Viquipèdia

Tràquea

Òrgan de l'aparell respiratori cartilaginós i membranós que va de la laringe als bronquis
Per a altres significats, vegeu «Tràquea (artròpodes)».

La tràquea o popularment anomenada canya del pulmó, (del grec trakhys, "aspre, rugós") és un òrgan tubular de l'aparell respiratori de caràcter cartilaginós i membranós que va des de la laringe als bronquis. La seva funció és brindar una via oberta a l'aire inhalat i exhalat des dels pulmons.

Infotaula anatomiaTràquea
Sistema respiratori.
Detalls
Llatítrachea Modifica el valor a Wikidata
Part desistema respiratori i tracte respiratori inferior Modifica el valor a Wikidata
SistemaRespiratori
Artèria tiroidal inferior
vena braquiocefàlica Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSH[1]
TAA06.3.01.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 7394 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1084
EB Onlinescience/trachea Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

Embriologia

modifica

En els fetus de l'espècie humana la tràquea s'origina al termini del primer mes de vida intrauterina, a partir de la cara ventral de l'endoderma digestiu primitiu.[1] Cap als 51-54 dies després de la fecundació es formen els anells cartilaginosos traqueals.[2] Els trastorns durant el desenvolupament embrionari de la tràquea són causa de defectes congènits de gravetat variable.[3] La traqueomalàcia és el més prevalent d'ells, afectant a 1:1.500 nens. Es caracteritza per una excessiva colapsabilitat traqueal que pot comportar serioses dificultats respiratòries.[4] L'agenèsia de la tràquea és una condició molt infreqüent i quasi sempre fatal,[5] amb escassíssims casos de supervivència del nadó després d'efectuar-li una complexa intervenció quirúrgica practicable tan sols quan existeix un conjunt de característiques singulars.[6] L'estenosi traqueal congènita pot presentar-se de manera aïllada,[7] en el context d'una síndrome de Down[8] o conjuntament amb diverses malformacions cardìaques.[9] La majoria dels diverticles traqueals tenen el seu origen en una anomalia de la diferenciació endodèrmica del cartílag de l'òrgan durant la sisena setmana de la vida fetal[10] i acostumen a ser detectades incidentalment.[11]

Anatomia

modifica

És un conducte d'uns 12 cm de longitud i 2 cm de diàmetre, constituït per una sèrie de 16-20 cartílags hialins anulars incomplets, en forma de C, units per darrere per fibres musculars. La part oberta de la C és una superfície plana. Aquesta forma, que li dona consistència i flexibilitat alhora, és per a evitar així els frecs amb l'esòfag quan per aquest passen aliments i per a permetre que la tràquea sempre estigui oberta, ja que està situada davant d'ell. Té dues porcions topogràficament diferenciades: cervical i toràcica.[12] La cervical s'estén des del marge inferior del cricoide, a l'alçada de la vèrtebra C6, fins un pla horitzontal que passa pel marge superior de l'estern, a nivell de D2. La porció toràcica ocupa sempre un pla medial en relació a l'esòfag. Va des del marge superior de l'estern fins a la bifurcació de la tràquea en els bronquis dret i esquerre, ubicada enfront de D5. Al mig de la bifurcació existeix una petita prominència cartilaginosa corbada en sentit antero-posterior, anomenada carina traqueal.[13] Quan les fibres musculars posteriors es contrauen, al tossir per exemple, el diàmetre de la tràquea disminueix i augmenta la pressió intratoràcica.

Les traqueotomies es practiquen en la porció cervical, efectuant una obertura entre els anells traqueals segon i tercer.[14] Rarament, després d'aquest procediment quirúrgic o d'una intubació perllongada apareix com a seqüela iatrogènica una estretor patològica de la tràquea.[15]

