Vés al contingut

Cadena submarina Hawaii–Emperador: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8.5
m Bot elimina espais sobrants
Línia 1: Línia 1:
{{Indret}}
{{Indret}}
La '''cadena submarina Hawaii–Emperador''' és una serralada majoritàriament submarina a l'[[oceà Pacífic]] que arriba sobre el nivell del mar a [[Hawaii]]. Està composta per [[Illes Hawaii|l'arxipèlag hawaïà]], formada de les Illes Hawaii al nord-oest fins a l'[[Atol Kure|atoló de Kure]], i els monts submarins del Emperador: junts formen una vasta regió de muntanyes submarines d'illes i intervenen fons [[Mont submarí|marins]], [[atol]]s, fons, bancs i esculls al llarg d'una línia, tendint del sud-oest al nord-oest a l'oceà Pacífic nord. La cadena subterrània, que conté més de 80 volcans submarins identificats, s'estén uns {{Convert|6200|km|mi}} des de la [[Fossa de les Aleutianes]] a l'extrem nord-oest del Pacífic fins al fons marí de [[Loihi|Loʻihi]], el volcà més jove de la cadena, que es troba a uns {{Convert|35|km|mi}} al sud-est de l'[[Illa de Hawaii]].
La '''cadena submarina Hawaii–Emperador''' és una serralada majoritàriament submarina a l'[[oceà Pacífic]] que arriba sobre el nivell del mar a [[Hawaii]]. Està composta per [[Illes Hawaii|l'arxipèlag hawaïà]], formada de les Illes Hawaii al nord-oest fins a l'[[Atol Kure|atoló de Kure]], i els monts submarins del Emperador: junts formen una vasta regió de muntanyes submarines d'illes i intervenen fons [[Mont submarí|marins]], [[atol]]s, fons, bancs i esculls al llarg d'una línia, tendint del sud-oest al nord-oest a l'oceà Pacífic nord. La cadena subterrània, que conté més de 80 volcans submarins identificats, s'estén uns {{Convert|6200|km|mi}} des de la [[Fossa de les Aleutianes]] a l'extrem nord-oest del Pacífic fins al fons marí de [[Loihi|Loʻihi]], el volcà més jove de la cadena, que es troba a uns {{Convert|35|km|mi}} al sud-est de l'[[Illa de Hawaii]].


