Titaigües

Titaigües (en castellà i oficialment, Titaguas, i en la parla xurra, Titauguas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Titaigües

Titaguas (es)
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 51′ 56″ N, 1° 04′ 54″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Capital	Titaigües
Població humana
Població	505 (2023) (7,99 hab./km²)
Gentilici	Titaigüenc, titaigüenca
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	63,21 km²
Altitud	720 m
Limita amb	Alpont Santa Creu de Moia Toixa Xelva Ares dels Oms
Partit judicial	Llíria
Dades històriques
Festa patronal	Primers de setembre
Organització política
• Alcalde	Ramiro Rivera Gracia
Identificador descriptiu
Codi postal	46178
Codi INE	46241
Codi ARGOS de municipis	46241
Lloc web	titaguas.es

Geografia

Turó de la Lámpara

Titaigües és un poble amb terreny accidentat amb les muntanyes meridionals de les serres de Losilla i el Sabinar, que forma part de la Serra de Javalambre, i és regat pel riu Túria.

Envolten el poble els turons de la Lámpara (1.072 m), Hontanar del Ferrer (1.240 m), l'Alt del Pomer, Mola Modorra i el Castell de la Cabrera. Tots ells a les serres abans mencionades.

El terreny està configurat a partir de sorres i calcari, i està regat per diverses fonts com la Font de l'Or, la de l'Hontanar, que subministra aigua a la població, la del Rebollo, la de la Zarza... Popularment es considera que algunes d'elles tenen propietats curatives.

Cal destacar el pou d'aigua que va ser trobat en l'Alt del Barraco amb sistemes artesanals per trobar aigua subterrània, amb el qual s'han superat tots els problemes d'escassetat d'aigua que hi va haver en els anys 70 i que actualment a fora 5.600 litres per minut.

La major part del terme municipal és forestal de titularitat municipal amb utilitat pública. Aproximadament 4.500 Ha estan cobertes per boscos, majoritàriament de pins, alzines i savines.

El clima és continental, d'hiverns freds i llargs i estius curts i calorosos. Les precipitacions de pluja són freqüents a la primavera, i són en forma de tempesta a l'estiu i de neu en algun moment de l'hivern.

Localitats limítrofes

El terme municipal té 63,14 quilòmetres quadrats d'extensió i limita amb Xelva, Toixa, Alpont i Aras de los Olmos (a la mateixa comarca); i, a l'oest, amb Santa Creu de Moia, població castellanomanxega que pertany a la província de Conca.

Accés

Es té accés, des de València, a través de la carretera CV-35.

Història

Pintures rupestres del racó del "Tío Escribano"

L'origen de Titaigües no es coneix amb exactitud. Els documents conservats són escassos; però se sap que hi va haver assentaments prehisòrics, ja que en el seu terme municipal han estat trobats diversos assentaments ibers i romans, així com les pintures rupestres del "Tío Escribano", d'una antiguitat de 9.000 anys. A les proximitats s'han trobat vestigis de presència musulmana. Si ens basem en el testimoni històric, el seu origen no va més enllà del llarg període de la Reconquesta.

La primera dada històrica documentada és la divisió dels regnes feta pel rei Jaume I el Conqueridor l'any 1240, que va decretar que els llogarets de La Iessa, Aras i Titaigües estigueren sota la jurisdicció d'Alpont. Entre 1230 i 1260 es va produir l'assentament definitiu dels cristians. La població va formar part del terme d'Alpont fins al 1729, quan Felip V li va concedir el privilegi de Vila Reial.

El 1520, el bisbe de Sogorb va erigir la vicaria de Titaigües, dependent de la parròquia d'Alpont. Això mostra una especial consciència religiosa i geogràfica que explica per què la història de la vila gira al voltant de l'evolució com a parròquia.

A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, es va dur a més la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, Titaigües passa a formar part del Partit Judicial d'Alpont, amb la capital a Xelva.

Segons Pascual Madoz, Titaigües era el 1842 "una población de 290 casas de media fábrica, las que se distribuyen en 30 calles y 4 plazas, casa de ayuntamiento,..., y escuela donde concurren 50 niños, dotada de 1500 reales; otra de niñas con 60 de asistencia y 1.100 reales de dotación... Producciones: trigo, centeno, cebada, avena, maíz, algo de seda, cáñamo, vino, cera, miel, patatas, judías, garbanzos, almortas, aceitunas y verduras; mantiene ganado lanar y poco cabrío... Industria: l'agrícola, 5 tejedores de lienzos comunes, un batán, una alfarería y 4 molinos harineros".

