Teatro Nuovo (Nàpols)

El Teatro Nuovo és un teatre de Nàpols que va ser construït el 1723 per l'arquitecte i escenògraf Domenico Antonio Vaccaro en nom dels empresaris teatrals Giacinto (o Giacomo) De Laurentiis i Angelo Carasale.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Teatro Nuovo
Imatge
Dades
TipusTeatre Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteDomenico Antonio Vaccaro Modifica el valor a Wikidata
Construcció1723 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1724 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1935 incendi Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaNàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 50′ 32″ N, 14° 14′ 51″ E / 40.842297°N,14.247517°E / 40.842297; 14.247517
Lloc webteatronuovonapoli.it Modifica el valor a Wikidata

Vaccaro va haver de dissenyar el teatre per a un lloc de petites dimensions. Tot i així va aconseguir un teatre amb una capacitat de mil seients. El teatre té la forma clàssica de ferradura, dividit en cinc nivells, cada un dividit en tretze llotges.

Al setembre 1723 es van dur a terme l'estrena de La Locinna d'Antonio Orefice. El teatre es va convertir ràpidament en el temple de l'opera buffa i va veure l'èxit de Domenico Cimarosa, Niccolò Piccinni i Giovanni Paisiello, l'òpera Il Socrate immaginario del qual va ser posada en escena en aquest teatre el 1775.

La nit del 20 de febrer de 1861, un incendi va destruir completament el teatre i va ser reconstruït segons els plànols de l'arquitecte Ulisse Rizzi, que n'era copropietari. El teatre va entrar de nou en servei el 1864. En 1866 va tenir lloc l'estrena mundial d'I due mariti de Nicola D'Arienzo, el 1870 Il cacciatore delle Alp de D'Arienzo, el 1878 Griselda o La marchesa di Saluzzo d'Oronzo Mario Scarano, el 1879 La figlia del diavolo de D'Arienzo, en 1887 Le trappole d'amore de Scarano, el 1894 L'amico Francesco de Mario Morelli, on Enrico Caruso va fer el seu debut.

Estrenes absolutes (llista incompleta)

modifica