== Regions ==
== Regions ==
La cadena es pot dividir en tres subseccions. El primer, l'[[Illes Hawaii|arxipèlag hawaià]] (també conegut com ''les illes de Windward''), que consta de les illes que comprenen l'estat dels Estats Units de [[Hawaii]]. Com que és la més propera al punt de partida, aquesta regió volcànicament activa és la part més jove de la cadena, amb edats que van des dels 400.000 anys<ref name="Garcia, et. al.-2005">{{Ref-publicació|cognom=Michael O. Garcia, Jackie Caplan-Auerbanch, Eric H. De Carlo, M.D. Kurz, N. Becker|data= 20 setembre 2005|doi=10.1016/j.chemer.2005.09.002|bibcode=2006ChEG...66...81G|volum=66|exemplar=2|publicació=Chemie der Erde - Geochemistry|pàgines=81–108}}</ref> fins als 5.1 milions d'anys.<ref name="soestform">{{Ref-web|cognom=Rubin, Ken|url= http://www.soest.hawaii.edu/GG/HCV/haw_formation.html|títol=The Formation of the Hawaiian Islands| consulta= 18 maig 2009| editor=Hawaii Center for Vulcanology}}</ref> L'illa de Hawaii es compon de cinc volcans, dels quals tres ([[Kilauea]], [[Mauna Loa]], i [[Hualalai]]) estan encara actius. El volcà [[Haleakala|Haleakalā]], a l'illa de [[Maui]] també és actiu. El mont submarí [[Loihi]] segueix creixent a alta mar de l'illa de Hawaii, i és l'únic volcà conegut en la cadena en l'etapa d'escut.<ref name="USGS - Evolution">{{Ref-web|url= http://hvo.wr.usgs.gov/volcanowatch/1995/95_09_08.html|títol= Evolution of Hawaiian Volcanoes|data= 8 setembre 1995|editor= [[Hawaiian Volcano Observatory]] ([[USGS]])|consulta= 7 març 2009|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20120208161942/http://hvo.wr.usgs.gov/volcanowatch/1995/95_09_08.html|arxiudata= 8 de febrer 2012}}</ref>
La cadena es pot dividir en tres subseccions. El primer, l'[[Illes Hawaii|arxipèlag hawaià]] (també conegut com ''les illes de Windward''), que consta de les illes que comprenen l'estat dels Estats Units de [[Hawaii]]. Com que és la més propera al punt de partida, aquesta regió volcànicament activa és la part més jove de la cadena, amb edats que van des dels 400.000 anys<ref name="Garcia, et. al.-2005">{{Ref-publicació|cognom=Michael O. Garcia, Jackie Caplan-Auerbanch, Eric H. De Carlo, M.D. Kurz, N. Becker|data= 20 setembre 2005|doi=10.1016/j.chemer.2005.09.002|bibcode=2006ChEG...66...81G|volum=66|exemplar=2|publicació=Chemie der Erde - Geochemistry|pàgines=81–108}}</ref> fins als 5.1 milions d'anys.<ref name="soestform">{{Ref-web|cognom=Rubin, Ken|url= http://www.soest.hawaii.edu/GG/HCV/haw_formation.html|títol=The Formation of the Hawaiian Islands| consulta= 18 maig 2009| editor=Hawaii Center for Vulcanology}}</ref> L'illa de Hawaii es compon de cinc volcans, dels quals tres ([[Kilauea]], [[Mauna Loa]], i [[Hualalai]]) estan encara actius. El volcà [[Haleakala|Haleakalā]], a l'illa de [[Maui]] també és actiu. El mont submarí [[Loihi]] segueix creixent a alta mar de l'illa de Hawaii, i és l'únic volcà conegut en la cadena en l'etapa d'escut.<ref name="USGS - Evolution">{{Ref-web|url= http://hvo.wr.usgs.gov/volcanowatch/1995/95_09_08.html|títol= Evolution of Hawaiian Volcanoes|data= 8 setembre 1995|editor= [[Hawaiian Volcano Observatory]] ([[USGS]])|consulta= 7 març 2009|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20120208161942/http://hvo.wr.usgs.gov/volcanowatch/1995/95_09_08.html|arxiudata= 8 de febrer 2012}}</ref>


