Xavier Oriach i Soler

pintor català

Xavier Oriach i Soler (Sabadell, 20 de novembre del 1927 - 9 de setembre de 2024)[1] va ser un pintor català que va desenvolupar gran part de la seva trajectòria artística a França.[2] Va viure a Sabadell, València, París i Normandia. Va formar part del Grup Z, entre 1948 i 1950, per traslladar-se després a la capital francesa, on entrà en contacte amb l'escola de París. La tardor de 2013 el Museu d'Art de Sabadell li organitzà una exposició retrospectiva.[3]

Plantilla:Infotaula personaXavier Oriach i Soler
Imatge
(2009)
Biografia
Naixement20 novembre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Restauració borbònica) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 setembre 2024 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Sabadell (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSabadell Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
ArtPintura
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

En traslladar-se els seus pares a València el 1932, en Xavier romangué a la ciutat natal, al costat del seu oncle, el fotògraf Albert Rifà, a l'estudi del qual es reunia la intel·lectualitat progressista de Sabadell dels primers anys del segle xx.

El 1943 se n'anà a viure a València, on es va inscriure a l'Escola de Belles Arts. El 1947 formà part de l'avantguarda participant en el Grup Z. La seva primera exposició individual tingué lloc al Monestir de Sant Cugat del Vallès.

El 1951 Xavier Oriach rebé una beca de l'Institut Francès de València. Viatjà a París, on s'instal·là a la Ciutat Universitària. En aquesta ciutat es trobà amb Chillida, Palazuelo, Clavé i altres artistes i poetes d'avantguarda.

L'any 1953 va participar en la primera edició del Saló Biennal de Belles Arts que es presentava a la Caixa d'Estalvis de Sabadell.[4]

Exposà a la Galerie Breteau, al Salon des réalités nouvelles i al "Salon de Mai". El 1980 s'instal·là a Jouy-sur-Eure (Normandia) on fundà el Centre d'Art Contemporain i la Biennale Européenne de sculpture de Normandie. Va retornar a Sabadell el 1992.

L'any 2012 va ser un dels autors, junt amb els pintors sabadellencs Fina Miralles, Alfons Borrell i Agustí Puig i el ceramista Lluís Clapés, d'un plat d'art per al Memorial Àlex Seglers.[5][6]

Es conserva obra de Xavier Oriach al Museu d'Art de Sabadell.[7]

"A l'inici dels anys seixanta, l'estil de Xavier Oriach ja es troba immers en un procés de canvi. La figuració de traç expressionista ha donat pas a un llenguatge abstracte d'arrel constructiva. Es tracta de composicions abstractes de geometria desbordada que, tanmateix, garanteixen un ordre visual i compositiu amb una morfologia creada a base de camps de colors contrastats. (...) La segona etapa, que evolucionarà al llarg dels anys setanta, es caracteritzarà per (...) un diàleg entre el pur gest i certs signes plens de referències flotants en l'espai pictoric. (...) Ja apunten alguns dels trets que caracteritzaran l'evolució posterior de Xavier Oriach, ens referim a certs referents d'arrel figurativa que constituiran, a partir dels anys vuitanta, el signe distintiu de la seva pintura. (...) Viurà un intens procés creatiu amb la maduració d'un llenguatge pictoric d'evocació mitologica i simbolica poblat de presències formals (hominids, bestiari, estructures biologiques, vestigis arquitectonicos, poblat mil·lenaris...) que emergeixen dels seus emnlemàtics fons mastèrics (...)"

  • Maia Creus, Xavier Oriach, Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Fundació Privada, 2006.

Premis i reconeixements

modifica

Referències

modifica
  1. Redacció. «Mor l'artista sabadellenc Xavier Oriach als 96 anys», 09-09-2024. [Consulta: 10 setembre 2024].
  2. Boix, Arnau. «Ha mort als 96 anys el pintor sabadellenc Xavier Oriach», 10-09-2024. [Consulta: 10 setembre 2024].
  3. Xavier Oriach. Cartografia pictòrica 1941-2013 Museu d'Art de Sabadell, Bonart, oct 2013 pàgina 65.
  4. Entre la continuïtat i el trencament. Art a Sabadell. 1939-1959. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2000, p. 145. 
  5. «El ceramista Lluís Clapés i els pintors Alfons Borrell, Fina Miralles, Xavier Oriach i Agustí Puig donen forma al Memorial Àlex Seglers». Ràdio Sabadell. Arxivat de l'original el 2016-12-31. [Consulta: 30 desembre 2016].
  6. «Memorial Àlex Seglers». Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 2017-10-15. [Consulta: 30 desembre 2016].
  7. «Museus en línia» (en català, castellà i anglès). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 març 2015].
  8. Zurimendi, Ander. «El pintor Oriach i Soler rep l'homenatge de la Bosch i Cardellach», 30-06-2021. [Consulta: 9 maig 2024].
  9. «Xavier Oriach, bàrbar de l'any, 2021». Fundació Bosch i Cardellach.

Bibliografia

modifica
  • Xavier Oriach (Dolors Forrellad i Doménech, Joaquim Sala-Sanahuja, Eric Villedieu), Museu d'Art de Sabadell, 1988.
  • Xavier Oriach (Maria Lluïsa Borràs), ASB Gallery, Barcelona, 1990.
  • Xavier Oriach (Sophie Fourny-Dargere, Joaquim Sala-Sanahuja, Gérard Xuriguera, Luis Porquet Gracia, R. Hanrion, Eric Villedieu), Musée A. G. Poulain, Vernon (França), 1990.
  • Xavier Oriach (Maria Lluïsa Borràs), ASB Gallery, Barcelona, 1990.
  • Xavier Oriach, Rétrospective (Gérard Xuriguera, R. Hanrion), Galerie Du Bellay, Mont Saint-Aignan, Rouen (França), 1995.
  • Xavier Oriach, Le Bestiaire, Peintures 1989-1999 (Maia Creus, Angela Cuenca Julià), Musée A. G. Poulain, Vernon (França), 2000.
  • Xavier Oriach (Maia Creus), Galeria Trama, Barcelona, 2003.
  • Xavier Oriach, Soixante annnées de peinture (Michel-Georges Bernard, Robert Ferrer, Maia Creus, Maurice Maillard), Somogy Editions d'art, Paris / Musée d'Evreux, Evreux (França), 2005. ISBN 2850568740
  • Xavier Oriach (Maia Creus, Antoni Clapès, Philippe Gelain, Maria Balcells), Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Fundació Privada, 2006.
  • Xavier Oriach (Joaquim Sala-Sanahuja), Galeria Trama, Barcelona, 2007.
  • Xavier Oriach, Cartógrafia pictorica, 1941-2013 (Pilar Parcerisas, Michel-Georges Bernard, Maia Creus), Ajuntament de Sabadell, Museus Municipals / Alliance française, Sabadell, 2013. ISBN 978-84-922173-3-5