Viquipèdia

Xarampió

malaltia molt contagiosa que afecta sobretot els infants

El xarampió (sarampió Val., Nord-Occ.), pallola o rosa és una malaltia molt contagiosa que afecta sobretot els infants. Es creu que el xarampió tan sols es pot tenir una vegada a la vida, puix que un cop passat, les cèl·lules deixen una mena d'immunitat a la sang.[1]

Plantilla:Infotaula malaltiaXarampió
modifica
Tipusinfecció per Morbillivirus, infecció vírica i pandemic and epidemic-prone diseases (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesfebre, tos, rinorrea, exantema maculopapular, limfadenopatia, anorèxia, diarrea, taques de Koplik, conjuntivitis i tríada de Stimson Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, taques de Koplik, ELISA i reacció en cadena de la polimerasa Modifica el valor a Wikidata
TractamentAtenció de suport Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Transmissió patògenatransmissió aèria Modifica el valor a Wikidata
Causa deepidèmia de xarampió a França de 2008 Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111F03 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B05 i B05.9 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9055 Modifica el valor a Wikidata
CIAPA71 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0151538 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB7890 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001569 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine966220 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKmeasles-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD008457 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0025007 Modifica el valor a Wikidata

El xarampió és una malaltia vírica aguda[2] caracteritzada per una erupció vermellosa a la pell, que pot cobrir tot el cos. És altament contagiosa i s'incuba uns 10-12 dies a les cèl·lules de la faringe i als conductes respiratoris.[3] Infreqüentment, el període d'incubació és superior als vint dies.[4] La fase exantemàtica dura, com a terme mitjà, entre set i deu dies. La malaltia és més greu en infants molt petits i en adults.[5] Poden presentar-se complicacions del xarampió a conseqüència de replicació vírica o superinfecció bacteriana, que inclouen otitis (amb otosclerosi subsegüent en determinats casos),[6] mastoïditis,[7] pneumònia,[8][9] queratoconjuntivitis,[10] síndrome del destret respiratori agut[11] i encefalitis.[12] Així mateix, és una malaltia molt greu entre els infants desnodrits i pot provocar la mort.[13] Totes les persones que no han patit la malaltia ni han estat vaccinades són susceptibles de patir-la.[14] Malgrat les campanyes de vaccinació contra el xarampió impulsades per les autoritats sanitàries internacionals al llarg de les darreres dècades,[15][16] aquesta virasi encara és un problema de salut a molts països en vies de desenvolupament, entre ells Libèria, Iemen,[17] Líbia, Burkina Faso, Uganda,[18] Zimbàbue,[19] Filipines,[20] Madagascar[21] o Kirguizstan.[22]

Transmissió

modifica

La malaltia es pot transmetre habitualment per contacte directe amb les secrecions nasals o de la gola de les persones infectades i, menys sovint, per contacte amb objectes recentment contaminats amb aquestes secrecions. El xarampió és una de les malalties que es transmet amb més facilitat.[23] Els seus brots apareixen predominantment a finals de l'hivern i principis de la primavera i poden sorgir en poblacions en les quals menys del 10% dels individus són susceptibles d'adquirir el virus.[24] El període en què els malalts poden encomanar-lo a altres persones va de poc abans del començ del catarro fins a quatre dies després de l'aparició de la granissada o granellada (erupció cutània en forma de granets petits i nombrosos).[25] Des del moment que una persona s'ha infectat fins que se li manifesten els primers símptomes de xarampió poden passar deu dies o més.[14] Si bé pot ser molt més baix en zones on bona part dels individus estan vaccinats contra la infecció,[26] per regla general, el seu nombre reproductiu bàsic oscil·la entre 12 i 18.[27]