La segona part de la cadena està formada per les [[Illes de Sotavent (Hawaii)|illes hawaianes del]] [[Illes de Sotavent (Hawaii)|nord-oest]], denominades col·lectivament ''les [[Illes de Sotavent|illes Leeward]]'', els constituents dels quals tenen de 7.2 a 27.7 milions d'anys d'antiguitat.<ref name="soestform"/> L'erosió ja fa temps que ha superat l'activitat volcànica en aquestes illes, i la majoria són atols, illes d'atols i illes extingides. Contenen molts dels atols més al nord a la Terra; [[Atol Kure|l'atoló Kure]], d'aquest grup, és l'atol més septentrional de la Terra.<ref name="KureAttol-KQED">{{Ref-web|url= https://www.pbs.org/kqed/oceanadventures/episodes/kure/diaries/kure.html|títol=Kure Atoll| consulta= 13 juny 2009|data= 22 març 2006| editor=Public Broadcasting System – KQED}}</ref> El 15 de juny de 2006, el president dels Estats Units, [[George Walker Bush|George W. Bush,]] va publicar una proclamació creant el [[Papahānaumokuākea|Monument Nacional de Marina de Papahānaumokuākea]] en virtut de la [[Llei d'Antiguitats|Llei de les Antiguitats]] de 1906. El monument nacional, destinat a protegir la biodiversitat de les [[Hawaii|illes hawaianes]],{{Efn|Totes les illes d'aquesta part de la cadena són administrades per l'estat de Hawaii, excepte l'[[Atol Midway]], que està gestionat pel servei de peixos i vida salvatge dels [[EUA]].}} engloba totes les illes del nord, i és una de les àrees protegides més grans del món. La proclamació limita el turisme a la zona, i reclamava la retirada de la pesca el 2011.<ref>{{Ref-web|url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/5083974.stm|títol=Bush creates new marine sanctuary|cognom=Staff authors|data= 15 juny 2006| editor= [[BBC News]] | consulta= 14 desembre 2009}}</ref>
La segona part de la cadena està formada per les [[Illes de Sotavent (Hawaii)|illes hawaianes del]] [[Illes de Sotavent (Hawaii)|nord-oest]], denominades col·lectivament ''les [[Illes de Sotavent|illes Leeward]]'', els constituents dels quals tenen de 7.2 a 27.7 milions d'anys d'antiguitat.<ref name="soestform"/> L'erosió ja fa temps que ha superat l'activitat volcànica en aquestes illes, i la majoria són atols, illes d'atols i illes extingides. Contenen molts dels atols més al nord a la Terra; [[Atol Kure|l'atoló Kure]], d'aquest grup, és l'atol més septentrional de la Terra.<ref name="KureAttol-KQED">{{Ref-web|url= https://www.pbs.org/kqed/oceanadventures/episodes/kure/diaries/kure.html|títol=Kure Atoll| consulta= 13 juny 2009|data= 22 març 2006| editor=Public Broadcasting System – KQED}}</ref> El 15 de juny de 2006, el president dels Estats Units, [[George Walker Bush|George W. Bush,]] va publicar una proclamació creant el [[Papahānaumokuākea|Monument Nacional de Marina de Papahānaumokuākea]] en virtut de la [[Llei d'Antiguitats|Llei de les Antiguitats]] de 1906. El monument nacional, destinat a protegir la biodiversitat de les [[Hawaii|illes hawaianes]],{{Efn|Totes les illes d'aquesta part de la cadena són administrades per l'estat de Hawaii, excepte l'[[Atol Midway]], que està gestionat pel servei de peixos i vida salvatge dels [[EUA]].}} engloba totes les illes del nord, i és una de les àrees protegides més grans del món. La proclamació limita el turisme a la zona, i reclamava la retirada de la pesca el 2011.<ref>{{Ref-web|url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/5083974.stm|títol=Bush creates new marine sanctuary|cognom=Staff authors|data= 15 juny 2006| editor= [[BBC News]] | consulta= 14 desembre 2009}}</ref>


