Vedrinyans
Vedrinyans ([bəðɾi'ɲans], en francès, oficialment, Vedrinyans, Védrignans o Védrinyans) és un vilatge, antic municipi independent, de l'actual comuna nord-catalana de Sallagosa, pertanyent a la comarca de l'Alta Cerdanya.
| ||||
| Tipus | poble i comuna de França  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | França | |||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
| Regió | Occitània | |||
| Departament | Pirineus Orientals | |||
| Districte | districte de Prada | |||
| Comarca | Alta Cerdanya | |||
| Comuna | Sallagosa | |||
| Dades històriques | ||||
| Dissolució | 13 març 1822 | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
És situat a 1.389 m d'altitud,[1] al sud-est de Sallagosa, al centre del lloc on comença el llarg apèndix del terme de Sallagosa que segueix la vall del Rec de Vedrinyans, o de les Deveses, i s'enfila cap als contraforts nord-occidentals dels Pirineus.
Etimologia
modificaHistòria
modificaConstituït en municipi el 1790, Vedrinyans va ser annexat[2] (al mateix temps que Ro) a la comuna de Sallagosa el 13 de març del 1822.
Demografia
modificaL'evolució de la població es mostra[3] en focs (famílies) i habitants, de manera diferenciada segons la forma de recompte que es fes en cada època històrica. A partir de l'annexió a Sallagosa (1822), les xifres de població de Ro ja no es registraren per separat.
| Evolució demogràfica de Vedrinyans entre 1365 i 1820 | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1365 | 1378 | 1515 | 1553 | 1720 | 1767 | 1774 | 1789 | 1793 | 1796 | 1800 | 1820 |
| 5 f | 4 f | 3 f | 5 f | 11 f | 79 h | 11 f | 14 f | 77 h | 65 h | 76 h | 63 h |
Nota:
- 1720 i 1774: per a Vedrinyans i Croells.
Llocs i monuments
modifica- Església de Santa Eugènia.
Referències
modifica- ↑ Vedrinyans en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique. vol. Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
- ↑ «Fitxa de Vedrinyans al web Des villages de Cassini aux communes d'aujourd'hui, amb els censos de 1800, 1806 i 1821» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
Bibliografia
modifica- Becat, Joan. «- Sallagosa». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Bonet, Gérard «Lectures: André Balent, "La Cerdagne du XVIIe au XIXe siècle"» (en francès). Revue d'histoire du XIXe siècle", 31, 2005 [Consulta: 1r octubre 2014].
- Coromines, Joan. «Vedrinyans». A: Onomasticon cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. II. A - Be). ISBN 84-7256-889-X.
- Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Sallagosa». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
