Vincenzo Viviani
Vincenzo Viviani (Florència, 5 d'abril de 1622 - Florència, 22 de setembre de 1703)[1] va ser un físic i matemàtic florentí del segle xvii difusor de l'obra de Galileu.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 abril 1622  Florència (Gran Ducat de Toscana) | ||
| Mort | 22 setembre 1703 (81 anys) Florència (Gran Ducat de Toscana) | ||
| Sepultura | Basílica de la Santa Creu, Tribuna di Galileo 43° 46′ 06″ N, 11° 15′ 46″ E / 43.76845°N,11.262739°E | ||
| Formació | Universitat de Pisa | ||
| Director de tesi | Evangelista Torricelli i Galileu Galilei | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques i física | ||
| Ocupació | matemàtic, físic, astrònom | ||
| Ocupador | Mèdici (1649–1703) Accademia delle Arti del Disegno (1647–1649) | ||
| Membre de | |||
| Professors | Galileu Galilei | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | Isaac Barrow | ||
 | |||
 | |||
Vida
modificaNascut en una família de nobles florentins, va ser educat al col·legi jesuïta de Florència. El seu professor de matemàtiques, Clemente Settimi, en adonar-se de les extraordinàries habilitats del seu deixeble, el va presentar el 1638 al Gran Duc de Toscana, Ferran II de Mèdici,[2] que el va destinar al servei de Galileo Galilei que es trobava reclòs a Arcetri degut a la condemna vaticana de les seves doctrines. Viviani, doncs, va ser el secretari i amanuense dels últims anys de la vida de Galileu, pel qui va contraure una veneració incondicional.
Poc abans de la mort de Galileu (gener de 1642), va rebre la visita de Torricelli, qui també va quedar impressionat per les habilitats de Viviani, de tal forma que quan Torricelli va ocupar el lloc de matemàtic ducal en substitució de Galileu, va mantenir Viviani com el seu ajudant.
En morir Torricelli (1647) va obtenir el càrrec de professor de matemàtiques de la família ducal i d'enginyer civil i militar de les fortificacions i del sistema hidràulic del Ducat.[3] Càrrecs que va exercir fins a la seva mort el 1703.[4]
Va ser també membre de l'Accademia del Cimento, membre de la Royal Society (1696) i un dels vuit membres estrangers de l'Académie Royale des Sciences (1699).
La seva veneració per Galileu es va fer palesa quan el 1737 el Vaticà va autoritzar l'enterrament de Galileu a la l'església de la Santa Croce. La monumental tomba de Galileu va ser construïda amb els diners que Viviani havia deixat a tal efecte.[5] Les despulles de Viviani també van ser traslladades a la mateixa tomba
D'altra banda, el Palazzo Viviani a la Via Sant'Antonino de Florència, l'habitatge de la seva família, és conegut avui en dia pels florentins com el Palazzo dei Cartelloni[6] (Palau dels cartells), pels grans cartells de pedra que Viviani va fer afegir a la seva façana i el bust que corona la porta)en honor del seu mestre, amic i segon pare, Galileu, glosant la seva vida i els seus assoliments.[7]
Obra
modificaDesprés de la mort de Galileu (1642), Viviani va escriure, per encàrrec del príncep Leopold de Mèdici, una biografia del seu mestre el 1654[8] que no es va publicar fins el 1717, catorze anys després de la seva mort.[9] Volia fer una edició completa de les obres de Galileu, però no va dur a terme el projecte per l'oposició de l'Església catòlica.[10]
Les seves obres publicades són:
- De maximis et minimis geometrica divinatio in quintum Conicorum Apollonii Pergaei, adhuc desideratum (Florència, 1659), en el que intenta endevinar què devia dir el llibre cinquè de les Cóniques d'Apol·loni del que només se'n conservaven en aquella època el quatre primers llibres. El descobriment, anys més tard, dels tres llibres següents (en una versió àrab), va demostrar que Viviani no anava pas gaire desencaminat.[11]
- Quinto libro di Euclide, ovvero scienza universale delle proporzioni, spiegate colla dottrina del Galileo (Florència, 1674)
- Diporto geometrico (Florència, 1676)
- Enodatio problematum universis geometricis praepositorum a D. Claudio Comiers (Florència, 1677)
- Discorso intorno al difendersi dai riempimenti e dalla corrosione dei fiumi (Florència, 1688); també es conserven uns tres-cents manuscrits d'informes, pericials, pressupostos i dictàmens sobre el riu Arno al seu pas per Florència.[12]
- Elementi piani e solidi di Euclide agl'illustrissimi Sig. dell' Accademia de’ Nobili (Florància, 1690) una traducció a l'italià dels Elements d'Euclides que va ser reeditada nombroses vegades.