La part més antiga i la més erosionada de la cadena són els fons marins de l'Emperador, de 39<ref name="Sharp_science">{{Ref-publicació|doi=10.1126/science.1128489|nom2=DA|any=2006|cognom2=Clague|cognom=Sharp|nom=W. D.|publicació=Science|volum=313|exemplar=5791|pàgines=1281–84|ref=Sharp|pmid=16946069|bibcode=2006Sci...313.1281S}}</ref> a 85 milions d'anys d'antiguitat.<ref name="regelous">{{Ref-publicació|doi=10.1093/petrology/44.1.113|cognom=Regelous|nom=M.|cognom2=Hofmann, A.W.|cognom3=Abouchami, W.|cognom4=Galer, S.J.G.|any=2003|publicació=Journal of Petrology|volum=44|exemplar=1|pàgines=113–140|url=http://www.gzn.uni-erlangen.de/fileadmin/data/kruste/mitarbeiter/Marcel/JPET2003.pdf|consulta=23 juliol 2010|bibcode=2003JPet...44..113R|article=Còpia arxivada|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110719101930/http://www.gzn.uni-erlangen.de/fileadmin/data/kruste/mitarbeiter/Marcel/JPET2003.pdf|arxiudata=19 de juliol 2011}}</ref> Les cadenes Emperador i Hawaii formen un angle d'uns 120 graus. Aquesta flexió es va atribuir durant molt de temps a un canvi relativament sobtat de 60° en la direcció del moviment de la placa, però les investigacions realitzades el 2003 suggereixen que va ser el moviment del punt de sortida propi cosa que va provocar la flexió.<ref name="National Geo News">{{Ref-notícia|url= http://news.nationalgeographic.com/news/2003/08/0814_030814_hotspot.html|títol=Hot Spot That Spawned Hawaii Was on the Move, Study Finds|autor=John Roach|data= 14 agost 2003| editorial= [[National Geographic News]] | consulta= 9 març 2009}}</ref> El tema encara està en debat acadèmic.<ref>[[Hawaiian–Emperor seamount chain#Sharp|Sharp]] ''et al.'', 2006, ''Initiation of the bend near Kimmei seamount about 50 million years ago (MA) was coincident with realignment of Pacific spreading centers and early magmatism in western Pacific arcs, consistent with formation of the bend by changed Pacific plate motion.''</ref> Tots els volcans d'aquesta part de la cadena han desaparegut des de fa molt de temps sota el nivell del mar, convertint-se en muntanyes submarines i atols. Molts dels volcans reben el nom d'[[Emperador del Japó|antics emperadors del Japó]]. La cadena subterrània s'estén del [[Oceà Pacífic|Pacífic Oest]] a la [[Fossa de les Kurils]], una [[Subducció|zona de subducció]] a la frontera de [[Rússia]].<ref name="MantlePlumes-Hawaii hotspot">
La part més antiga i la més erosionada de la cadena són els fons marins de l'Emperador, de 39<ref name="Sharp_science">{{Ref-publicació|doi=10.1126/science.1128489|nom2=DA|any=2006|cognom2=Clague|cognom=Sharp|nom=W. D.|publicació=Science|volum=313|exemplar=5791|pàgines=1281–84|ref=Sharp|pmid=16946069|bibcode=2006Sci...313.1281S}}</ref> a 85 milions d'anys d'antiguitat.<ref name="regelous">{{Ref-publicació|doi=10.1093/petrology/44.1.113|cognom=Regelous|nom=M.|cognom2=Hofmann, A.W.|cognom3=Abouchami, W.|cognom4=Galer, S.J.G.|any=2003|publicació=Journal of Petrology|volum=44|exemplar=1|pàgines=113–140|url=http://www.gzn.uni-erlangen.de/fileadmin/data/kruste/mitarbeiter/Marcel/JPET2003.pdf|consulta=23 juliol 2010|bibcode=2003JPet...44..113R|article=Còpia arxivada|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110719101930/http://www.gzn.uni-erlangen.de/fileadmin/data/kruste/mitarbeiter/Marcel/JPET2003.pdf|arxiudata=19 de juliol 2011}}</ref> Les cadenes Emperador i Hawaii formen un angle d'uns 120 graus. Aquesta flexió es va atribuir durant molt de temps a un canvi relativament sobtat de 60° en la direcció del moviment de la placa, però les investigacions realitzades el 2003 suggereixen que va ser el moviment del punt de sortida propi cosa que va provocar la flexió.<ref name="National Geo News">{{Ref-notícia|url= http://news.nationalgeographic.com/news/2003/08/0814_030814_hotspot.html|títol=Hot Spot That Spawned Hawaii Was on the Move, Study Finds|autor=John Roach|data= 14 agost 2003| editorial= [[National Geographic News]] | consulta= 9 març 2009}}</ref> El tema encara està en debat acadèmic.<ref>[[Hawaiian–Emperor seamount chain#Sharp|Sharp]] ''et al.'', 2006, ''Initiation of the bend near Kimmei seamount about 50 million years ago (MA) was coincident with realignment of Pacific spreading centers and early magmatism in western Pacific arcs, consistent with formation of the bend by changed Pacific plate motion.''</ref> Tots els volcans d'aquesta part de la cadena han desaparegut des de fa molt de temps sota el nivell del mar, convertint-se en muntanyes submarines i atols. Molts dels volcans reben el nom d'[[Emperador del Japó|antics emperadors del Japó]]. La cadena subterrània s'estén del [[Oceà Pacífic|Pacífic Oest]] a la [[Fossa de les Kurils]], una [[Subducció|zona de subducció]] a la frontera de [[Rússia]].<ref name="MantlePlumes-Hawaii hotspot">
Línia 21: Línia 21:


