Viquipèdia

Tulsidas

poeta i sant hindú

Tulsidas (en devanagari: तुलसीदास, [t̪uls̪iːd̪ɑːs̪], també conegut com a Goswami Tulsidas), (1497/1532 –Benarés, 1623[1]) va ser un poeta i sant hindú, i alhora un reformador i filòsof, que es feu famós per la seva gran devoció pel déu Rama. Tot i que va escriure diverses obres, es coneix sobretot pel fet de ser l'autor de l'epopeia Ramtxaritmanas, una reformulació del Ramaiana sànscrit en llengua awadhi. Tulsidas va ser celebrat durant la seva vida, ja que se'l considerava una reencarnació de Valmiki, el compositor del Ramaiana original en sànscrit.[2] També se li atribueix la composició de la txalisa d'Hanuman, un himne popular de devoció dedicat a Hanuman, el mico diví que ajudava Rama.[3] Tulsidas visqué tota la seva vida i va morir a la ciutat de Benarés.[4]

Plantilla:Infotaula personaTulsidas
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hi) तुलसीदास Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(hi) गोस्वामी तुलसीदास Modifica el valor a Wikidata
1532 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Rajapur (Índia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1623 Modifica el valor a Wikidata (90/91 anys)
Assi Ghat (Índia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióVixnuisme i Bhakti Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, filòsof, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: d0aa38d9-a7ae-4008-b0b6-bd584cd076ce Modifica el valor a Wikidata

Transliteració i etimologia

modifica

El nom sànscrit de Tulsidas es pot transliterar de dues maneres. Utilitzant el sànscrit original, el nom s'escriu com Tulasīdāsa. Utilitzant el sistema de transliteració de Hunter, s'escriu com a Tulsidas o Tulsīdās reflectint la pronunciació vernacular (ja que les llengües índies escrites mantenen les lletres vestigials que ja no es pronuncien). Les vocals perdudes són un aspecte de la supressió de Schwa en les llengües indoàries i poden variar entre les regions. El nom és un compost de dues paraules sànscrites: Tulasī, que és una varietat índia de la planta d'alfàbrega considerada de bon auguri pels Vaishnavas (devots del déu Vixnu i els seus avatars com Rama),[5][6] i Dāsa, que significa esclau o servent i per extensió, devot.[7]

Fonts

modifica

El mateix Tulsidas ha donat només uns quants fets i pistes sobre esdeveniments de la seva vida en diverses obres. Fins a finals del segle xix, les dues fonts antigues molt conegudes sobre la vida de Tulsidas eren el Bhaktamal compost per Nabhadas entre 1583 i 1639, i un comentari sobre Bhaktamal titulat Bhaktirasbodhini compost per Priyadas el 1712.[8] Nabhadas era contemporani de Tulsidas i va escriure una estrofa de sis línies sobre Tulsidas que el descrivia com una encarnació de Valmiki. L'obra de Priyadas va ser composta uns cent anys després de la mort de Tulsidas i tenia onze estrofes addicionals, que descriuen set miracles o experiències espirituals de la vida de Tulsidas.[8]

Durant la dècada del 1920, es van publicar dues biografies més antigues de Tulsidas basades en manuscrits antics: el Mula Gosain Charit compost per Veni Madhav Das el 1630 i el Gosain Charit compost per Dasanidas (també conegut com Bhavanidas) al voltant de 1770.[8] Veni Madhav Das va ser un deixeble i contemporani de Tulsidas i la seva obra va donar una nova data per al naixement de Tulsidas. L'obra de Bhavanidas va presentar més narracions amb més detall en comparació amb l'obra de Priyadas.