Símptomes

modifica

Comença amb símptomes de refredat (ulls envermellits, secreció de moc pel nas o tos) i febre superior als 38 °C, amb afectació de l'estat general. Passats tres dies, apareix una erupció vermellosa característica, molt poc prominent, envellutada al tacte, que s'inicia en el cap (darrere de les orelles), i es va estenent a la resta del cos, sense afectar els palmells de les mans ni la planta dels peus.[28] Les complicacions més freqüents són la laringotraqueobronquitis, les otitis i pneumònies,[8] i també pot produir encefalitis[29] o encefalomielitis desmielinitzant aguda.[30] Rarament causa una neuritis òptica.[31] Les cèl·lules humanes que el virus del xarampió infecta amb major freqüència són les dendrítiques i els macròfags.[32]

Les probabilitats de patir la infecció pel virus del xarampió durant l'embaràs són poques, però quan es produeix està associada a una major morbiditat materna i a un increment del risc d'avortament o part preterme.[33] No té efectes teratogènics, però altera els mecanismes d'immunotolerància presents durant la gestació al provocar canvis que afecten la immunitat cel·lular, principalment de l'endometri i la placenta.[34] Excepcionalment, en casos de transmissió vertical, el nounat desenvolupa una panencefalitis esclerosant subaguda.[35] Aquesta seriosa patologia del sistema nerviós central, que té lenta evolució i una taxa de mortalitat molt alta, està originada per una particular soca neurotròpica del virus amb un perfil fenotípic d'alta persistència en el teixit limfoide dels nens infectats.[36][37]

Diagnòstic

modifica

S'identifica amb seguretat quan apareixen les taques de Koplik a la mucosa bucal cap al tercer dia després dels primers símptomes. El seu aspecte és com d'uns grans de sal rodejats per una aurèola rosada, lleugerament inflamada.[38] Malgrat això, el diagnòstic es fa mitjançant confirmació per anàlisi de sang, frotis faringi i/o orina.[14]

Si se sospita que es tracta d'aquesta malaltia, cal consultar el metge o la metgessa, ja que són ells qui n'han de fer el diagnòstic, prescriure'n el tractament i comunicar-ho de manera ràpida als serveis de salut pública corresponents al ser una infecció de declaració obligatòria.[39] Si apareix un cas de xarampió en una llar d'infants o en una escola, els serveis de salut pública duran a terme les actuacions adients per tal d'evitar la difusió de la malaltia.[14]

El diagnòstic diferencial del xarampió inclou la rubèola, el dengue, la infecció pel parvovirus B19 o l'exantema sobtat. També cal tenir en compte la possibilitat d'una reacció adversa al vaccí contra el virus.[40]

Tractament

modifica

Contra el virus no hi ha tractament específic: es recepten antitèrmics tipus paracetamol si hi ha febre, calamina per a la picor i xarop antitussigen. És convenient beure abundants líquids durant el període febril.[41] Un cop desapareguda l'erupció, si no apareixen complicacions, el restabliment és ràpid.[42] En el cas de sobreinfecció bacteriana es prescriu el tractament antibiòtic més adient.[14]

Prevenció

modifica

Actualment, a Catalunya es vaccina contra el xarampió mitjançant el vaccí triple víric (contra el xarampió, les galteres i la rubèola), als dotze mesos i als quatre anys. La vaccinació és la mesura fonamental en la prevenció del xarampió.[43][44] L'administració d'aquest vaccí té interès tant individual com de grup,[45] per tal d'eliminar la malaltia de la comunitat.[46] L'eficàcia del vaccí contra el xarampió (el percentatge d'individus protegits per immunització davant el virus tota la seva vida) és molt alta, d'aproximadament un 90 per cent en condicions ideals.[47] Les contraindicacions són les generals dels vaccins vius atenuats: malaltia febril moderada o greu, embaràs, al·lèrgia als components del vaccí, alteracions immunitàries, administració recent d'immunoglobulines o transfusions sanguínies.[48] Depenent del país, la primera dosi del vaccí s'administra generalment entre els nou i els divuit mesos d'edat, encara que pot ser recomanable iniciar la vaccinació als sis mesos en zones amb una alta mortalitat per la infecció quan es produeix un brot epidèmic.[49] Una cobertura de dues dosis del vaccí superior al 95 per cent en una comunitat evita indirectament que els nens massa petits s'hagin de vaccinar.[50]

