Tour de França de 2023
El Tour de França de 2023 fou la 110a edició del Tour de França, organitzada en el marc de l'UCI World Tour 2023. La gran sortida (grand départ) se celebrà l'1 de juliol de 2023 a Bilbao i l'arribada fou el 23 de juliol a París.[1] Fou el segon cop que la prova comença al País Basc, després que ja ho fes el 1992.
| |||
Detalls de la cursa | |||
Cursa | 110. Tour de França | ||
Competició | UCI World Tour 2023 2.UWT | ||
Etapes | 21 | ||
Dates | 1 – 23 de juliol de 2023 | ||
Distància | 3.405,6 km | ||
Països | França Espanya | ||
Sortida | Bilbao | ||
Arribada | París | ||
Equips | 22 | ||
Inscrits | 176 | ||
Finalitzen | 150 | ||
Velocitat mitjana | 41,483 km/h | ||
Desnivell | 55.460 m | ||
Pàgina oficial | Official site | ||
Palmarès | |||
Vencedor | Jonas Vingegaard (Jumbo-Visma) | ||
Segon | Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) | ||
Tercer | Adam Yates (UAE Team Emirates) | ||
Punts | Jasper Philipsen (Alpecin-Deceuninck) | ||
Muntanya | Giulio Ciccone (Lidl-Trek) | ||
Joves | Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) | ||
Combativitat | Victor Campenaerts (Lotto Dstny) | ||
Equip | Jumbo-Visma | ||
◀2022 | 2024▶ | ||
Documentació |
Jonas Vingegaard va revalidar el seu títol i es va proclamar vencedor de la classificació general, seguit per Tadej Pogačar, qui fou el millor jove, i Adam Yates. Giulio Ciccone s'imposà a la classificació de la muntanya i Jasper Philipsen a la dels punts.
Recorregut
modificaEl Tour de França de 2023 començà amb una etapa amb inici i final a Bilbao, durant la qual els participants van haver de superar 3.300 metres de desnivell positiu.[2] L'etapa de l'endemà, encara íntegrament pel País Basc, transcorregué per part del recorregut accidentat de la Clàssica de Sant Sebastià, incloent-hi la seva dificultat principal, l'ascensió de 8,1 quilòmetres al Jaizkibel.[3] Per aquest motiu, Christian Prudhomme (director de la prova) va afirmar durant la presentació del recorregut que les dues etapes de mitja muntanya inicials suposaven “l’inici més dur que es recorda”.[4]
El recorregut estava marcat pel gran pes de la muntanya: quatre etapes acabaven en alt, es recorreren els cinc massissos muntanyencs francesos (els Pirineus, el Massís Central, els Alps, la serralada del Jura i els Vosges), hi hagué 30 ascensions de ports de segona categoria o més i només una etapa de contrarellotge de 22 quilòmetres, durant la qual s'escalà el Domancy, un port curt; però de 9,4% de desnivell mig.[5] Entre les etapes muntanyenques, destacava el retorn al puy de Dôme, per on el Tour no passava des del 1988, i la penúltima etapa, durant la qual el pilot va superar 3.600 metres de desnivell positiu i cinc ports de muntanya (Ballon d’Alsace, la Croix des Moinats, el coll de Grosse Pierre, el coll de la Schlucht, el Petit Ballon i el coll de Platzerwasel) en tot just 133 quilòmetres de recorregut per Alsàcia.[6]
Equips
modificaEtapes
modifica
Classificació general final
modifica
Classificacions annexes finals
modificaClassificació per punts
modifica
|
Classificació de la muntanya
modifica
|
Classificació del millor jove
modifica
|
Classificació per equips
modifica
|
Evolució de les classificacions
modificaEtapa | Vencedor | Classificació general |
Classificació per punts |
Classificació de muntanya |
Classificació jove |
Classificació per equips |
Premi de la combativitat[7] |
---|---|---|---|---|---|---|---|
1 | Adam Yates[8] | Adam Yates | Adam Yates[a] | Neilson Powless | Tadej Pogačar | Jumbo-Visma | Adam Yates |
2 | Victor Lafay[9] | Victor Lafay | Neilson Powless | ||||
3 | Jasper Philipsen[10] | Laurent Pichon | |||||
4 | Jasper Philipsen[11] | Jasper Philipsen | Benoît Cosnefroy | ||||
5 | Jai Hindley[12] | Jai Hindley | Felix Gall | Wout Van Aert | |||
6 | Tadej Pogačar[13] | Jonas Vingegaard | Neilson Powless | ||||
7 | Jasper Philipsen[14] | Simon Guglielmi | |||||
8 | Mads Pedersen[15] | Anthony Turgis | |||||
9 | Michael Woods[16] | Bahrain Victorious | Matteo Jorgenson | ||||
10 | Peio Bilbao[17] | Krists Neilands | |||||
11 | Jasper Philipsen[18] | Daniel Oss | |||||
12 | Ion Izagirre[19] | Mathieu van der Poel | |||||
13 | Michal Kwiatkowski[20] | Ineos Grenadiers | Michal Kwiatkowski | ||||
14 | Carlos Rodríguez[21] | Jonas Vingegaard[b] | Giulio Ciccone | ||||
15 | Wout Poels[22] | Giulio Ciccone | Jumbo-Visma | Adrien Petit | |||
16 | Jonas Vingegaard[23] | no entregat | |||||
17 | Felix Gall[24] | Felix Gall | |||||
18 | Kasper Asgreen[25] | Victor Campenaerts | |||||
19 | Matej Mohorič[26] | ||||||
20 | Tadej Pogačar[27] | Thibaut Pinot | |||||
21 | Jordi Meeus[28] | no entregat | |||||
Final | Jonas Vingegaard | Jasper Philipsen | Giulio Ciccone | Tadej Pogačar | Jumbo-Visma | Victor Campenaerts |
- ↑ Durant la segona etapa, Simon Yates, qui era segon en la classificació per punts, va portar el mallot verd, ja que el primer classificat, Adam Yates, també era líder de la general i portava el mallot groc.