Histologia

modifica
 
Estructura d'un anell traqueal

La histologia d'aquest òrgan mostra diverses capes des de la seva llum fins a la profunditat de la paret. En contacte amb el diàmetre interior del tub es troba la mucosa, formada per epiteli pseudoestratificat ciliat amb cèl·lules ciliades que tenen uns 200 cilis cadascuna, cèl·lules caliciformes i basals i acumulacions de teixit limfoide associat a les mucoses (MALT) distribuïdes de forma difusa, que donen a la tràquea una funcionalitat immunitària cel·lular i humoral específica).[16] Les ciliades són les cèl·lules més abundants i s'encarreguen de desplaçar el moc i qualsevol partícula estranya existent en aquesta capa cap a la laringe. La mucosa descansa sobre la làmina pròpia, més gruixuda que la d'altres epitelis, rica en fibres elàstiques i vasos sanguinis. Per sota de la mucosa hi ha la submucosa, constituïda per teixit conjuntiu lax amb abundants glàndules seromucoses, fibres elàstiques i un infiltrat adipocitari. La capa més profunda correspon al cartílag hialí, eosinòfil (a les tincions té apetència per l'eosina) i envoltat per pericondri.[17]

Patologia tumoral

modifica

El càncer d'aquesta estructura és inusual (~1 cas/500.000 individus) i té una incidència molt més baixa que la del bronquial.[18] Acostuma a ser un carcinoma de cèl·lules escatoses produït pel tabaquisme.[19] El carcinoma adenoide quístic traqueal primari es veu poques vegades[20][21] i els tumor malignes primaris de la beina dels nervis perifèrics de la tràquea són raríssims.[22] Altres tipus de càncer originats en òrgans veïns, com ara els pulmons, l'esòfag o la glàndula tiroide poden metastatitzar la tràquea o envair-la per continuïtat.[23][24] Entre les neoplàsies benignes traqueals figuren els hamartomes[25] els schwannomes[26] i els papil·lomes.[27] Els adenomes pleomòrfics de la tràquea són molt rars.[28]