== Envelliment ==
== Envelliment ==
La cadena ha estat produïda pel moviment de la [[escorça oceànica]] sobre el punt calent, un [[Plomall de mantell|aflorament]] de roca calenta del [[Mantell terrestre|mantell de la Terra]]. A mesura que l'escorça oceànica es mou, els volcans més allunyats de la seva font de magma i les seves erupcions es tornen menys freqüents i menys potents fins que finalment deixen d'erupcionar-se del tot. En aquest punt, l'[[erosió]] del volcà i la [[subsidència]] del fons marí fan que el volcà disminueixi el seu volum gradualment. A mesura que el volcà s'enfonsa i s'erosiona, primer es converteix en una [[Atol|illa d'atol]] i després un [[atol]]. Si hi ha més enfonsament el volcà arriba a sota de la superfície del mar, esdevenint un [[mont submarí]] i/o un [[guyot]].<ref name="USGS - Evolution"/>
La cadena ha estat produïda pel moviment de la [[escorça oceànica]] sobre el punt calent, un [[Plomall de mantell|aflorament]] de roca calenta del [[Mantell terrestre|mantell de la Terra]]. A mesura que l'escorça oceànica es mou, els volcans més allunyats de la seva font de magma i les seves erupcions es tornen menys freqüents i menys potents fins que finalment deixen d'erupcionar-se del tot. En aquest punt, l'[[erosió]] del volcà i la [[subsidència]] del fons marí fan que el volcà disminueixi el seu volum gradualment. A mesura que el volcà s'enfonsa i s'erosiona, primer es converteix en una [[Atol|illa d'atol]] i després un [[atol]]. Si hi ha més enfonsament el volcà arriba a sota de la superfície del mar, esdevenint un [[mont submarí]] i/o un [[guyot]].<ref name="USGS - Evolution"/>


== Notes ==
== Notes ==

Revisió del 10:12, 4 abr 2022

Plantilla:Infotaula indretCadena submarina Hawaii–Emperador
Imatge
Tipusserralada Modifica el valor a Wikidata
Epònimilla de Hawaii i Emperador del Japó Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaHawaii (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Map
 19° 49′ 14″ N, 155° 28′ 05″ O / 19.8206°N,155.468°O / 19.8206; -155.468
Característiques
Altitud4.207 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió5.800 (longitud) km
Punt més altMauna Kea Modifica el valor a Wikidata  (4.207,3 m Modifica el valor a Wikidata)

La cadena submarina Hawaii–Emperador és una serralada majoritàriament submarina a l'oceà Pacífic que arriba sobre el nivell del mar a Hawaii. Està composta per l'arxipèlag hawaïà, formada de les Illes Hawaii al nord-oest fins a l'atoló de Kure, i els monts submarins del Emperador: junts formen una vasta regió de muntanyes submarines d'illes i intervenen fons marins, atols, fons, bancs i esculls al llarg d'una línia, tendint del sud-oest al nord-oest a l'oceà Pacífic nord. La cadena subterrània, que conté més de 80 volcans submarins identificats, s'estén uns 6,200 quilometres (3,900 mi) des de la Fossa de les Aleutianes a l'extrem nord-oest del Pacífic fins al fons marí de Loʻihi, el volcà més jove de la cadena, que es troba a uns 35 quilometres (22 mi) al sud-est de l'Illa de Hawaii.

Regions

La cadena es pot dividir en tres subseccions. El primer, l'arxipèlag hawaià (també conegut com les illes de Windward), que consta de les illes que comprenen l'estat dels Estats Units de Hawaii. Com que és la més propera al punt de partida, aquesta regió volcànicament activa és la part més jove de la cadena, amb edats que van des dels 400.000 anys[1] fins als 5.1 milions d'anys.[2] L'illa de Hawaii es compon de cinc volcans, dels quals tres (Kilauea, Mauna Loa, i Hualalai) estan encara actius. El volcà Haleakalā, a l'illa de Maui també és actiu. El mont submarí Loihi segueix creixent a alta mar de l'illa de Hawaii, i és l'únic volcà conegut en la cadena en l'etapa d'escut.[3]