A la dècada del 1950 es va publicar un cinquè relat antic basat en un manuscrit antic, el Gautam Chandrika compost per Krishnadatta Misra de Varanasi el 1624.[8] El pare de Krishnadatta Misra era un company proper de Tulsidas. Els relats publicats més tard no són considerats autèntics per uns quants estudiosos moderns, mentre que altres estudiosos no han volgut descartar-los. En conjunt, aquestes cinc obres formen un conjunt de biografies tradicionals en què es basen les biografies modernes de Tulsidas.[8]

Encarnació de Valmiki

modifica

Molts creuen que és una reencarnació de Valmiki.[9] A l'escriptura hindú Bhavishyottar Purana, el déu Shiva li diu a la seva dona Parvati com Valmiki, que va rebre una benvinguda d'Hanuman per cantar la glòria de Rama en llengua vernacular, s'encarnarà en el futur al Kali Yuga (el present i l'últim iuga o època dins un cicle de quatre iugues).[10]

Nabhadas escriu al seu Bhaktamal (literalment, la Garlanda de bhakt o devot) que Tulsidas va ser la reencarnació de Valmiki al Kali Yuga.[11][12][13][14] La secta Ramanandi creu que va ser el mateix Valmiki qui es va encarnar com a Tulsidas al Kali Yuga.[10]

Segons un relat tradicional, Hanuman va anar a Valmiki nombroses vegades per escoltar-lo cantar el Ramayana, però Valmiki va rebutjar la petició dient que Hanuman era un mico no era digne d'escoltar l'èpica.[10] Després de la victòria de Rama sobre Ravana, Hanuman va anar a l'Himàlaia per continuar el seu culte a Rama. Allà va escriure una versió teatral del Ramayana anomenada Mahanataka o Hanuman Nataka gravada a les roques de l'Himàlaia amb les ungles.[15] Quan Valmiki va veure l'obra escrita per Hanuman, va anticipar que la bellesa del Mahanataka eclipsaria el seu propi Ramayana. Hanuman es va entristir per l'estat d'ànim de Valmiki i, sent un veritable bhakta sense cap desig de glòria, Hanuman va llançar totes les roques a l'oceà, algunes parts de les quals es creu que estan disponibles avui com a Hanuman Nataka.[10][15] Després d'això, Hanuman va ordenar a Valmiki que prengués el naixement com a Tulsidas i compongués el Ramayana en llengua vernacla.[10]

Doctrina

modifica

La filosofia i els principis de Tulsidas es troben a través de les seves obres, i es descriuen especialment en el diàleg entre Kakbhushundi i Garuda a l'Uttar Kand dels Ramcharitmanas.[16] La doctrina de Tulsidas ha estat descrita com una assimilació i reconciliació dels uns quants principis i cultures de l'hinduisme.[17][18][19] Al començament dels Ramcharitmanas, Tulsidas diu que la seva obra està d'acord amb diverses escriptures: els Puranes, Vedas, Upavedas, Tantra i Smriti.[20] Ram Chandra Shukla a la seva obra crítica Hindi Sahitya Ka Itihaas elabora el Lokmangal de Tulsidas com la doctrina per a l'elevació social que va fer que aquest gran poeta sigui immortal i comparable a qualsevol altre literat del món.

Nirguna i Saguna Braman

modifica
 
Versos de Ramcharitmanas que equiparen el Braman Saguna i Braman Nirguna, a l'entrada d'un temple a Bhopal.