Immunització

modifica

La causa és un virus[51] filtrable capaç d'inhibir la resposta immunitària dels contagiats,[52] ja que té un marcat tropisme per les cèl·lules limfoides.[53] Les complicacions es deuen en general a infeccions secundàries,[54][55] principalment per estafilococs i estreptococs preexistents. Abans que es conegués l'agent causal del xarampió ja se sabia que no era freqüent patir dues vegades la malaltia. Des de principis de la dècada de 1970 es disposa del vaccí triple víric que s'ha inclòs en els calendaris vaccinals de la majoria de països desenvolupats.[56]

Paleomicrobiologia

modifica

Estudis paleomicrobiològics[57] indiquen que el virus del xarampió es va diferenciar del avui dia globalment erradicat virus renderpest (virus de la pesta bovina)[58] entre els segles xi i xii.[59] Altres investigacions més recents daten aquest fet molt abans, cap el segle vi aC, coincidint amb l'augment del nombre de grans nuclis urbans a Europa i Àsia.[60] Durant l'edat mitjana el xarampió es va convertir en una malaltia endèmica a bona part del Vell Món.[61]

Referències

modifica
  1. ↑ Griffin, DE «The Immune Response in Measles: Virus Control, Clearance and Protective Immunity» (en anglès). Viruses, 2016 Oct 12; 8 (10), pp: 282. PMID: 27754341. DOI: 10.3390/v8100282. PMC: 5086614 [Consulta: 14 agost 2021].
  2. ↑ de Vries, RD; de Swart, RL «Measles Virus» (en anglès). A: Human Respiratory Viral Infections (Singh, SK; Ed.) Chap. 26, CRC Press. Taylor & Francis Group, 2014; Jun, 1st Edition, pp: 523-546. ISBN 9780429102875. DOI: 1201/b16778-29 [Consulta: 14 agost 2021].
  3. ↑ Hippee, CE; Singh, BK; Thurman, AL; Cooney, AL; et al «Measles virus exits human airway epithelia within dislodged metabolically active infectious centers» (en anglès). PLoS Pathog, 2021 Ag 12; 17 (8), pp: e1009458. PMID: 34383863. DOI: 10.1371/journal.ppat.1009458. PMC: 8384213 [Consulta: 2 setembre 2021].
  4. ↑ Fitzgerald, TL; Durrheim, DN; Merritt, TD; Birch, C; Tran, T «Measles with a possible 23 day incubation period» (en anglès). Commun Dis Intell Q Rep, 2012 Set 30; 36 (3), pp: E277-E280. ISSN 1445-4866. PMID: 23186239 [Consulta: 25 desembre 2021].
  5. ↑ Koch, A; Krönert, C; Lotti, T; Vojvodic, A; Wollina, U «Adult Measles - Case Reports of a Highly Contagious Disease» (en anglès). Open Access Maced J Med Sci, 2019 Jun 30; 7 (18), pp: 3009-3012. PMID: 31850111. DOI: 10.3889/oamjms.2019.540. PMC: 6910791 [Consulta: 14 agost 2021].
  6. ↑ Sagar, PR; Shah, P; Bollampally, VC; Alhumaidi, N; Malik, BH «Otosclerosis and Measles: Do Measles Have a Role in Otosclerosis? A Review Article» (en anglès). Cureus, 2020 Ag 21; 12 (8), pp: e9908. PMID: 32968571. DOI: 10.7759/cureus.9908. PMC: 7505640 [Consulta: 14 agost 2021].