La segona part de la cadena està formada per les illes hawaianes del nord-oest, denominades col·lectivament les illes Leeward, els constituents dels quals tenen de 7.2 a 27.7 milions d'anys d'antiguitat.[2] L'erosió ja fa temps que ha superat l'activitat volcànica en aquestes illes, i la majoria són atols, illes d'atols i illes extingides. Contenen molts dels atols més al nord a la Terra; l'atoló Kure, d'aquest grup, és l'atol més septentrional de la Terra.[4] El 15 de juny de 2006, el president dels Estats Units, George W. Bush, va publicar una proclamació creant el Monument Nacional de Marina de Papahānaumokuākea en virtut de la Llei de les Antiguitats de 1906. El monument nacional, destinat a protegir la biodiversitat de les illes hawaianes,[a] engloba totes les illes del nord, i és una de les àrees protegides més grans del món. La proclamació limita el turisme a la zona, i reclamava la retirada de la pesca el 2011.[5]

La part més antiga i la més erosionada de la cadena són els fons marins de l'Emperador, de 39[6] a 85 milions d'anys d'antiguitat.[7] Les cadenes Emperador i Hawaii formen un angle d'uns 120 graus. Aquesta flexió es va atribuir durant molt de temps a un canvi relativament sobtat de 60° en la direcció del moviment de la placa, però les investigacions realitzades el 2003 suggereixen que va ser el moviment del punt de sortida propi cosa que va provocar la flexió.[8] El tema encara està en debat acadèmic.[9] Tots els volcans d'aquesta part de la cadena han desaparegut des de fa molt de temps sota el nivell del mar, convertint-se en muntanyes submarines i atols. Molts dels volcans reben el nom d'antics emperadors del Japó. La cadena subterrània s'estén del Pacífic Oest a la Fossa de les Kurils, una zona de subducció a la frontera de Rússia.[10]

Formació

La cadena submarina Hawaii–Emperador, fent zoom sobre les actuals illes habitables.

L'edat més antiga dels monts submarins Emperador és de 81 milions d'anys i prové del mont submarí de Detroit. Tot i això, l'atoló de Meiji, situat al nord del mont submarí de Detroit, és probablement una mica més antic.

El 1963, el geòleg John Tuzo Wilson va plantejar la hipòtesi dels orígens de la cadena submarina Hawaii-Emperador, explicant que van ser creats per un punt calent de l'activitat volcànica, que era essencialment estacionari, com la placa tectònica del Pacífic, deriva en direcció nord-oest, deixant un rastre de cada vegada més erosionades illes volcàniques i fons marins al seu abast. Una feixa altrament inexplicable a la cadena marca un canvi en el moviment de la placa del Pacífic fa uns 47 milions d'anys, des del nord cap a una direcció més al nord-oest, i el canvi de direcció s'ha presentat en textos de geologia com a exemple de com una placa tectònica pot canviar de direcció sobtadament. Una ullada al mapa USGS sobre l'origen de les Illes Hawaii[11] mostra clarament aquest "punt de llança".

En un estudi més recent, Sharp i Clague (2006) interpreten que la flexió es va produir fa uns 50 milions d'anys. També conclouen que la flexió es formava a causa d'una causa "tradicional": un canvi en la direcció del moviment de la placa del Pacífic.

Tot i això, recents investigacions demostren que el punt de mira en si mateix pot haver-se mogut amb el temps. Algunes evidències provenen de l'anàlisi de l'orientació de l'antic camp magnètic conservat per magnetita en antics fluxos de lava mostrejats a quatre muntanyes (Tarduno et al., 2003): aquesta evidència del paleomagnetisme mostra una història més complexa que la visió comunament acceptada d'un punt calent estacionari. Si el punt d'accés havia estat per sobre d'un plomall del mantell fix durant els últims 80 milions d'anys, la latitud com es registra per l'orientació de camp magnètic antiga preservada per magnetita (paleolatitud) ha de ser constant per a cada mostra; això també hauria de significar el refredament original a la mateixa latitud que la ubicació actual del punt de partida hawaià. En lloc de mantenir-se constants, les paleolatituds dels monts submarins de l'Emperador mostren un canvi de nord a sud, amb l'edat decreixent. Les dades paleomagnètiques dels fons marins de la cadena submarina de l'Emperador suggereixen el moviment del punt calent hawaià al mantell de la Terra. Tarduno et al. (2009) han resumit l'evidència que la flexió de la cadena submarina pot ser causada per patrons de circulació del mantell sòlid que flueix (mantell "vent") en lloc d'un canvi en el moviment de la placa.