Segons Tulsidas, el Nirguna Braman (absolut impersonal sense qualitat) i Saguna Braman (Déu personal amb qualitats) són el mateix. Tots dos, Saguna (Braman qualificat) i Aguna (o Nirguna - Braman no qualificat) són Akath (indicible), Agaadh (insondable), Anaadi (sense principi, existint des de l'eternitat) i Anupa (sense paral·lel) (अगुन स॰ुँनँँु ्म सरूपा। अकथ अगाध अनादि अनूपा॥).[21] És la devoció (Bhakti) del devot la que obliga el Braman Nirguna, que és sense qualitat, sense forma, invisible i no nascut, a fer-se Saguna Braman amb qualitats. Tulsidas posa l'exemple de l'aigua, la neu i la calamarsa per explicar-ho: la substància és la mateixa en tots tres, però la mateixa aigua sense forma se solidifica per fer-se calamarsa o en una muntanya de neu, ambdós tenen una forma.[22][23] Tulsidas també dona el símil d'un llac: el Braman Nirguna és com el llac amb només aigua, mentre que el Braman Saguna és un llac resplendent de lotus en flor.[24][25] A l'Uttar Kand de Ramcharitmanas, Tulsidas descriu amb detall un debat entre Kakbhushundi i Lomasa sobre si Déu és Nirguna (tal com argumenta Lomasa adherint-se al monisme) o Saguna (com argumenta Kakbhushundi adherint-se al dualisme). Kakbhushundi refuta repetidament tots els arguments de Lomasa, fins al punt que Lomasa s'enfada i maleeix a Kakbhushundi perquè sigui un corb. Lomasa es penedeix més tard quan Kakbhushundi accepta feliçment la maledicció, però es nega a renunciar al Bhakti de Rama, el Saguna Braman.[26][27] Tot i que Tulsidas considera que tots dos aspectes de Déu són iguals, afavoreix l'aspecte Saguna qualificat i els devots de la categoria més alta dels Ramcharitmanas demanen repetidament que l'aspecte Saguna qualificat de Rama resideixi en la seva ment.[28] Alguns autors afirmen a partir d'algunes cobles de Ramcharitmanas i Vinay Patrika que Tulsidas ha contradit enèrgicament la negació d'Avatar per Kabir.[29] En diverses de les seves obres, Kabir havia dit que el Rama real no és el fill de Dasharatha. Al Balkand de Ramcharitmanas, Shiva li diu a Parvati: aquells que diuen que el Rama que canten els Vedes i a qui contemplen els savis és diferent de la raça de Rama de Raghu estan posseïts pel diable de l'engany i no coneixen la diferència entre la veritat. i falsedat.[29][30] Tanmateix, aquestes al·lusions es basen en interpretacions del text i no tenen gaire aigua quan es consideren en el context de Ramcharitmanas. Tulsidas, en cap de les seves obres, ha esmentat mai Kabir .

El nom de Rama

modifica
 
Versos de Ramcharitmanas al començament de Nam-vandana (Exaltant el nom de Rama), al Manas Mandir, Chitrakoot, Índia.

Al començament dels Ramcharitmanas, hi ha una secció dedicada a la veneració del nom de Rama.[31] Segons Tulsidas, repetir el nom de Rama és l'únic mitjà per assolir Déu a l'era Kali, on els mitjans adequats per a altres edats com la meditació, el karma i el Puja són ineficaços.[32] Diu a Kavitavali que la seva pròpia redempció es deu al poder, la glòria i la majestuositat del nom de Rama.[33] En una cobla del Gitavali, Tulsidas diu que desitjar l'alliberament sense refugi en nom de Rama és com voler pujar al cel aguantant la pluja que cau.[34] Segons la seva opinió, el nom de Rama és més gran que els aspectes de Déu de Nirguna i Saguna: els controla tots dos i els il·lumina com un intèrpret bilingüe.[35] En un vers del Dohavali, Tulsidas diu que el Nirguna Braman resideix al seu cor, el Saguna Braman resideix als seus ulls i el nom de Rama resideix a la seva llengua, com si es mantingués una pedra preciosa radiant entre la meitat inferior i superior d'un arqueta daurada.[36] Ell sosté que Rama és superior a tots els altres noms de Déu,[37] i argumenta que ra i ma ésser són les úniques dues consonants que s'escriuen per sobre de totes les altres consonants en forma conjunta en sànscrit perquè són els dos sons de la paraula. Rama.[38]

Rama com a Braman

modifica

En uns quants llocs de les obres de Tulsidas, Rama es veu com el més alt que Vixnu i no com un avatar de Vixnu, que és la representació general de Rama.[39][40][41]

