Tazio Nuvolari
Tazio Giorgio Nuvolari (Castel d'Ario, 16 de novembre de 1892 - Màntua, 11 d'agost de 1953) va ser un pilot de curses italià d'automobilisme i de motociclisme. Va ser Campió Europeu de Pilots, Campió Europeu de 350 cc el 1925, guanyador de la Mille Miglia el 1930 i 1933 i de les 24 Hores de Le Mans el 1933.
 (1939)  | |||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 16 novembre 1892 Castel d'Ario (Itàlia) | ||||||||||||||||||||||
| Mort | 11 agost 1953 (60 anys) Màntua (Itàlia) | ||||||||||||||||||||||
| Causa de mort | aturada cardiorespiratòria | ||||||||||||||||||||||
| Sepultura | cementiri monumental de Màntua | ||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||
| Camp de treball | Automobilisme, motociclisme de velocitat i motorism (en)  | ||||||||||||||||||||||
| Ocupació | pilot d'automobilisme (1921–1950), pilot de motociclisme (1920–1930) | ||||||||||||||||||||||
| Esport | automobilisme cursa motociclista | ||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||||||||
| 24 Hores de Le Mans |
|||||||||||||||||||||||
| Lloc web | tazionuvolari.it | ||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||
El 1920 va començar la seva carrera esportiva en motociclisme. L'any 1923 va disputar el III Gran Premi Penya Rhin de voiturettes al Circuit de Vilafranca de Penedès, on va córrer en un automòbil vermell de la marca italiana Chiribiri i assolí la cinquena posició.[1]
No va aconseguir disputar el Campionat Mundial de Fórmula 1 ja que es va retirar el 1950, el mateix any en què s'inicià la competició. Sí ho va fer en el Campionat Europeu a la dècada del 1930. Era anomenat «Il Campionissimo», «Il Mantovano volante» i «Nivola».
Principals victòries
modifica
El triomf més impressionant del pilot italià es va produir al Gran Premi d'Alemanya de 1935 al Circuit de Nürburgring, quan Nuvolari, al volant d'un vell Alfa Romeo P3 (3167 cm³, compressor, 265 CV), va derrotar cinc Mercedes-Benz W25 (3990 cm³, 8C, compressor, 375 CV) pilotats per Rudolf Caracciola, Luigi Fagioli, Hermann Lang, Manfred von Brauchitsch i Geyer, i a quatre Auto Union Tipus B (4950 cm³, 16C, compressor, 375 CV) pilotats per Bernd Rosemeyer, Achille Varzi, Hans Stuck i Paul Pietsch. Aquesta és considerada una de les victòries més èpiques de la història de l'automobilisme.[2][3][4][5][6] És la famosa «Victòria impossible».[7][8][9]
| Any | Competició | Constructor |
|---|---|---|
| 1924 | Circuit de Savio | Chiribiri |
| Circuit de Polesine | ||
| Circuit de Tigullio | Bianchi | |
| 1927 | Gran Premi de Roma | Bugatti |
| Circuit de Garda | ||
| 1928 | Gran Premi de Trípoli | Bugatti |
| Circuit de Pozzo | ||
| Circuit d'Alessandria | ||
| 1931 | Targa Florio | Alfa Romeo |
| Coppa Ciano | ||
| 1932 | Gran Premi de Mònaco | Alfa Romeo |
| Targa Florio | ||
| Gran Premi d'Itàlia | ||
| Gran Premi de França | ||
| Coppa Ciano | ||
| Coppa Acerbo | ||
| 1933 | Gran Premi de Tunísia | Alfa Romeo |
| Alessandria | ||
| Circuit de Nürburgring | ||
| Gran Premi de Nimes | ||
| Gran Premi de Bèlgica | Maserati | |
| Coppa Ciano | ||
| Gran Premi de Niça | ||
| 1934 | Gran Premi de Mòdena | Maserati |
| Gran Premi de Nàpols | ||
| 1935 | Gran Premi de Pau | Alfa Romeo |
| Circuit de Bergamo | ||
| Circuit de Biella | ||
| Circuit de Torí | ||
| Gran Premi d'Alemanya | ||
| Coppa Ciano | ||
| Gran Premi de Niça | ||
| Gran Premi de Mòdena | ||
| 1936 | Gran Premi de Penya Rhin | Alfa Romeo |
| Gran Premi d'Hongria | ||
| Gran Premi de Milà | ||
| Coppa Ciano | ||
| Gran Premi de Mòdena | ||
| Copa Vanderbilt | ||
| 1937 | Gran Premi de Milà | Alfa Romeo |
| 1938 | Gran Premi d'Itàlia | Auto Union |
| Gran Premi de Donington | ||
| 1939 | Gran Premi de Belgrad | Auto Union |
| 1946 | Gran Premi d'Albi | Maserati |
Resultats
modifica| Any | Equip | Copilot | Automòbil | Classe | Voltes | Posició | Posició Classe |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1933 | Alfa Romeo | Raymond Sommer | Alfa Romeo 8C 2300MM | 3.0 | 233 | 1r | 1r |
| Font[10] | |||||||
Referències
modifica- ↑ Hill Plans, Lluís. CIRCUIT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS. Cent anys d'oblit. Vilafranca del Penedès: Autoeditat, 16-10-2021, p. 287. ISBN 978-84-09-33193-2.
- ↑ «Autoleyendas».
- ↑ Skořepa, Miloš. Miloš Skořepa, Dejiny automobilových pretekov, p. 191.
- ↑ «Alfa legend». Arxivat de l'original el 28 de desembre de 2016.
- ↑ «Nuvolari». Arxivat de l'original el 6 de febrer de 2005. [Consulta: 28 abril 2008].
- ↑ «The Greatest Victory of all time».
- ↑ «One against all». Arxivat de l'original el 20 d'abril de 2008.
- ↑ 'La victoria imposible' del genio de 1,55 que humilló a los nazis
- ↑ «El dia que Nuvolari va humiliar el Tercer Reich». Ara, 26-12-2018. [Consulta: 19 agost 2020].
- ↑ «Tazio Nuvolari | Motor Sport Magazine Database» (en anglès). Motor Sport Magazine, 12-06-2017. [Consulta: 4 octubre 2019].