- Formazione e misura di tutti i cieli (Florència, 1692)
- Aenigma geometricum de miro opificio testudinis quadrabilis hemisphaericae (1692), en el qual proposava el repte de trobar la quadratura d'una part de la superfície d'una esfera.[13]
- De locis solidis secunda divinatio geometrica in quinque libros iniura temporum amissos. Aristaei senioris geometrae (Florència, 1702), en el que intenta reconstruir el llibre perdut d'Aristeu.[14]
També va col·laborar amb Torricelli en els experiments sobre la variació de la pressió atmosfèrica amb l'alçada i amb Borelli en la determinació de la velocitat del so.[15]
Referències
modifica- ↑ Bortolotti i Loria, 1937, p. Encic..
- ↑ Boschiero, 2005, p. 79-80.
- ↑ Maglioni, 2001, p. 152-153.
- ↑ Tognoni, 2023, p. 179.
- ↑ Shea i Artigas, 2003, p. 200.
- ↑ Gattei, 2017, p. 185 i ss.
- ↑ Lastri, 2009, p. 93 i ss.
- ↑ Segre, 1998, p. 408-409.
- ↑ Gattei, 2019, p. liii.
- ↑ Pickover, 2009, p. 150.
- ↑ Boschiero, 2005, p. 89-92.
- ↑ Maglioni, 2001, p. 154.
- ↑ Roero, 1990, p. 423 i ss.
- ↑ Boschiero, 2005, p. 93.
- ↑ Johnson, 1999, p. 149.
Bibliografia
modifica- Boschiero, Luciano «Post-Galilean Thought and Experiment in Seventeenth-Century Italy: The Life and Work of Vincenzio Viviani» (en anglès). History of Science, Vol. 43, Num. 1, 2005, pàg. 77-100. DOI: 10.1177/007327530504300104. ISSN: 0073-2753.
- Gattei, Stefano «Galileo’s legacy: a critical edition and translation of the manuscript of Vincenzo Viviani’s Grati Animi Monumenta» (en anglès). The British Journal for the History of Science, Vol. 50, Num. 2, 2017, pàg. 181-228. DOI: 10.1017/S0007087417000073. ISSN: 0007-0874.
- Gattei, Stefano. On the life of Galileo (en anglès). Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-17489-1.
- Johnson, Art. Famous Problems and Their Mathematicians (en anglès). Greenwood, 1999, p. 149-151. ISBN 1-56308-446-5.
- Lastri, Marco. «Casa di Vincenzo Viviani, detta dei Cartelloni, monumento di scienza». A: Roberto Lunardi, Oretta Sabbatini (eds.). Il rimembrar delle passate cose: una casa per memoria : Galileo e Vincenzo Viviani (en italià). Polistampa, 2009, p. 93-95. DOI 10.1400/161731. ISBN 9788859603214.
- Maglioni, Iolanda «Vincenzo Viviani e l'Arno. Scienza galileiana e problemi di un fiume e del suo bacino nel XVII secolo» (en italià). Archivio Storico Italiano, Vol. 159, Num. 1, 2001, pàg. 151-170. ISSN: 0391-7770.
- Pickover, Clifford A. The Math Book: From Pythagoras to the 57th Dimension (en anglès). Sterling, 2009. ISBN 978-1-4027-5796-9.
- Roero, Clara Silvia «Leibniz and the Temple of Viviani: Leibniz's prompt reply to the challenge and the repercussions in the field of mathematics» (en anglès). Annals of Science, Vol. 47, Num. 5, 1990, pàg. 423-443. DOI: 10.1080/00033799000200341. ISSN: 0003-3799.
- Segre, Michael «Le biografie scientifiche all'alba della scienza moderna» (en italià). Intersezioni, Vol. 3, 1998, pàg. 403-416. DOI: 10.1404/11794. ISSN: 0393-2451.
- Shea, William R.; Artigas, Mariano. Galileo in Rome (en anglès). Oxford University Press, 2003. ISBN 0-19-517758-4.
- Tognoni, Federico «Vincenzo Viviani: un ritratto ritrovato» (en italià). Galilaeana, Vol. 20, Num. 2, 2023, pàg. 169-187. DOI: 10.57617/gal-7. ISSN: 1971-6052.
Enllaços externs
modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Vincenzo Viviani» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Natucci, A. «Viviani, Vincenzo» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 maig 2014].
- Westfall, Richard S. «Vincenzo Viviani (1622-1703» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 11 maig 2014].
- Bortolotti, Ettore; Loria, Gino. «Vincenzo Viviani» (en italià). Enciclopedia Italiana, 1937. [Consulta: 26 setembre 2024].