Vega

Estel de la constel·lació de Lira.
(S'ha redirigit des de: Vega (estrella))
No s'ha de confondre amb Bega.
Per a altres significats, vegeu «Vega (desambiguació)».

Vega (Alfa de la Lira / α Lyrae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira i el cinquè més brillant del cel nocturn, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord durant l'estiu. És un estel proper, a només 25 anys llum de distància del Sol i, juntament amb Arcturus i Sírius, un dels estels més brillants en la proximitat del Sol. Vega és un vèrtex del Triangle Estival. El seu nom prové del terme àrab waqi, que significa «allò que cau», a través de la frase النسر الواقع an-nasr al-wāqi‘, traduïda com a «l'àliga que cau en picat». En les representacions gràfiques de la constel·lació, Vega apareix com una joia incrustada al cos de la Lira.

Infotaula objecte astronòmicVega
Imatge de Vega presa pel telescopi espacial Spitzer Modifica el valor a Wikidata
TipusEstrella blanca de la seqüència principal, estrella de navegació, variable Delta Scuti, estrella doble, font propera a infrarrojos, estrella amb alt moviment propi, font d'emissió de raigs UV i estrella variable Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A0Va[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLira Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra7,67 pc Modifica el valor a Wikidata
Radilínia equatorial: 2,818 R☉[2] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre3.770.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,582[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)0,03 (banda V)[5] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,135 M☉[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva9.550 K[6] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi128,2 mas[7] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)285,46 mas/a [7] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)201,85 mas/a [7] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar24 km/s[8] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−20,6 km/s[9] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial9.000 cm/s²[10] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 36m 56.3363s[11] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)38° 47' 1.2802''[11] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,5[12] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat40,12 lluminositats solars[2] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada455 milions d'anys[2] Modifica el valor a Wikidata
Part deTriangle d'estiu i Grup en moviment de Castor Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
SAO 67174 (Catàleg SAO)
2MASS J18365633+3847012 (2MASS)
HD 172167 (Henry Draper Catalogue)
HIP 91262 (Catàleg Hipparcos)
HR 7001 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 18352+3844 (IRAS)
GJ 721 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GJ 721.0 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
α Lyr (nomenclatura de Bayer)
ADS 11510 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
ASCC 507896 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+38 3238 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J18369+3847A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CEL 4636 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
CSV 101745 (Catalogue of suspected variable stars)
EUVE J1836+38.7 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
FK5 699 (FK5)
GC 25466 (Catàleg General de Boss)
GCRV 11085 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 91262 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 18336+3841 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRAS F18352+3844 (IRAS)
IRC +40322 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 2999 (JP11)
LSPM J1836+3847 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 15486 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 4138 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 46746 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 11128 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 4293 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 4293.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 496 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 81558 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 2208 (RAFGL)
ROT 2633 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 22883 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 3105-2070-1 (Catàleg Tycho)
UBV 15842 (UBV)
alf Lyr (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J18369+3846A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
Zkh 277 (Zhakozhaj)
uvby98 100172167 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
HGAM 706 (A catalogue of Hgamma measures)
WEB 15681 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
3 Lyr (Nomenclatura de Flamsteed)
TIC 157587146 (TESS Input Catalog)
AG+38 1711 (AGK3U)
UBV M 23118 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

La seva classificació espectral és A0V (Sírius, una A1V, és lleugerament menys potent) i està dins de la seqüència principal, mentre té lloc la fusió d'hidrogen en heli al seu nucli. Donat que estels més potents usen el seu combustible de fusió més ràpidament que els petits, la vida de Vega és només de 1.000 milions d'anys, una desena part que la del Sol. Vega també és tres vegades més massiva que el Sol i crema amb una potència cinquanta vegades superior.

Vega té un disc de pols i gas al voltant, descobert pel satèl·lit IRAS a mitjans dels anys 1980. Això significa que hi ha planetes o planetes en formació. El disc protoplanetari és, com es pot endevinar pel seu nom, un precursor de la formació de planetes, però pot persistir molt de temps després de la formació dels planetes si no hi ha planetes gasosos gegants com Júpiter.

Cap a l'any 14000, Vega serà l'estrella que indicarà el nord, en lloc de l'estrella polar (Polaris), a causa de la precessió dels equinoccis.

Els astrònoms professionals han usat Vega per al calibratge d'escales fotomètriques de brillantor absoluta. Quan la magnitud de l'escala es va fixar, va resultar que Vega estava a prop de la magnitud zero. Així, es va decidir que la magnitud aparent de Vega seria, per definició, zero en totes les longituds d'ona. Actualment, ja no se segueix aquest patró i Vega ja no està calibrada com a punt de magnitud zero. Vega té un espectre electromagnètic relativament pla a la regió visible (longituds d'ona de 350-850 nanòmetres, que l'ull humà pot observar). El flux de Vega decau ràpidament a l'infraroig. És una estrella que pertany al tipus d'estrelles Lambda Boötis.

Referències

modifica
  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 10-2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Jinmi Yoon «A New View of Vega's Composition, Mass, and Age» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 08-12-2009, pàg. 71–79. DOI: 10.1088/0004-637X/708/1/71.
  3. Henrique Schmitt «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 20-12-2017, pàg. 30-45. DOI: 10.3847/1538-3881/AA9D8B.
  4. George David Gatewood «Astrometric Studies of Aldebaran, Arcturus, Vega, the Hyades, and Other Regions» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 13-06-2008, pàg. 452–460. DOI: 10.1088/0004-6256/136/1/452.
  5. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  6. Saul Adelman «Normal A0−A1 stars with low rotational velocities. I. Abundance determination and classification» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2014. DOI: 10.1051/0004-6361/201322762.
  7. 7,0 7,1 7,2 George David Gatewood «Astrometric Studies of Aldebaran, Arcturus, Vega, the Hyades, and Other Regions» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 13-06-2008, pàg. 452–460. DOI: 10.1088/0004-6256/136/1/452.
  8. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2-2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  9. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  10. Kim Venn «The chemical composition of three lambda Bootis stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1990, pàg. 234–244. DOI: 10.1086/169334.
  11. 11,0 11,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  12. «Heavy element abundances in Ap stars from ultraviolet data. I. The bright reference stars alpha Lyrae and alpha Canis Majoris A». Astrophysical Journal, 1978. DOI: 10.1086/155808.