Victoriano Fernández Asís

Periodista i presentador espanyol (1906-1981)

Victoriano Fernández Asís (La Corunya; 1906 - Madrid, 14 de maig de 1991) va ser un periodista espanyol.[1]

Plantilla:Infotaula personaVictoriano Fernández Asís
Biografia
Naixement(es) Victoriano Fernández de Asís Modifica el valor a Wikidata
juliol 1906 Modifica el valor a Wikidata
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 1991 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMadrid (1933–1991)
Salamanca
la Corunya Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca - llicenciatura en Dret (1924–1928) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópresentador de televisió, periodista, advocat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1924 Modifica el valor a Wikidata - juliol 1981 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRTVE Instituto (1975–1981)
Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid (1972–1981)
Escola Oficial de Periodisme (1956–1975)
Radiotelevisió Espanyola (1940–1981)
El Día (en) Tradueix (1933–1936)
Diario Pueblo
El Sol
Orzán
Revista general de marina (es) Tradueix
Asociación de la Prensa de La Coruña (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaLuis de Salazar Modifica el valor a Wikidata
Premis

Trajectòria

modifica

Llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca, sent encara molt jove va dirigir els diaris El Orzán i El Día.

En 1933 s'instal·la en Madrid i una any més tard comencen les seves col·laboracions en el diari El Sol.

Després de finalitzar la guerra, va treballar al Diari Pueblo, primer escrivint sobre qüestions navals i finalment fent crítica literària.

Més tard va passar a Ràdio Nacional d'Espanya, de la qual seria Cap de la Programació Cultural.

Ingressa a TVE en 1956, l'any de la seva inauguració, per a moderar un debat sobre la rebel·lió d'Hongria, de la qual havia estat testimoni.

Va continuar participant en programes de debat i entrevistes, com La hora Philips. En 1959 va ser nomenat Cap de Programes, inclosos els informatius, càrrec que va exercir fins a 1962. Posteriorment va arribar a dirigir el Telediario a principis dels anys setanta. Durant la dècada anterior, va posar en marxa diversos programes d'entrevistes, debat o informació política, com La figura de la semana, dins del programa Festival Marconi (1956-1957), Imagen de una vida (1956), Foro TV (1963-1964), Rueda de prensa (1965-1966), Llamada al diálogo (1966), Tribuna TV (1967-1968), Hora punta (1969) o ...Y siete (1971).

La seva presència en la pantalla comença a minvar amb la dècada dels setanta. En 1974 va presentar breument el Telediario, però després del cessament de Pío Cabanillas, aquest mateix any, va acabar abandonant el mitjà. De 1978 a 1980 fou director de l'Institut Oficial de Ràdio i Televisió. També va donar classes a l'Escola Oficial de Periodisme.[2]

A Rne va dirigir i va presentar Espanya a les vuit, on van ser famoses les seves rodes de premsa amb els corresponsals a l'estranger.

Autor de diversos llibres, entre els quals figuren: Epistolario de Felipe II sobre asuntos de mar, La dragoneta, Tiempo nuevo o Doces meses y un día.

Va rebre un dels Premis Ondas 1958 (millor labor periodística) i dels Premis Ondas 1963 (millor director), i el Premi Rodríguez Santamaría de 1981.[3]

  • La dragoneta.
  • Tiempo nuevo.
  • Doces meses y un día (amb Cipriano Torre Enciso).
  • El Madrid de los Austrias (1965).
  • Las incógnitas de los medios electrónicos.
  • Los medios audiovisuales en el desarrollo cultural (1968).
  • Radio-televisión, información y programas las incógnitas de los medios electrónicos (1986).
  • Epistolario de Felipe II sobre asuntos de mar (1986).

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica