Venanci Fortunat

bisbe catòlic

Venanci Fortunat o Venanci Honori Clemencià Fortunat, en llatí Venantius Honorius Clementianus Fortunatus, (ca. 530 - ca. 600/609) va ser un poeta llatí, autor d'himnes, i bisbe de Poitiers.[1] La seva obra representa el pas del món llatí al món medieval. És venerat com a sant al cristianisme.[2]

Plantilla:Infotaula personaVenanci Fortunat
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Venantius Fortunatus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementVenantius Honorius Clementianus Fortunatus
dècada del 530 Modifica el valor a Wikidata
Valdobbiadene (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort609 Modifica el valor a Wikidata (69/79 anys)
Poitiers (França) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Poitiers
599 –
← Hilari de PoitiersGilbert (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhagiògraf, escriptor, poeta, compositor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlta edat mitjana Modifica el valor a Wikidata
bisbe i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat14 de desembre
IconografiaCom a bisbe, amb un llibre
Obra
Obres destacables


Musicbrainz: a7f083e4-5036-4a52-a9a5-5f8bffe6855d Discogs: 1058938 IMSLP: Category:Fortunatus,_Venantius_Honorius_Clementianus Modifica el valor a Wikidata

Venanci Fortunat va néixer al nord de l'actual Itàlia entre Valdobbiadene, Ceneda i Treviso. Va formar-se a Ravenna, llavors conquerida per l'Imperi Romà d'Orient i capital de l'Exarcat. Va familiaritzar-se amb els autors clàssics com Virgili, Horaci, Ovidi, Estaci i Marc Valeri Marcial i amb els poetes cristians com Arator, Claudi Claudià i Seduli.

Cap al 560 va marxar a la Gàl·lia, passant per Germània, probablement per a treballar com a poeta a la cort merovíngia. Circumstàncies polítiques impediren que romangués a la cort i va tenir com a mecenes algunes figures religioses, com Sant Gregori de Tours. Va ser nomenat bisbe de Poitiers cap a l'any 600.

Fortunat va ser canonitzat per l'Església catòlica. La seva festivitat es va fixar el 14 de desembre; és venerat, sobretot, a la diòcesi de Poitiers i algunes esglésies del Vènet.[3]

La seva obra poètica és essencial en el desenvolupament de la literatura llatina tardana, ja que la seva mètrica s'allunya del vers basat en la quantitat del llatí clàssic i s'adapta al llatí parlat en aquell moment.[4] Basa el vers en l'accent, com serà normal durant l'Edat mitjana. Presenta influències de la poesia llatina irlandesa i la literatura grega. Les seves obres van ser publicades a Càller en 1573, a Colònia en 1600 i a Magúncia en 1617.

Destaquen onze llibres de poemes, amb obres de gèneres diversos: epitafis, panegírics, geòrgiques, consolacions, poemes religiosos...;

Referències

modifica
  1. «Venanci Fortunat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Lligadas, Josep. «Venanci Fortunat». A: El Llibre dels sants. Barcelona: Centre de Pastoral Liturgic, 2005, p. 200 ss.. ISBN 9788498050400. 
  3. «Venantius Honorius Clementianus Fortunatus». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). 
  4. Martínez Gázquez, José. De la fi de l'Antiguitat a l'albada del Renaixement. Barcelona: Editorial UOC, p. 30. ISBN 9788484298847. 
  5. Jiménez Sureda, Montserrat. «14. Pange Lingua». A: Crist i la història: Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2015, p. 460. ISBN 9788449050923. 
  6. codex 196. Sankt Gallen: Stiftsbibliothek. 

Bibliografia

modifica