En l'episodi de l'engany de Sati a Ramcharitmanas, Sati veu molts Shiva, Brama i Vixnu servint Rama i inclinant-se als seus peus.[42] Quan Manu i Shatarupa fan penitència, anhelen veure aquest Senyor Suprem d'una part del seu ésser emanen una sèrie de Shivas, Bramas i Vixnus.[43] Brama, Vixnu i Shiva vénen a ells moltes vegades temptant-los amb una benvinguda, però Manu i Shatarupa no aturen la seva penitència. Finalment, només els satisfà l'aparició de Rama, al costat esquerre del qual hi ha Sita, d'una part del qual neixen innombrables Lakshmis, Umas (Parvatis) i Vixnunis (Sarasvatis).[43] En l'episodi del matrimoni de Sita i Rama a Balkand, el trio de Brama, Vixnu i Shiva és present: Vixnu està sorprès perquè no troba enlloc res que sigui obra seva, mentre que Vixnu està encantat amb Lakhmi en veure Rama.[44] Al Sundarkand, Hanuman li diu a Ravana que Brama, Vixnu i Shiva poden crear, preservar i destruir amb la força de Rama.[45] Al Lankakand, Tulsidas presenta l'univers com la forma còsmica de Rama, en la qual Shiva és la consciència, Brama és la raó i Vixnu és la seva intel·ligència.[46] Segons Tulsidas, Rama no només és un avatar, sinó també la font d'avatars: Krishna també és un avatar de Rama.[47] Així, Tulsidas considera clarament Rama com a brahman suprem i no un avatar de Vixnu.

Segons l'opinió d'Urvashi Soorati, el Rama de Tulsidas és una fusió de Vixnu que pren avatars, Vixnu a la residència de Ksheera Sagara, Braman i la manifestació Para del Pancharatra.[48] Macfie conclou que Tulsidas fa una doble afirmació, és a dir, Rama és una encarnació tant de Vixnu com de Braman.[49][50] En paraules de Lutgendorf, Rama de Tulsidas és alhora el príncep exemplar de Valmiki, el Vixnu còsmic dels Puranas i el brahman transcendent dels advaitins.[51]

Vedanta, món i maia

modifica

Al Sundarkand de Ramcharitmanas, Tulsidas diu que Rama és cognoscible pel Vedanta.[52][53]

Segons Tulsidas, Rama és la causa eficient i material (Nimitta i Upadana) del món, que és real ja que Rama és real.[54] En diversos versos dels Ramcharitmanas, Tulsidas diu que el món animat i inanimat és una manifestació de Rama, i l'univers és la forma còsmica de Rama. Els autors interpreten aquests versos en el sentit que el món és real segons Tulsidas, d'acord amb la filosofia Vishishtadvaita de Ramanuja.[55][56][57] Tanmateix, en uns quants llocs dels Ramcharitmanas i Kavitavali, Tulsidas compara el món amb una nit o un somni i diu que és Mithya (falsa o irreal). Alguns comentaristes interpreten aquests versos en el sentit que, segons l'opinió de Tulsidas, el món és irreal segons la doctrina Vivartavada d’Adi Shankara, mentre que uns quants altres els interpreten com a significat que el món és transitori, però real segons la doctrina Satkhyativada de Ramananda.[58][59] Uday Bhanu Singh conclou que, segons Tulsidas, el món és essencialment la forma de Rama i sembla ser diferent de Rama a causa de Maya. La seva forma visible és transitòria, que és el que vol dir Tulsidas per Mithya.[54]