Envelliment

La cadena ha estat produïda pel moviment de la escorça oceànica sobre el punt calent, un aflorament de roca calenta del mantell de la Terra. A mesura que l'escorça oceànica es mou, els volcans més allunyats de la seva font de magma i les seves erupcions es tornen menys freqüents i menys potents fins que finalment deixen d'erupcionar-se del tot. En aquest punt, l'erosió del volcà i la subsidència del fons marí fan que el volcà disminueixi el seu volum gradualment. A mesura que el volcà s'enfonsa i s'erosiona, primer es converteix en una illa d'atol i després un atol. Si hi ha més enfonsament el volcà arriba a sota de la superfície del mar, esdevenint un mont submarí i/o un guyot.[3]

Notes

  1. ↑ Totes les illes d'aquesta part de la cadena són administrades per l'estat de Hawaii, excepte l'Atol Midway, que està gestionat pel servei de peixos i vida salvatge dels EUA.

Referències

  1. ↑ Michael O. Garcia, Jackie Caplan-Auerbanch, Eric H. De Carlo, M.D. Kurz, N. Becker Chemie der Erde - Geochemistry, 66, 2, 20-09-2005, pàg. 81–108. Bibcode: 2006ChEG...66...81G. DOI: 10.1016/j.chemer.2005.09.002.
  2. ↑ 2,0 2,1 Rubin, Ken. «The Formation of the Hawaiian Islands». Hawaii Center for Vulcanology. [Consulta: 18 maig 2009].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Evolution of Hawaiian Volcanoes». Hawaiian Volcano Observatory (USGS), 08-09-1995. Arxivat de l'original el 8 de febrer 2012. [Consulta: 7 març 2009].
  4. ↑ «Kure Atoll». Public Broadcasting System – KQED, 22-03-2006. [Consulta: 13 juny 2009].
  5. ↑ Staff authors. «Bush creates new marine sanctuary». BBC News, 15-06-2006. [Consulta: 14 desembre 2009].
  6. ↑ Sharp, W. D.; Clague, DA Science, 313, 5791, 2006, pàg. 1281–84. Bibcode: 2006Sci...313.1281S. DOI: 10.1126/science.1128489. PMID: 16946069.
  7. ↑ Regelous, M.; Hofmann, A.W.; Abouchami, W.; Galer, S.J.G. «Còpia arxivada». Journal of Petrology, 44, 1, 2003, pàg. 113–140. Arxivat de l'original el 19 de juliol 2011. Bibcode: 2003JPet...44..113R. DOI: 10.1093/petrology/44.1.113 [Consulta: 23 juliol 2010].
  8. ↑ John Roach «Hot Spot That Spawned Hawaii Was on the Move, Study Finds». National Geographic News, 14-08-2003 [Consulta: 9 març 2009].
  9. ↑ Sharp et al., 2006, Initiation of the bend near Kimmei seamount about 50 million years ago (MA) was coincident with realignment of Pacific spreading centers and early magmatism in western Pacific arcs, consistent with formation of the bend by changed Pacific plate motion.
  10. ↑ G. R. Foulger. «The Emperor and Hawaiian Volcanic Chains: How well do they fit the plume hypothesis?». MantlePlumes.org. [Consulta: 1r abril 2009].
  11. ↑ «origin of the Hawaiian Islands». Pubs.usgs.gov, 04-01-2013. [Consulta: 12 gener 2013].

Vegeu també

Bibliografia

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cadena_submarina_Hawaii–Emperador&oldid=29853686»