  7. ↑ Kabuga, A; Hassan, Y; Getso, MI «Acute infection with measles virus predisposes to mastoiditis with concomitant facial paralysis and neck abscess: A mini review of pathomechanism and diagnostic approach» (en anglès). AIMS Med Sci, 2020 Oct; 7 (4), pp: 269-277. ISSN 2375-1576. DOI: 10.3934/medsci.2020016 [Consulta: 4 novembre 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 Piñeiro Pérez, R; de Ceano-Vivas La Calle, M; Casado Verrier, E; de Lucas Collantes, C; et al «Neumonía sarampionosa» (en castellà). An Pediatr (Barcelona), 2011 Des; 75 (6), pp: 418-419. ISSN 1695-9531. DOI: 10.1016/j.anpedi.2011.07.005. PMID: 21945246 [Consulta: 14 agost 2021].
  9. ↑ Schoini, P; Karampitsakos, T; Avdikou, M; Athanasopoulou, A; Tsoukalas, G; Tzouvelekis, A «Measles pneumonitis» (en anglès). Adv Respir Med, 2019; 87 (1), pp: 63-67. ISSN 2543-6031. DOI: 10.5603/ARM.a2019.0010. PMID: 30830960 [Consulta: 27 agost 2021].
  10. ↑ Ivanova, ON; Gaydamaka, TB; Drozhzhyna, GI; Veliksar, TA «Characteristics of measles keratoconjunctivitis in adults» (en anglès). Journal of Ophthalmology (Ukraine), 2018; 1 (480), pp: 78-80. DOI: 10.31288/oftalmolzh201817880. ISSN: 2412-8740 [Consulta: 1r setembre 2022].
  11. ↑ Piastra, M; Onesimo, R; De Luca, D; Lancella, L; Marzano, L; et al «Measles-induced respiratory distress, air-leak and ARDS» (en anglès). Eur J Clin Microbiol Infect Dis, 2010 Feb; 29 (2), pp: 181-185. DOI: 10.1007/s10096-009-0838-x. PMC: 7101534. PMID: 20012881 [Consulta: 1r setembre 2022].
  12. ↑ Xerri, T; Darmanin, N; Zammit, MA; Fsadni, C «Complications of measles: a case series» (en anglès). BMJ Case Rep, 2020 Feb 17; 13 (2), pp: e232408. ISSN 1757-790X. DOI: 10.1136/bcr-2019-232408. PMID: 32066574 [Consulta: 14 agost 2021].
  13. ↑ OMS. «La mortalidad por sarampión en el mundo aumenta en un 50% de 2016 a 2019 y se cobra más de 207.500 vidas en 2019» (en castellà). Temas de salud: comunicados de prensa, 12-11-2020. [Consulta: 14 agost 2021].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Canal Salut. «Xarampió». La Salut de la A a la Z. Generalitat de Catalunya, 14 juliol 2017 (rev). [Consulta: 14 agost 2021].
  15. ↑ Moss, WJ; Griffin, DE «Global measles elimination» (en anglès). Nat Rev Microbiol, 2006 Des; 4 (12), pp: 900-908. PMID: 17088933. DOI: 10.1038/nrmicro1550. PMC: 7097605 [Consulta: 19 desembre 2021].
  16. ↑ Alspach, JG «Measles: eliminated but not eradicated» (en anglès). Crit Care Nurse, 2015 Jun; 35 (3), pp: 10-14. ISSN 1940-8250. DOI: 10.4037/ccn2015195. PMID: 26033097 [Consulta: 10 gener 2022].
  17. ↑ Qirbi, N; Ismail, SA «Ongoing threat of a large-scale measles outbreak in Yemen» (en anglès). Lancet Glob Health, 2016 Jul; 4 (7), pp: e451. ISSN 2214-109X. DOI: 10.1016/S2214-109X(16)30070-5. PMID: 27340001 [Consulta: 9 gener 2022].