En el Vinayapatrika, Tulsidas diu que el món en si mateix no és ni veritable (Satya), ni fals (Asatya), ni tant vertader com fals junts (Satyasatya) - qui deixa de banda aquestes tres il·lusions, es coneix a si mateix. S'ha interpretat que això significa que, segons Tulsidas, el món sencer és una Lila de Rama.[60] Al començament de les Ramcharitmanas, Tulsidas interpreta Samasti Vandana (reversió a tots els éssers) en què també s'inclina davant el món, dient que està impregnat o nascut de Sita i Rama.[61][62][63] Segons uns quants versos de Ramcharitmanas i Vinaypatrika, quan un Jiva (ésser viu) coneix el jo, Maya i Rama, veu que el món està impregnat per Rama.[54]

A l'episodi de Balkand del matrimoni dels prínceps d'Ayodhya amb les princeses de Mithila, Tulsidas presenta una metàfora en la qual es comparen les quatre núvies amb els quatre estats de consciència: l'estat de vigília (Jagrat), dormir amb somnis (Swapna), son sense somnis (Sushupti) i el quart estat d'autoconsciència (Turiya). Els quatre nuvis es comparen amb la divinitat que presideix (Vibhu) dels quatre estats: Vishva, Taijasa, Prajna i Brahman. Tulsidas diu que com els quatre estats de consciència amb les seves divinitats que presiden resideixen a la ment d'un Jiva, així les quatre núvies amb els seus nuvis resplendien al mateix pavelló.[64][65]

Tulsidas identifica Maya amb Sita, l'energia inseparable de Rama que pren l'avatar juntament amb Rama.[66] Segons la seva opinió, Maya és de dos tipus: Vidya i Avidya. Vidya Maya és la causa de la creació i l'alliberament de Jiva. Avidya Maya és la causa de la il·lusió i l'esclavitud del Jiva. El món sencer està sota el control de Maya.[66] Maya és essencialment el mateix, però les dues divisions es fan amb finalitats cognitives, aquesta visió de Tulsidas està d'acord amb els professors Vixnuisme del Vedanta.[66]

Vistes d'altres deïtats hindús

modifica

Segons Tulsidas, no hi ha incompatibilitat entre la devoció a Rama i l'afecció a Shiva.[67][68] Tulsidas equipara el Guru com una encarnació de Shiva,[69] i una part considerable del Balkand de Ramcharitmanas es dedica a la narració de Shiva incloent l'abandonament de Sati, la penitència de Parvati, la crema de Kamadeva i el matrimoni de Parvati i Shiva.[70] A més, Tulsidas venera tot el panteó hindú. Els Ramcharitmanas comencen amb la reverència de Ganesh, Sarasvati, Parvati, Shiva, el Guru, Valmiki i Hanuman.[69] Al començament del Vinayapatrika, s'inclina davant Ganesh, Surya, Shiva, Devi, Ganga, Yamuna, Varanasi i Chitrakoot, demanant-los devoció cap a Rama.[71]

Bhakti

modifica

La finalitat pràctica de tots els seus escrits és inculcar el bhakti adreçat a Rama com el mitjà més gran de salvació i emancipació de la cadena de naixements i morts, una salvació que és tan lliure i oberta als homes de la casta més baixa.

