Trillà

Trillà (l'endònim occità és Trilhan i el topònim oficial en francès, Trilla) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Trillà

Tipus	comuna de França
Localització
42° 44′ 23″ N, 2° 31′ 09″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Districte	districte de Prada
Cantó	cantó de Sornià
Població humana
Població	76 (2021) (8,48 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Perpinyà
Superfície	8,96 km²
Banyat per	Aglí
Altitud	155 m-801 m
Limita amb	Ansinyà Pesillà de Conflent Trevillac Caramany Felluns
Organització política
• Batlle	Didier Fourcade (2001–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66220
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	trilla-66.com

El poble

El petit poble de Trillà es troba a 412 m d'altitud, al centre del terme, prop del rec de La Lhèbre, que s'uneix a l'Adasig prop de la seva confluència amb l'Aglí. És format per un escàs nombre de cases presidides per l'església parroquial, avui dedicada a Santa Maria, amb façana molt simple i campanaret d'espadanya. Hi ha dos dòlmens coneguts en el territori de Trillà, un força ben conservat i molt espectacular, al lloc dit Taupèls, a l'extrem NE del terme (prop del límit amb Ansinyà), i l'altre al lloc dit Los Apostadors.

El terme

El terme municipal de Trillà, de 8,96 km² d'extensió, s'estén a la dreta de l'Aglí, prop de la seva confluència amb l'Adasig. Comprèn el poble de Trillà, únic nucli de població del municipi i limita amb eles termes d'Ansinyà (N), Caramany (E), Trevillac (S), Pesillà de Conflent (W) i Felluns (NW). Una carretera local el comunica amb la D-619, de Sant Pau de Fenollet a Prada (que passa per Ansinyà), i amb Trevillac.

El territori

Un petit sector de l'Adasig marca el límit NW del terme, i un altre petit sector de l'Aglí, el NE, i les alçades màximes se situen a migdia (804 m entre el coll de Sant Joan i el serrat d'Espinet) a la cresta del sinclinal enlairat de Boissavila, que separa les aigües de l'Aglí de la Tet. Pel seu gran vessant, cobert d'alzines i roures a la part més alta i a l'obac (La Devesa, La Font del Llop, La Comba Negra) baixen petits torrents tributaris de l'Adasig i de l'Aglí, Els lloms més o menys planers del sector septentrional són dins els granits del massís de l'Aglí, amb boscs i bosquines d'alzines cap a l'est i cap a les valls encaixades i vinyer als replans propers al poble i al Rocatàs.

L'agricultura

La superfície agrícola es limita a 131 ha (en una dotzena d'explotacions) destinades bàsicament a la vinya (128 ha, de les quals poc més d'un centenar tenen denominació d'origen controlada i una vintena i escacs d'altres vins); hi ha molt petites extensions d'hortalisses, arbres fruiters i farratges i el cens ramader és nul. Com a la majoria de pobles d'aquestes comarques, hi ha una petita cooperativa amb menys de 8.000 hl de capacitat.

Història

La butlla del papa Sergi IV a favor de Sant Miquel de Cuixà del 1011 menciona, entre les possessions del monestir, l'alou de Triliano com a dependència de l'església de Santa Felicitat de Sornià, que també depenia de Cuixà. Una família senyorial dita de Trillà és esmentada des del segle xii (Aranau Guillem de Trilano´, vassall d'Ermengol de So per unes oliveres i un molí a Centernac el 1137). Un dels seus membres, Bertran de Trillà, fou prior de Santa Maria de Marcèvol des del 1265 a la seva mort el 1282 i el seu epitafi en versos lleonins es llegeix encar a l'esquerra de la porta d'entrada de l'església prioral. un altre, Bertran de Trillà, probablement nebot del precedent, era sagristà al mateix monestir el 1282 i potser es tracta del mateix personatge, el Bernat que fou prior des del 1297 fins als voltants de 1306/08. El monestir de Sant Martí de Canigó, segons butlla d'Papa Alexandre III del 10 de juny de 1163, posseïa alous in parrochia Sanctae Columbae de Triliano.

Geografia

Mapa de la comuna de Trillà

Administració i política

Alcaldes

Alcalde	Període
Jean-Baptiste Chambeu	1940 - 1947
Martin Raynaud	1947 - 1977
Raymond Palmade	1977 - 2001
Didier Fourcade	2001 -

Demografia

El 1367 el lloc tenia 10 focs. el 1743 havia passat a 75 habitants i el 1789 hom censava 25 focs. La població es mantingué baixa, sempre per sota dels 200 h (160 h el 1834, 174 el 1861, 125 el 1896) al llarg del segle xix i el XX, el retrocés fou considerable fins al 1990 (51 h), any en què marca la més baixa estabilitat, fins a arribar el 2015 amb 72 h. (vegeu gràfic).

Població 1962-2008

Bibliografia

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya volum. núm. 14, pàgs. 485/87, Gran Enciclopèdia Catalana S.A. (ISBN 84-85194-59-4)