Lesions traumàtiques

modifica

No són gaire freqüents. Acostumen a ser produïdes per una contusió directa, una forta pressió sobre l'òrgan (estrangulació, aixafament de la zona superior del tòrax) o una ferida tallant o penetrant. Els danys inclouen laceracions, hematomes, avulsions i dislocacions o fractures dels cartílags traqueals.[29] En alguns accidents de trànsit, les forces d'acceleració-desacceleració poden arribar a trencar transversalment la tràquea.[30]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Arce Martínez, R; Iniesta Turpín, JM «Embriologia y anatomia de la tràquea y el esófago» (en castellà). A: Libro virtual de formación en ORL (Scola Yurruti B, Ortega del Álamo P, Eds.) Sec. 4, Cap. 134, Sociedad Española de Otorrinolaringología y Patología Cérvico-facial, 2009; 1ª Ed., pàgs: 13 [Consulta: 1r juliol 2020].
  2. ↑ Fockens, MM; de Bakker, BS; Oostra, R-J; Dikkers, FG «Development pattern of tracheal cartilage in human embryos» (en anglès). Clin Anat, 2021 Jul; 34 (5), pp: 668-672. PMID: 32986245. DOI: 10.1002/ca.23688. PMC: 8247355 [Consulta: 29 octubre 2021].
  3. ↑ Sher, ZA; Liu, KJ «Congenital tracheal defects: embryonic development and animal models» (en anglès). AIMS Genetics, 2016 Mar 31; 3 (1), pp: 60-73. ISSN 2377-1143. DOI: 10.3934/genet.2016.1.60 [Consulta: 15 setembre 2021].
  4. ↑ Yang, D; Cascella, M «Tracheomalacia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 17; NBK553191 (rev), pàgs: 11. PMID: 31985984 [Consulta: 15 setembre 2021].
  5. ↑ Ergun, S; Tewfik, T; Daniel, S «Tracheal agenesis: A rare but fatal congenital anomaly» (en anglès). Mcgill J Med, 2011 Jun; 13 (1), pp: 10. ISSN 1201-026X. PMC: 3277332. PMID: 22363177 [Consulta: 15 setembre 2021].
  6. ↑ Hiyama, E; Yokoyama, T; Ichikawa, T; Matsuura, Y «Surgical management of tracheal agenesis» (en anglès). J Thorac Cardiovasc Surg, 1994 Nov; 108 (5), pp: 830-803. ISSN 1097-685X. PMID: 7967664 [Consulta: 15 setembre 2021].
  7. ↑ Arunathan, R; Ariffin, AHZ; Khor, KG; Tan, SN «Isolated congenital tracheal stenosis: A rare and deadly condition» (en anglès). Pediatr Investig, 2019 Set 26; 3 (3), pp: 191-193. PMID: 32851317. DOI: 10.1002/ped4.12148. PMC: 7331346 [Consulta: 23 setembre 2021].
  8. ↑ Fockens, MM; Hölscher, M; Limpens, J; Dikkers, FG «Tracheal anomalies associated with Down syndrome: A systematic review» (en anglès). Pediatr Pulmonol, 2021 Maig; 56 (5), pp: 814-822. PMID: 33434377. DOI: 10.1002/ppul.25203. PMC: 8247859 [Consulta: 29 octubre 2021].
  9. ↑ Sengupta, S; Murthy, RA «Congenital tracheal stenosis & associated cardiac anomalies: operative management & techniques» (en anglès). J Thorac Dis, 2020 Mar; 12 (3), pp: 1184-1193. PMID: 32274199. DOI: 10.21037/jtd.2019.10.42. PMC: 7139091 [Consulta: 23 setembre 2021].
  10. ↑ Sayit, AT; Elmali, M; Saglam, D; Celenk, C «The diseases of airway-tracheal diverticulum: a review of the literature» (en anglès). J Thorac Dis, 2016 Oct; 8 (10), pp: E1163-E1167. PMID: 27867581. DOI: 10.21037/jtd.2016.10.92. PMC: 5107528 [Consulta: 30 setembre 2021].
  11. ↑ Hedeager Krag, C; Winkler Wille, MM «Incidental discovery of multiple tracheal diverticula» (en anglès). Radiol Case Rep, 2020 Des 2; 16 (2), pp: 312-314. PMID: 33304442. DOI: 10.1016/j.radcr.2020.11.035. PMC: 7714666 [Consulta: 30 setembre 2021].
  12. ↑ Furlow, PW; Mathinsen, DJ «Surgical anatomy of the trachea» (en anglès). Ann Cardiothorac Surg, 2018 Mar; 7 (2), pp: 255-260. PMID: 29707503. DOI: 10.21037/acs.2018.03.01. PMC: 5900092 [Consulta: 2 maig 2021].
  13. ↑ Mieczkowski, B; Seavey, BF «Anatomy, Head and Neck, Trachea» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Abr 24; NBK448070 (rev), pàgs: 5. PMID: 28846296 [Consulta: 25 juny 2020].
  14. ↑ Scurry Jr, WC; McGinn, JD «Operative tracheotomy» (en anglès). Oper Tech Otolayngol Head Neck Surg, 2007 Jun 1; 18 (2), pp: 85-89. ISSN 1557-9395. DOI: 10.1016/j.otot.2007.05.003 [Consulta: 2 maig 2021].
  15. ↑ Sarper, A; Ayten, A; Eser, I; Ozbudak, O; Demircan, A «Tracheal stenosis after tracheostomy or intubation: review with special regard to cause and management» (en anglès). Tex Heart Inst J, 2005; 32 (2), pp: 154-158. ISSN 0730-2347. PMC: 1163461. PMID: 16107105 [Consulta: 5 novembre 2021].