Referències

modifica
  1. ↑ de Bruyn, Pippa; Bain, Dr. Keith; Allardice, David; Joshi, Shonar. Frommer's India. Hoboken, New Jersey, United States of America: John Wiley and Sons, 2010, p. 471. ISBN 9780470602645. 
  2. ↑ Lutgendorf, Philip. «The quest for the legendary Tulsidās». A: According to Tradition: Hagiographical Writing in India. Wiesbaden, Germany: Otto Harrassowitz Verlag, 1994, p. 293. ISBN 9783447035248. 
  3. ↑ Rambhadracharya, Swami. श्रीरामचरितमानस – भावार्थबोधिनी हिन्दी टीका (तुलसीपीठ संस्करण) (en hindi). 3rd. Chitrakuta, Uttar Pradesh, India: Jagadguru Rambhadracharya Handicapped University, 7/4/2008, p. 307.  Arxivat 2014-08-19 a Wayback Machine.
  4. ↑ Dwivedi, Hazari Prasad. हिन्दी साहित्य: उद्भव और विकास (en hindi). New Delhi, India: Rajkamal Prakashan Pvt Ltd, 2009, p. 857. ISBN 9788126700356. 
  5. ↑ Flood, Gavin D. The Blackwell Companion to Hinduism. Illustrated. Hoboken, New Jersey, United States of America: Wiley-Blackwell, 2003, p. 331. ISBN 9780631215356. 
  6. ↑ Simoons, Frederick J. Plants of life, plants of death. 1st. Madison, Wisconsin, United States of America: Univ of Wisconsin Press, 1998, p. 7–40. ISBN 9780299159047. 
  7. ↑ Monier-Williams, Sir Monier. A Sanskrit-English dictionary: etymologically and philologically arranged with special reference to cognate Indo-European languages. New Delhi, India: Motilal Banarsidass, 2005, p. 477. ISBN 9788120831056. 
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Lutgendorf, Philip. «The quest for the legendary Tulsidās». A: Callewaert. According to Tradition: Hagiographical Writing in India. Wiesbaden, Germany: Otto Harrassowitz Verlag, 1994, p. 65–85. ISBN 9783447035248. 
  9. ↑ Jones, Constance. Encyclopedia of Hinduism (Encyclopedia of World Religions). Hardbound, Illustrated. Infobase Publishing, 2007, p. 456. ISBN 9780816054589. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Rambhadracharya 2008, p. xxv.
  11. ↑ Lutgendorf 1991, pàgina 29.
  12. ↑ Growse 1914, p. v.
  13. ↑ Prasad 2008, p. xix.
  14. ↑ Lamb 2002, p. 38
  15. ↑ 15,0 15,1 Kapoor. A Dictionary of Hinduism: Including Its Mythology, Religion, History, Literature and Pantheon. New Delhi, India: Genesis Publishing Pvt Ltd, 2004, p. 159. ISBN 9788177558746. 
  16. ↑ Prasad 2008, pàgines xiii–xv.
  17. ↑ Prasad 2008, p. xv: Probably the most marvellous thing about the life of Tulasidasa... is his capacity for assimilating diverse tenets, Vaishnava, Shaiva, Advaita, Sankhya, etc.
  18. ↑ Prasad 2008, p. xx:... the Ramacharitamanasa interprets the period allegorically and from the Vaishnavite angle of a poet who "attempted to reconcile the Advaita Vedanta point of view with the Ramaite teachings of Ramananda's disciples".