  18. ↑ Walekhwa, AW; Ntaro, M; Kawungezi, PC; Achangwa, C; Muhindo, R; Baguma, E; et al «Measles outbreak in Western Uganda: a case-control study» (en anglès). BMC Infect Dis, 2021 Jun 22; 21 (1), pp: 596. DOI: 10.1186/s12879-021-06213-5. PMC: 8220759. PMID: 34157990 [Consulta: 29 setembre 2022].
  19. ↑ Berjaoui, C; Tabassum, S; Sabuncu, Ö; Al Tarawneh, YJ; Naeem, A; El Khoury, C; et al «Measles outbreak in Zimbabwe: An urgent rising concern» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2022 Set 10; 82, pp: 104613. DOI: 10.1016/j.amsu.2022.104613. PMC: 9482105. PMID: 36124222 [Consulta: 29 setembre 2022].
  20. ↑ Ochani, RK; Yasmin, F; Tariq, A; Shaikh, A «Philippines hit by deadly Measles outbreak – a wakeup call?» (en anglès). Infez Med, 2019 Sep 1; 27 (3), pp: 353-354. ISSN: 2532-8689. PMID: 31545784 [Consulta: 13 setembre 2022].
  21. ↑ Mengouo Nimpa, M; Andrianirinarison, JC; Dossou Sodjinou, V; Douba, A; Vuo Masembe, V; Randriatsarafara, F; et al «Measles outbreak in 2018-2019, Madagascar: epidemiology and public health implications» (en anglès). Pan Afr Med J, 2020 Mar 19; 35, pp: 84. DOI: 10.11604/pamj.2020.35.84.19630. PMC: 7250232. PMID: 32537087 [Consulta: 13 setembre 2022].
  22. ↑ Onoja, A; Ajagbe, O «Measles in Developing Countries» (en anglès). A: Viruses and Viral Infections in Developing Countries, Chap. 8 (Jovanović-Ćupić, S. Editor). InTechOpen, 2019; Oct 10, pàgs: 12. ISBN 978-1-78985-634-7. DOI: 10.5772/intechopen.84188 [Consulta: 26 novembre 2021].
  23. ↑ Lüthy, IA; Kantor, IN «Sarampión» (en castellà). Medicina (B Aires), 2020; 80 (2), pp: 162-168. ISSN 1669-9106. PMID: 32282323 [Consulta: 27 agost 2021].
  24. ↑ Davaro, RE «Measles Virus» (en anglès). A: Viruses and the Lung (Fraire AE, Woda BA, Welsh RM, Kradin RL; Eds.) Springer Nature, 2013; Ag 26, pp: 71–78. ISBN 978-3-642-40604-1. DOI: 10.1007/978-3-642-40605-8_8. PMC: 7123916 [Consulta: 19 desembre 2021].
  25. ↑ CDC. «Transmisión del sarampión» (en castellà). Enfermedades y afecciones. División de Enfermedades Virales del Centro Nacional de Inmunización y Enfermedades Respiratorias. GobiernoUSA.gov – Departamento de Salud y Servicios Humanos, 5 novembre 2020 (rev). [Consulta: 16 agost 2021].
  26. ↑ Mossong, J; Muller, CP «Estimation of the basic reproduction number of measles during an outbreak in a partially vaccinated population» (en anglès). Epidemiol Infect, 2000 Apr; 124 (2), pp: 273-278. PMID: 10813153. DOI: 10.1017/s0950268899003672. PMC: 2810911 [Consulta: 9 gener 2022].
  27. ↑ Guerra, FM; Bolotin, S; Lim, G; Heffernan, J; Deeks, SL; Li, Y; Crowcroft, NS «The basic reproduction number (R₀) of measles: a systematic review» (en anglès). Lancet Infect Dis, 2017 Des; 17 (12), pp: e420-e428. ISSN 1473-3099. DOI: 10.1016/S1473-3099(17)30307-9. PMID: 28757186 [Consulta: 23 octubre 2021].
  28. ↑ Battegay, R; Itin, C; Itin, P «Dermatological signs and symptoms of measles: a prospective case series and comparison with the literature» (en anglès). Dermatology, 2012; 224 (1), pp: 1-4. ISSN 1421-9832. DOI: 10.1159/000335091. PMID: 22236551 [Consulta: 27 agost 2021].