Escut heràldic

L'emblema heràldic d'aquest poble mostra una ara sobre la qual descansa una columna i unes aspes que la coronen. A dreta i esquerra del conjunt hi ha uns xiprers i sobre la cara anterior de l'ara, tres creus. El seu origen pot ser romà.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
622	613	609	556	554	555	543	544	535	541

Economia

L'economia és essencialment agrícola i ramadera. Els cultius principals són cereals, ametllers i vinyes, de les quals s'obté un vi jove i afruitat que ha aconseguit una bona fama. La ramaderia més desenvolupada és la porcina, la cunicultura i l'avicultura. La indústria és escassa, encara que és digne de mencionar els tallers artesanal. També s'elaboren tota mena de pastes i productes de reposteria.

El turisme rural és un dels sectors en desenvolupament i compta amb gran suport institucional.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Titaigües
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Ramiro Rivera Gracia	198	68,51%	5 ()
	Partit Popular		Ramón Solaz Polo	83	28,72%	2 ()
	Vots en blanc			8	2,77%
Total vots vàlids i regidors				289	100 %	7
	Vots nuls			7	2,36%
Participació (vots vàlids més nuls)				296	75,13%**
Abstenció				98*	24,87%**
Total cens electoral				394*	100 %**
Alcalde: Ramiro Rivera Gracia (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC, JEZ Llíria, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

Des de 1999 l'alcalde de Titaigües és Ramiro Rivera Gracia, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Fernando Collado Polo	IND	19/04/1979	--
1983–1987	Miguel Andrés Rubio	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Manuel Polo Monleón	UV	30/06/1987	--
1991–1995	Manuel Polo Monleón	UV	15/06/1991	--
1995–1999	Genaro Polo Aguilar	UV	17/06/1995	--
1999–2003	Ramiro Rivera Gracia	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Ramiro Rivera Gracia	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Ramiro Rivera Gracia	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Ramiro Rivera Gracia	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Ramiro Rivera Gracia	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Ramiro Rivera Gracia	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

Font de Titaigües

Monuments civils

En el nucli antic de la vila han perdurat diverses edificacions que són testimonis d'èpoques de creixement i desenvolupament de la població.

• Casa del Tío Cadenas (1614) i Casa del Pilatos, amb la inscripció: "Considerada Alma Perdida Que En Aqueste Paso fuerte se DIO Sentencia De muerte Al Redentor de la VIDA Año 1692", vestigi de l'antic calvari.
• Font abrevadero (1637)
• Casa dels Graneros (1722), edificació típica de la població que mostra la importància de la ramaderia com a base de l'economia.
• Castell de Titaigües.
• Altres edificis: Teleclub (1776), antiga casa de nenes (S.XVIII-XIX), presó (S.XX) i el teleclub juvenil (anys 60-70)

Monuments religiosos

• Església del Salvador. Del segle xvi i d'estil renaixentista. A l'interior es troba la Capella del Natzaré, de principis del segle xviii.
• Ermita de la Verge del Remei. Del segle xiv, destruïda parcialment durant les guerres carlines, va ser reconstruïda el 1839.
• Ermita de Santa Bàrbara. Del segle xiv, amb antecedents a l'època de dominació musulmana, avui és una casa particular.

Cultura

Folclore

Titaigües conserva un ric folklore conservat i heretat dels seus avantpassats.

• Les albades són unes cançons populars que són cantades per la rondalla i els quintos durant la nit de Nadal després de la Missa del Gall. Es canta a la Mare de Déu dins de l'església, al capellà i a l'alcalde a la porta de sa casa, així com a les mosses a la plaça de l'Olivera.
• Jotes i seguidilles que es ballen a les festes patronals i a la festa de la Vendimia.
• Danses de processó de xiquets, danses guerreres de xiquets i la Moixiganga. La Mojiganga de Titaigües és Be Immaterial de Rellevància Local des de 2012, i Bé d'Interès Cultural des del 2019.