  16. ↑ Randall, TD «Bronchus-associated Lymphoid Tissue (BALT) Structure and Function» (en anglès). Adv Immunol, 2010 Oct; 107, pp: 187-241. PMID: 21034975. DOI: 10.1016/B978-0-12-381300-8.00007-1. PMC: 7150010 [Consulta: 1r juliol 2019].
  17. ↑ Megías M, Molist P, Pombal MA «Tráquea» (en castellà). A: Atlas de histología vegetal y animal: Órganos animales. Respiratorio. Facultad de Biología, Universidad de Vigo, 2019; Ag 16 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 29 maig 2020].
  18. ↑ Zayed, Y; Tariq, MA; Chandran, AV «Tracheal Cancer» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Ag 24; NBK538437 (rev), pàgs: 5. PMID: 30860706 [Consulta: 12 novembre 2021].
  19. ↑ Hararah, MK; Stokes, WA; Oweida, A; Patil, T; et al «Epidemiology and treatment trends for primary tracheal squamous cell carcinoma» (en anglès). Laryngoscope, 2020 Feb; 130 (2), pp: 405-412. PMID: 30977524. DOI: 10.1002/lary.27994. PMC: 6790149 [Consulta: 10 octubre 2021].
  20. ↑ Choudhury, BK; Barman, G; Singh, S; Ahmed, K «Adenoid Cystic Carcinoma of the Upper Trachea: A Rare Neoplasm» (en anglès). J Clin Imaging Sci, 2013 Set 27; 3, pp: 39. PMID: 24228208. DOI: 10.4103/2156-7514.119021. PMC: 3814902 [Consulta: 6 novembre 2021].
  21. ↑ Kapatia, G; Gupta, K; Shrestha, O; Kumar, A; Bhalla, A «An Autopsy Report of an Adenoid Cystic Carcinoma Arising in the Trachea» (en anglès). Head Neck Pathol, 2019 Jun; 13 (2), pp: 243-246. PMID: 29687352. DOI: 10.1007/s12105-018-0921-7. PMC: 6514026 [Consulta: 10 octubre 2021].
  22. ↑ Hu, Y; Ren, S; Han, W; Zhang, B; et al «Primary malignant peripheral nerve sheath tumour of the trachea: a case report and literature review» (en anglès). J Cardiothorac Surg, 2020 Set 11; 15 (1), pp: 247. PMID: 32917245. DOI: 10.1186/s13019-020-01285-x. PMC: 7488480 [Consulta: 10 octubre 2021].
  23. ↑ Napieralska, A; Miszczyk, L; Blamek, S «Tracheal cancer - treatment results, prognostic factors and incidence of other neoplasms» (en anglès). Radiol Oncol, 2016 Set 8; 50 (4), pp: 409-417. PMID: 27904449. DOI: 10.1515/raon-2016-0046. PMC: 5120581 [Consulta: 9 octubre 2021].
  24. ↑ Madariaga, ML; Gaissert, HA «Secondary tracheal tumors: a systematic review» (en anglès). Ann Cardiothorac Surg, 2018 Mar; 7 (2), pp: 183-196. PMID: 29707496. DOI: 10.21037/acs.2018.02.01. PMC: 5900082 [Consulta: 6 novembre 2021].
  25. ↑ Panagiotou, M; Kalkanis, A; Karagiannidis, N; Polychronopoulos, V «A Case of Tracheal Hamartoma Resected with Loop Electrocautery» (en anglès). Case Rep Pulmonol, 2013; Gen 14, pp: 568590. PMID: 23401830. DOI: 10.1155/2013/568590. PMC: 3557623 [Consulta: 5 novembre 2021].
  26. ↑ Thomas, R; Christopher, DJ; Thangakunam, B; Samuel, R «Tracheal schwannoma as a mimic of bronchial asthma» (en anglès). Singapore Med J, 2012 Maig; 53 (5), pp: e95-e96. ISSN 0037-5675. PMID: 22584990 [Consulta: 12 novembre 2021].
  27. ↑ Ko, JM; Jung, JI; Park, SH; Lee, KY; et al «Benign tumors of the tracheobronchial tree: CT-pathologic correlation» (en anglès). Am J Roentgenol, 2006 Maig; 186 (5), pp: 1304-1313. PMID: 16632723. DOI: 10.2214/AJR.04.1893. ISSN: 1546-3141 [Consulta: 9 octubre 2021].
  28. ↑ Liao, QN; Fang, ZK; Chen, SB; Fan, HZ; et al «Pleomorphic adenoma of the trachea: A case report and review of the literature» (en anglès). World J Clin Cases, 2020 Des 6; 8 (23), pp: 6026-6035. PMID: 33344601. DOI: 10.12998/wjcc.v8.i23.6026. PMC: 7723722 [Consulta: 6 novembre 2021].
  29. ↑ Santiago-Rosado, LM; Sigmon, DF; Lewison, CS «Tracheal Trauma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 10; NBK500015 (rev), pàgs: 7. PMID: 29763191 [Consulta: 11 novembre 2021].
  30. ↑ Vantroyen, B; De Baetselier, H «Tracheal Rupture After Blunt Trauma» (en anglès). Eur J Trauma Emerg Surg, 2008 Ag; 34 (4), pp: 410-413. ISSN 1863-9933. DOI: 10.1007/s00068-008-7115-z. PMID: 26815819 [Consulta: 11 novembre 2021].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tràquea
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tràquea&oldid=33741143»