  29. ↑ Ferren, M; Horvat, B; Mathieu, C «Measles Encephalitis: Towards New Therapeutics» (en anglès). Viruses, 2019 Nov 2; 11 (11), pp: 1017. PMID: 31684034. DOI: 10.3390/v11111017. PMC: 6893791 [Consulta: 27 agost 2021].
  30. ↑ McMickle, RJ; Fryling, L; Fleischman, RJ «Acute Demyelinating Encephalomyelitis Following Measles Infection Due to Vaccine Failure: A Case Report» (en anglès). Clin Pract Cases Emerg Med, 2021 Maig; 5 (2), pp: 171-173. PMID: 34436997. DOI: 10.5811/cpcem.2021.2.49481. PMC: 8143811 [Consulta: 26 novembre 2021].
  31. ↑ Hirayama, T; Ikeda, K; Hidaka, T; Nagata, R; Yoshii, Y; et al «Unilateral Measles-Associated Retrobulbar Optic Neuritis without Encephalitis: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Case Rep Neurol, 2010 Nov 3; 2 (3), pp: 128-132. PMID: 21113282. DOI: 10.1159/000322143. PMC: 2988846 [Consulta: 25 desembre 2021].
  32. ↑ Allen, IV; McQuaid, S; Penalva, R; Ludlow, M; et al «Macrophages and Dendritic Cells Are the Predominant Cells Infected in Measles in Humans» (en anglès). mSphere, 2018 Maig 9; 3 (3), pp: e00570-17. PMID: 29743202. DOI: 10.1128/mSphere.00570-17. PMC: 5956143 [Consulta: 2 gener 2022].
  33. ↑ Bansal, J; Hameed, A «Measles in pregnancy» (en anglès). BMJ Case Rep, 2019 Maig 9; 12 (5), pp: e228781. PMID: 31076492. DOI: 10.1136/bcr-2018-228781. PMC: 6536234 [Consulta: 8 setembre 2021].
  34. ↑ Ragusa, R; Platania, A; Cuccia, M; Zappalà, G; et al «Measles and Pregnancy: Immunity and Immunization-What Can Be Learned from Observing Complications during an Epidemic Year» (en anglès). J Pregnancy, 2020 Ag 1; 2020, pp: 6532868. PMID: 32802510. DOI: 10.1155/2020/6532868. PMC: 7416282 [Consulta: 31 agost 2022].
  35. ↑ Rocke, Z; Belyayeva, M «Subacute Sclerosing Panencephalitis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 15; NBK560673 (rev), pàgs: 8. PMID: 32809508 [Consulta: 16 setembre 2021].
  36. ↑ Fernandez-Muñoz, R; Carabaña, J; Ortego, J; Liton, PB; Duque, BM; Martin-Cortes, A; Serrano-Pardo, A; Muñoz-Alia, MA; Porras-Mansilla, R; Alvarez-Cermeño, JC; Celma, ML «Subacute Sclerosing Panencephalitis and Other Lethal Encephalitis Caused by Measles Virus Infection: Pathogenesis and New Approaches to Treatment» (en anglès). A: Non-Flavivirus Encephalitis, Chap. 8 (Tkachev, S. Editor). InTechOpen, 2011; Nov 16, pàgs: 157-184. ISBN 978-953-307-720-8. DOI: 10.5772/23847 [Consulta: 8 setembre 2021].
  37. ↑ Griffin, DE «Measles virus persistence and its consequences» (en anglès). Curr Opin Virol, 2020 Abr; 41, pp: 46-51. PMID: 32387998. DOI: 10.1016/j.coviro.2020.03.003. PMC: 7492426 [Consulta: 18 novembre 2021].
  38. ↑ Jain, P; Rathee, M «Koplik Spots» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Maig 9; NBK549793 (rev), pàgs: 2. PMID: 31747200 [Consulta: 14 agost 2021].