- ↑ Durant la quinzena etapa, Neilson Powless, qui era segon en la classificació de la muntanya, va portar el mallot de color blanc i punts vermells, ja que el primer classificat, Jonas Vingegaard, també era líder de la general i portava el mallot groc.
Participants
modifica
|
Referències
modifica- ↑ «El Tour 2023 comptarà amb tres etapes al País Basc». esport3, 27-10-2022. [Consulta: 14 gener 2023].
- ↑ «Commentary from Christian Prudhomme - Tour de France 2023» (en anglès). Tour de France, 27-10-2022. [Consulta: 14 gener 2023].
- ↑ «Commentary from Christian Prudhomme - Tour de France 2023» (en anglès). Tour de France, 27-10-2022. [Consulta: 14 gener 2023].
- ↑ «El Tour continua apostant per la muntanya en la seva 110 edició - 27 oct 2022». L'Esportiu de Catalunya, 27-10-2022. [Consulta: 14 gener 2023].
- ↑ «Le parcours complet du Tour de France 2023» (en francès). Vélo, 27-10-2022. [Consulta: 14 gener 2023].
- ↑ «Commentary from Christian Prudhomme - Tour de France 2023» (en anglès). Tour de France, 27-10-2022. [Consulta: 14 gener 2023].
- ↑ «Official classifications of Tour de France 2023». letour.fr. [Consulta: 2 juliol 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Adam Yates (UAE) triomfa a Bilbao i és el primer líder del Tour». L'esportiu de Catalunya, 01-07-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Lafay guanya l'etapa i Pogacar treu més temps a Vingegaard». L'esportiu de Catalunya, 02-07-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «El primer esprint del Tour, per a Philipsen». L'esportiu de Catalunya, 03-07-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ Agustí, X. «L'esprint de Philipsen després d'una becaina». L'esportiu de Catalunya, 04-07-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ Camps, A. «Vingegaard ataca i li treu un minut a Pogacar». L'esportiu de Catalunya, 05-07-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Pogacar guanya l'etapa i Vingegaard es posa líder». L'esportiu de Catalunya, 06-07-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ «Philipsen guanya la seva tercera etapa a l’esprint en aquesta edició del Tour». L'Esportiu de Catalunya, 07-07-2023. Arxivat de l'original el 7 juliol 2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ «Pedersen guanya en un esprint boig el dia de l'adeu de Cavendish». CCMA, 08-07-2023. Arxivat de l'original el 9 juliol 2023. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑ «Canada's Michael Woods wins Tour de France ninth stage». france23.com, 09-07-2023. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑ «Pello Bilbao guanya la desena etapa del Tour». Ara.cat, 11-07-2023. [Consulta: 12 juliol 2023].
- ↑ esport3. «Jasper Philipsen guanya la seva quarta etapa en aquest Tour de França», 12-07-2023. [Consulta: 12 juliol 2023].
- ↑ Noguer, Ignasi. «Ion Izaguirre s'imposa en una trepidant etapa del Tour de França... i ara arriba la muntanya». El Nacional, 13-07-2023. Arxivat de l'original el 13 juliol 2023. [Consulta: 13 juliol 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Michal Kwiatkowski triomfa al Grand Colombier». L'esportiu de Catalunya, 14-07-2023. [Consulta: 15 juliol 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Carlos Rodríguez es presenta en societat al Tour». L'esportiu de Catalunya, 15-07-2023. [Consulta: 15 juliol 2023].
- ↑ A.C. «Poels guanya, mentre que Vingegaard i Pogacar s'ataquen i mantenen la igualtat». L'esportiu de Catalunya, 16-07-2023. [Consulta: 17 juliol 2023].
- ↑ Marsà, Robert. «Vingegaard assesta un cop d'efecte al Tour de França pràcticament definitiu». El Nacional, 18-07-2023. Arxivat de l'original el 19 juliol 2023. [Consulta: 19 juliol 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «La reina corona Vingegaard». L'esportiu de Catalunya, 20-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Els escapats sorprenen els velocistes al Tour». L'esportiu de Catalunya, 20-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Al Tour, qui no corre vola». L'esportiu de Catalunya, 21-07-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
- ↑ Sánchez, Borja. «Victòria per a Pogacar el dia abans d'arribar a París». L'esportiu de Catalunya, 22-07-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
- ↑ Ballesteros, Xavi. «Vingegaard passeja el segon Tour pels Camps Elisis». L'esportiu de Catalunya, 23-07-2023. [Consulta: 24 juliol 2023].