• Seguidillas de Titaguas, interpretades per la Rondalla del poble.
• Arxiu Fermín Pardo Pardo.
• Enregistrament: 1975.

Banda de Música

Una altra dada interessant en la història de Titaigües és l'existència de la banda de música "La Lira", fundada l'any 1840 i catalogada com la segona banda més antiga del País Valencià.

Festes locals

• Festes Patronals. Se celebren tots els anys els primers 10 dies de setembre en honor de Jesus Natzarè i la Verge del Remei. Destacar que cada set anys però, tenen lloc les Fiestas Gordas, amb la baixada de la Verge des de l'ermita durant el mes de maig. Són les festes principals i són preparades per una associació de clavaris, que a més d'organitzar-les es dedica a recuperar i mantenir la resta de les festes que se celebren a Titaigües durant tot l'any.
• Festa de la Vendímia. És la segona festa per ordre d'importància, és una festivitat en honor del vi i a la vinya, un dels recursos econòmics més importants del poble. No té una data fixa, però s'acostuma a celebrar entre el 9 i el 12 d'octubre.
• Sant Antoni. És la festa dels grangers i els animals que se celebra el cap de setmana posterior al 17 de gener, quan es beneixen els animals i se celebren els jocs populars en el tiro de la barra.
• Los Mayos. Se celebra el cap de setmana següent al 30 d'abril. Els quintos i la rondalla canten a les mosses, després d'haver-ho fet a la Verge els Maigs.
• Mojiganga. Dansa tradicional i popular que inclou la construcció de torres humanes, similar a la Muixeranga d'Algemesí o als castellers de Catalunya. A Titaigües es balla en honor de la Mare de Déu del Remei.

Gastronomia

A Titaigües es poden degustar els plats típics de la zona:

• Olla de poble, amb patates, mongetes, verdura i carn de porc
• Gaspatxo, fet amb pa, carn de conill i fetge de porc
• Mona de Pascua, elaborada con la massa del pa, embotits de gerra i ous durs
• Migas i gachas
• Embotits de "la gerra"
• Morteruelo
• Ajoarriero

També al destacar la fabricació de pastes mantecades i pastes de Titaigües, així com un excel·lent vi blanc amb subdenominació d'origen Alt Túria.

Fills il·lustres

• Simón de Rojas Clemente (Titaigües, 1777 - Madrid, 1827) és un reconegut naturalista i orientalista tant en l'àmbit estatal com en l'europeu. En la seua obra, fa referències constants a la seua localitat d'origen. Han perdurat en la memòria col·lectiva la seua figura, els seus valors de justícia, fe en la ciència i en l'ésser humà i forma part del patrimoni cultural titaigüenc. Fernando Martín Polo (Titaigües, 1952) ha fet la tesi doctoral sobre Clemente i ha publicat Simón de Rojas Clemente (València: PUV, 2016, 606 p.).
• Domingo Herrero Sebastián, alcalde de Castelló (1876-1877) i diputat a Corts el 1879-1881 i el 1884-1886.

Bibliografia

• Fernando Martín Polo. Las albadas de Titaguas. Pròleg d'Alan Deyermond. València: Carena, 1999.
• Fernando Martín Polo. Titaguas en el Archivo de Salamanca. Xulilla: Krausse, 2008.
• Fernando Martín Polo. Simón de Rojas Clemente. València: Publicacions Universitat de València, 2016.
• Simón de Rojas Clemente y Rubio. Historia civil, natural y eclesiástica de Titaguas. Ed. de Fernando Martín Polo. València: Universitat de València-Facultat de Filologia, 2000.
• Simón de Rojas Clemente y Rubio. Nomenclátor ornitológico, o sea, nombres españoles y latinos sistemáticos de aves. Ed. de Fernando Martín Polo. Titaigües: Publicaciones de la Fundación Simón de Rojas Clemente, 2006.
• Samuel Rubio Herrero. Biografía del sabio naturalista y orientalista valenciano D. Simón de Rojas Clemente Rubio. València: Nácher, 1991.
• José Villar Sánchez. Diario de un exiliado español de la guerra de 1936. En las astas de la tragedia. Ed. de Fernando Martín Polo. Paiporta: Denes, 2010.

Vegeu també

• GR 37