  39. ↑ Rockwell, PG «The Family Physician's Role in the Prevention of Measles» (en anglès). Am Fam Physician, 2019 Set 15; 100 (6), pp: 329-330. ISSN 1532-0650. PMID: 31524359 [Consulta: 16 setembre 2021].
  40. ↑ Strebel, PM; Orenstein, WA «Measles» (en anglès). N Engl J Med, 2019 Jul 25; 381 (4), pp: 349-357. ISSN 1533-4406. DOI: 10.1056/NEJMcp1905181. PMID: 31184814 [Consulta: 2 desembre 2022].
  41. ↑ Mayo Clínic Staff. «Measles» (en anglès). Diseases & Conditions, 21-04-2020. [Consulta: 29 octubre 2021].
  42. ↑ Tesini, BL «Sarampión (Sarampión de los 9 días)» (en castellà). Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2019; Ag (rev), pàgs: 7 [Consulta: 16 agost 2021].
  43. ↑ Conis, E «Measles and the Modern History of Vaccination» (en anglès). Public Health Rep, 2019 Mar-Abr; 134 (2), pp: 118-125. PMID: 30763141. DOI: 10.1177/0033354919826558. PMC: 6410476 [Consulta: 10 octubre 2021].
  44. ↑ CDC. «Measles Vaccination» (en anglès). Vaccines and Preventable Diseases. NCIRD, US Department of Health & Human Services, 26 gener 2021 (rev). [Consulta: 17 octubre 2021].
  45. ↑ Demicheli, V; Rivetti, A; Debalini, MG; Di Pietrantonj, C «Vaccines for measles, mumps and rubella in children» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2012 Feb 15; 2012 (2), pp: CD004407. PMID: 22336803. DOI: 10.1002/14651858.CD004407.pub3. PMC: 6458016 [Consulta: 17 octubre 2021].
  46. ↑ Vassantachart, JM; Yeo, AH; Vassantachart, AY; Jacob, SE; Golkar, L «Art of prevention: The importance of measles recognition and vaccination» (en anglès). Int J Womens Dermatol, 2019 Jul 8; 6 (2), pp: 89-93. PMID: 32258338. DOI: 10.1016/j.ijwd.2019.06.031. PMC: 7105691 [Consulta: 14 agost 2021].
  47. ↑ Allam, MF «Measles vaccination» (en anglès). J Prev Med Hyg, 2009 Des; 50 (4), pp: 201-205. ISSN 1121-2233. PMID: 20812514 [Consulta: 12 desembre 2021].
  48. ↑ Meissner, HC. «What are the indications, precautions, contraindications for MMR vaccination?» (en anglès). American Academy of Pediatrics News™. ISSN 1556-3332, 14 maig 2019; ID Snapshot 14828. [Consulta: 12 desembre 2021].
  49. ↑ Carazo, S; Billard, MN; Boutin, A; De Serres, G «Effect of age at vaccination on the measles vaccine effectiveness and immunogenicity: systematic review and meta-analysis» (en anglès). BMC Infect Dis, 2020 Mar 29; 20 (1), pp: 251. PMID: 32223757. DOI: 10.1186/s12879-020-4870-x. PMC: 7104533 [Consulta: 12 desembre 2021].
  50. ↑ Desai, S; Shane, A; Lewis, R «Measles» (en anglès). CMAJ, 2012 Nov 6; 184 (16), pp: 1811. PMID: 22641680. DOI: 10.1503/cmaj.111574. PMC: 3494342 [Consulta: 10 gener 2022].
  51. ↑ Naim, HY «Measles virus» (en anglès). Hum Vaccin Immunother, 2015; 11 (1), pp: 21-26. PMID: 25483511. DOI: 10.4161/hv.34298. PMC: 4514292 [Consulta: 18 novembre 2021].