  19. ↑ Dwivedi 2008, p. 99: उनका सारा काव्य समन्वय की विराट चेष्टा है। लोक और शास्त्र का समन्वय, गार्हस्थ्य और वैराग्य का समन्वय, भक्ति और ज्ञान का समन्वय, भाषा और संस्कृत का समन्वय, निर्गुण और सगुण का समन्वय, कथा और तत्त्व ज्ञान का समन्वय, ब्राह्मण और चांडाल का समन्वय, पांडित्य और अपांडित्य का समन्वय – रामचरितमानस शुरु से आखिर तक समन्वय का काव्य है।
  20. ↑ Rambhadracharya 2008, p. 3: नानापुराणनिगमागमसम्मतं...
  21. ↑ Ramcharitmanas 1.23.1
  22. ↑ Prasad 2008, pàgines 84–85.
  23. ↑ Rambhadracharya 2008, p. 149 (Ramcharitmanas 1.116.1–1.116.3): सगुनहि अगुनहि नहिं कछु भेदा। गावहिं मुनि पुरान बुध बेदा॥ अगुन अरूप अलख आज जोई। भगत प्रेम बश सगुन सो होई॥ जो गुन रहित सगुन सोइ कैसे। जल हिम उपल बिलग नहिं जैसे॥.
  24. ↑ Prasad 2008, pàgines 520–521.
  25. ↑ Rambhadracharya 2008, p. 647 (Ramcharitmanas 4.17.2): फूले कमल सोह सर कैसे। निर्गुन ब्रह्म सगुन भए जैसे॥.
  26. ↑ Prasad 2008, pàgines 767–771.
  27. ↑ Rambhadracharya 2008, pàgines 943–948 (Ramcharitmanas 7.111.1–7.114.7)
  28. ↑ Dwivedi 2009, p. 132.
  29. ↑ 29,0 29,1 Singh 2008, pàgines 200–201: उन्होंने उत्तेजित होकर कबीर के मत का ओजस्वी शब्दों में प्रतिकार किया... कबीर का अवतार विरोधी कथन था... तुलसी ने "आना" और "अंधा" शब्दों को लक्ष्य करके शिव से मुँहतोड़ उत्तर दिलाया...
  30. ↑ Prasad 2008, p. 84.
  31. ↑ Rambhadracharya 2008, pàgines 24–32.
  32. ↑ Rambhadracharya 2008, pàgines 31–32 (Ramcharitmanas 1.27.3, 1.27.7): ध्यान प्रथम जुग मख बिधि दूजे। द्वापर परितोषत प्रभु पूजे॥... नहिं कलि करम न भगति बिबेकू। राम नाम अवलंबन एकू॥
  33. ↑ Indradevnarayan 1996, pàgines 100–101 (Quatrain 7.72): राम नाम को प्रभाउ पाउ महिमा प्रताप तुलसी सो जग मनियत महामुनि सों। (És el poder, la glòria i la majestuositat del nom de Rama pel qual persones com Tulsidas són considerades com a grans savis del món.).
  34. ↑ Poddar 1996, p. 14 (Dohavali 20): राम नाम अवलंब बिनु परमारथ की आस। बरषत बारिद बूँद गहि चाहत चढ़न अकास॥
  35. ↑ Rambhadracharya 2008, pàgines 27–28 (Ramcharitmanas 1.21.8, 1.23.3): अगुन सगुन बिच नाम सुसाखी। उभय प्रबोधक चतुर दुभाखी॥... मोरे मत बड़ नाम दुहूँ ते। किए जेहिं जुग निज बस निज बूते॥
  36. ↑ Poddar 1996, p. 10–11 (Dohavali 7): हियँ निर्गुन नयननि सगुन रसना राम सुनाम। मनहुँ पुरट संपुट लसत तुलसी ललित ललाम॥
  37. ↑ Rambhadracharya 2008, pàgines 623–624 (Ramcharitmanas 3.44.7–3.44): जद्यपि प्रभु के नाम अनेका। श्रुति कह अधिक एक तें एका॥ राम सकल नामन्ह ते अधिका। होउ नाथ अघ खग गन बधिका॥ राका रजनी भगति तव राम नाम सोइ सोम। अपर नाम उडगन बिमल बसहुँ भगत उर ब्योम॥ एवमस्तु मुनि सन कहेउ कृपासिंधु रघुनाथ। तब नारद मन हरष अति प्रभु पद नायउ माथ॥
  38. ↑ Rambhadracharya 2008, p. 26 (Ramcharitmanas 1.20): एक छत्र एक मुकुटमनि सब बरनन पर जोउ। तुलसी रघुबर नाम के बरन बिराजत दोउ॥
  39. ↑ Prasad 2008, p. 875, citant a Frank Whaling: Teològicament, Tulasidasa continua el procés, iniciat a l'Adhyatma [Ramayana], pel qual es veu que Rama és més alt que Vixnu. Ho veiem en l'accent de Tulasi sobre el Nom de Rama; també ho veiem en les afirmacions de Tulasi que Rama és Braman mentre que Vixnu no ho és... Tulasi utilitza la paraula Rama en el sentit de Déu,... La comparació habitual ha estat entre Rama i Crist, però potser una comparació més adequada és entre Rama i el Déu cristià, perquè en termes de Ramologia, Rama és equivalent a Déu Pare, Fill i Esperit Sant.
