto di Venezia (pel·lícula de 1939)|Il fornaretto di Venezia]]'' ([[1939]], signada amb el pseudònim de ''John Bard''), ''[[Capitan Fracassa (pel·lícula de 1940)|Capitan Fracassa]]'' ([[1940]]) i ''[[La maschera di Cesare Borgia]]'' ([[1941]]).


Durant la postguerra es va orientar cap a les pel·lícules de gran impacte espectacular, com ''[[Sotto dieci bandiere]]'', ''[[Il grido della terra]]'', rodada a [[Bari]] el [[1948]], ''[[I sette dell'Orsa maggiore]]'', ''[[Londra chiama Polo Nord]]'' i ''[[Il re di Poggioreale]]''. La seva pel·lícula ''[[La grande speranza]]'' fou seleccionada al [[4t Festival Internacional de Cinema de Berlín]].<ref name="Berlinale 1954">{{Cite web|url=http://www.berlinale.de/en/archiv/jahresarchive/1954/02_programm_1954/02_Programm_1954.html |title=4th Berlin International Film Festival: In Competition |accessdate=23 December 2009 |work=berlinale.de}}</ref> El 1958 fou membre del jurat del [[8è Festival Internacional de Cinema de Berlín]].<ref name="Berlinale 1958">{{Cite web|url=http://www.berlinale.de/en/archiv/jahresarchive/1958/04_jury_1958/04_Jury_1958.html |title=8th Berlin International Film Festival: Juries |accessdate=31 December 2009 |work=berlinale.de}}</ref>
Durant la postguerra es va orientar cap a les pel·lícules de gran impacte espectacular, com ''[[Sotto dieci bandiere]]'', ''[[Il grido della terra]]'', rodada a [[Bari]] el [[1948]], ''[[I sette dell'Orsa maggiore]]'', ''[[Londra chiama Polo Nord]]'' i ''[[Il re di Poggioreale]]''. La seva pel·lícula ''[[La grande speranza]]'' fou seleccionada al [[4t Festival Internacional de Cinema de Berlín]].<ref name="Berlinale 1954">{{Cite web|url=http://www.berlinale.de/en/archiv/jahresarchive/1954/02_programm_1954/02_Programm_1954.html |title=4th Berlin International Film Festival: In Competition |accessdate=23 December 2009 |work=berlinale.de}}</ref> El 1958 fou membre del jurat del [[8è Festival Internacional de Cinema de Berlín]].<ref name="Berlinale 1958">{{Cite web|url=http://www.berlinale.de/en/archiv/jahresarchive/1958/04_jury_1958/04_Jury_1958.html |title=8th Berlin International Film Festival: Juries |accessdate=31 December 2009 |work=berlinale.de}}</ref>


== Filmografia ==
== Filmografia ==

Revisió del 16:22, 3 maig 2020

Plantilla:Infotaula personaDuilio Coletti
Biografia
Naixement28 desembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Penne (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 maig 1999 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1934 Modifica el valor a Wikidata -

IMDB: nm0171385 Allocine: 54835 Allmovie: p85513 TMDB.org: 115598 Modifica el valor a Wikidata

Duilio Coletti (Penne, província de Pescara, 28 de desembre de 1906 – Roma, 21 de maig de 1999) va ser un director de cinema italià, actiu dels anys trenta als anys setanta del segle XX. És pare del director i guionista Enrico Coletti.

Biografia

Es va llicenciar en medicina i cirurgia, però va exercir durant poc temps aquesta professió,[1] ja que aviat va entrar al món del cinema com a guionista i ajudant de direcció de la pel·lícula Il signore desidera? (1933) de Gennaro Righelli.

El 1935 va debutar com a director amb Pierpin. Va dirigir successivament Il fornaretto di Venezia (1939, signada amb el pseudònim de John Bard), Capitan Fracassa (1940) i La maschera di Cesare Borgia (1941).

Durant la postguerra es va orientar cap a les pel·lícules de gran impacte espectacular, com Sotto dieci bandiere, Il grido della terra, rodada a Bari el 1948, I sette dell'Orsa maggiore, Londra chiama Polo Nord i Il re di Poggioreale. La seva pel·lícula La grande speranza fou seleccionada al 4t Festival Internacional de Cinema de Berlín.[2] El 1958 fou membre del jurat del 8è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[3]

Filmografia

Bibliografia

  • Giacomo Lichtner: Fascism in Italian cinema since 1945. The politics and aesthetics of memory, Basingstoke u. a. (Palgrave Macmillan) 2013. ISBN 978-0-230-36332-8

Referències

  1. Roberto Poppi. I registi: dal 1930 ai giorni nostri. Gremese Editore, 2002. ISBN 8884401712. 
  2. «4th Berlin International Film Festival: In Competition». berlinale.de. [Consulta: 23 desembre 2009].
  3. «8th Berlin International Film Festival: Juries». berlinale.de. [Consulta: 31 desembre 2009].