  52. ↑ Griffin, DE «Measles virus-induced suppression of immune responses» (en anglès). Immunol Rev, 2010 Jul; 236, pp: 176-189. PMID: 20636817. DOI: 10.1111/j.1600-065X.2010.00925.x. PMC: 2908915 [Consulta: 4 novembre 2021].
  53. ↑ Yanagi, T; Takeda, M; Ohno, S «Measles virus: cellular receptors, tropism and pathogenesis» (en anglès). J Gen Virol, 2006 Oct; 87 (Pt 10), pp: 2767-2779. ISSN 1465-2099. DOI: 10.1099/vir.0.82221-0. PMID: 16963735 [Consulta: 19 desembre 2021].
  54. ↑ Slifka, MK; Homann,D; Tishon, A; Pagarigan, R; Oldstone, MBA «Measles virus infection results in suppression of both innate and adaptive immune responses to secondary bacterial infection» (en anglès). Journal of Clinical Investigation, 2003 Mar; 111 (6), pp: 805-810. PMID: 12639986. DOI: 10.1172/JCI13603. PMC: 153759 [Consulta: 23 setembre 2021].
  55. ↑ Du Toit, A «Measles increases the risk of other infections» (en anglès). Nat Rev Microbiol, 2020 Gen; 18 (1), pp: 2. ISSN 1740-1534. DOI: 10.1038/s41579-019-0301-7. PMID: 31728062 [Consulta: 17 octubre 2021].
  56. ↑ Bailey; A; Sapra, A «MMR (Measles-Mumps-Rubella) Vaccine» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jun 5; NBK554450 (rev), pàgs: 8. PMID: 32119337 [Consulta: 16 setembre 2021].
  57. ↑ Rivera-Perez, JI; Santiago-Rodriguez, TM; Toranzos, GA «Paleomicrobiology: a Snapshot of Ancient Microbes and Approaches to Forensic Microbiology» (en anglès). Microbiol Spectr, 2016 Aug; 4 (4), pp: 1-14. PMID: 27726770. DOI: 10.1128/microbiolspec.EMF-0006-2015. PMC: 5287379 [Consulta: 4 desembre 2021].
  58. ↑ Morens, DM;Edward C Holmes, EC; Davis, AS; Taubenberger, JK «Global rinderpest eradication: lessons learned and why humans should celebrate too» (en anglès). J Infect Dis, 2011 Ag 15; 204 (4), pp: 502-505. PMID: 21653230. DOI: 10.1093/infdis/jir327. PMC: 3144172 [Consulta: 4 desembre 2021].
  59. ↑ Furuse, Y; Suzuki, A; Oshitani, H «Origin of measles virus: divergence from rinderpest virus between the 11th and 12th centuries» (en anglès). Virol J, 2010 Mar 4; 7, pp: 52. PMID: 20202190. DOI: 10.1186/1743-422X-7-52. PMC: 2838858 [Consulta: 4 desembre 2021].
  60. ↑ Düx, A; Lequime, S; Patrono, LV; Vrancken, B; Boral, S; Vrancken, B; Boral, S; Gogarten, JF; Hilbig, A; et al «Measles virus and rinderpest virus divergence dated to the rise of large cities» (en anglès). Science, 2020 Jun 19; 368 (6497), pp: 1367-1370. PMID: 32554594. DOI: 10.1126/science.aba9411. PMC: 7713999 [Consulta: 4 desembre 2021].
  61. ↑ Retief, F; Cilliers, L «Measles in antiquity and the Middle Ages» (en anglès). S Afr Med J, 2010 Mar 30; 100 (4), pp: 216-217. ISSN 2078-5135. DOI: 10.7196/samj.3504. PMID: 20459960 [Consulta: 19 desembre 2021].

Bibliografia

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquidites
 Viquidites  

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xarampió&oldid=33501663»