  40. ↑ Bakker, Freek L. The challenge of the silver screen: an analysis of the cinematic portraits of Jesus, Rama, Buddha and Muhammad: Volume 1 of Studies in religion and the arts. Illustrated. Leiden, The Netherlands: BRILL, 2009, p. 123. ISBN 9789004168619. 
  41. ↑ Singh 2005, p. 180
  42. ↑ Prasad 2008, p. 45 (Ramcharitmanas 1.45.7–8).
  43. ↑ 43,0 43,1 Prasad 2008, pàgines 102–104.
  44. ↑ Prasad 2008, pàgines 210, 212 (Ramcharitmanas 1.314.8, 1.317.3).
  45. ↑ Prasad 2008, p. 549 (Ramcharitmanas 5.21.3).
  46. ↑ Prasad 2008, p. 589 (Ramcharitmanas 6.15 Ka).
  47. ↑ Singh 2008, p. 230: तुलसीदास द्वारा किया गया इतिवृत्त वर्णन तीन कथानायकों पर केन्द्रित है – राम, शिव और कृष्ण।... राम अवतार मात्र नहीं हैं, वे अवतारी भी हैं। कृष्ण राम के ही अवतार हैं। अतः उनकी अवतार-लीला भी रूपांतर से राम की ही अवतार लीला है।
  48. ↑ Soorati, Urvashi. कबीर: जीवन और दर्शन (en hindi). Allahabad, India: Lokbharti Publication, 2008, p. 176. ISBN 9788180312397. 
  49. ↑ Macfie 2004, p. 93: L'afirmació del poeta és que no és només una encarnació de Vixnu, el segon membre de la Tríada, sinó de Brama, el Brama increat, invisible i omnipresent, l'Esperit Suprem de l'univers, que ha pres una forma visible.
  50. ↑ Macfie 2004, Chapter IX: Rama, the incarnation of Vishnu, and of Brahm, the Supreme God, pàgines 93–160.
  51. ↑ Lutgendorf 1991, p. 10.
  52. ↑ Prasad 2008, p. 533.
  53. ↑ Rambhadracharya 2008, p. 660
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 Singh 2008, pàgines 272–273.
  55. ↑ Shukla 2002, pàgines 50–51.
  56. ↑ Prasad 2008, pàgines 510, 588–589.
  57. ↑ Rambhadracharya 2008, p. 632–633, 728–729.
  58. ↑ Prasad 2008, pàgines 82, 307, 500.
  59. ↑ Rambhadracharya 2008, pàgines 101, 377–378, 621.
  60. ↑ Poddar 1997, pàgines 144–145 (Stanza 111).
  61. ↑ Lutgendorf 1991, p. xi.
  62. ↑ Prasad 2008, p. 8.
  63. ↑ Rambhadracharya 2008, p. 12.
  64. ↑ Prasad 2008, p. 221.
  65. ↑ Rambhadracharya 2008, p. 275.
  66. ↑ 66,0 66,1 66,2 Singh 2008, p. 272.
  67. ↑ Prasad 2008, p. 579 (Ramcharitmanas 6.2): Aquells que són devots de Shankara i em són hostils, i els que s'oposen a Shiva però que volen ser els meus servents, tindran la seva residència a l'infern més profund durant un eó complet.
  68. ↑ Lutgendorf 1991, pàg. . 48: He observat que un tema important de l'èpica de Tulsi és la compatibilitat del culte a Ram/Vishnu amb el de Shiva..
  69. ↑ 69,0 69,1 Prasad 2008, p. 1
  70. ↑ Prasad 2008, pàgines 40–77 (Ramcharitmanas 1.48–1.104).
  71. ↑ Poddar 1997, pàgines 1–24 (Stanzas 1–24).

Bibliografia addicional

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tulsidas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tulsidas&oldid=34255146»