Muntanyes de Prades

Muntanyes de Prades
Tipus	serralada; àrea protegida; Pla d'Espais d'Interès Natural
Localització
Entitat territorial administrativa	Conca de Barberà (Catalunya), Alt Camp (Catalunya), Baix Camp (Catalunya), Garrigues (Catalunya) i Priorat (Catalunya)
	41° 17′ 34″ N, 1° 02′ 42″ E / 41.2928°N,1.045°E
Serralada	Serralada Prelitoral Catalana
Característiques
Altitud	1.203 m
Superfície	30.792,35242 ha
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
World Database on Protected Areas
Identificador	389142
Història
Creació	1992

Les Muntanyes de Prades^[1] són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell. Estan formades predominantment per calcàries i dolomies, amb gran presència de pissarres i conglomerats.

Localització de les **Muntanyes de Prades**.

Paratge de les muntanyes de Prades, al terme de Capafonts

Hi neixen els rius Francolí, Brugent, Glorieta, Siurana i Prades.

Situació

El massís es troba entre les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat, als termes municipals de l'Albiol, Alcover, l'Aleixar, Alforja, l'Arbolí, Almoster, Capafonts, Cornudella de Montsant, l'Espluga de Francolí, la Febró, Montblanc, Mont-ral, la Pobla de Cérvoles, Prades, la Riba, la Selva del Camp, Ulldemolins, Vallclara, Vilaplana, Vilanova de Prades, Vilaverd, el Vilosell i Vimbodí i Poblet.

Orografia

Els cims més alts i els accidents geogràfics més importants són:

Tossal de la Baltasana o tossal de la Torre (1.202 m).^[2]
Punta de les Catalanes (1.156 m).
Mola del Guerxet (1.122 m).
Mola d'Estat (1.120 m).^[3]
Serra de la Gritella (1.089 m).^[4]
Mola de la Roquerola (1.058 m).^[5]
Serra de la Mussara (1.055 m).^[6]
Coll de la Creu de l'Ardit (1.011 m).^[7]
Picorandan (990 m).^[8]
El Mollo o el Mirador (915 m).^[9]
Siuranella (755 m).^[10]
Puig de Marc, contrafort (721 m).^[11]

Vegetació

Les Muntanyes de Prades han estat sotmeses a una intensa explotació que n'ha causat el deteriorament progressiu. Malgrat això, s'hi conserven encara algunes peculiaritats; entre les botàniques, les més importants són la presència, única a Catalunya, de colònies de roure reboll (Quercus pyrenaica), a 900 metres sobre terreny silici, i la supervivència del frondós bosc centenari de Poblet.

La vegetació predominant és l'alzinar amb marfull per sota de 750 metres. També s'hi troba alzinar muntanyenc i carrascar.

A les zones obagues creix el roure martinenc.

Als altiplans calcaris creix el roure valencià, el pi roig i la pinassa.

També a terres baixes es troba el pi blanc i el pi pinyer introduïts per l'home.

A les obagues de zones altes creixen teixedes amb abundància de grèvol.

També es troben castanyers introduïts per l'home.

Fauna

Hi destaca la gran diversitat, amb la presència d'espècies típicament eurosiberianes i altres d'estrictament mediterrànies; així, hi podem trobar l'àliga daurada (Aquila crhysaetos) i l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), així com les poblacions nidificants més meridionals de botxí (Lanius excubitor) o el pica-soques blau (Sitta europaea) i la merla d'aigua (Cinclus cinclus). Pel que fa als mamífers, destaquen el turó (Mustela putorius) i el cabirol (Capreolus capreolus).

Protecció

Les Muntanyes de Prades estan incloses dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya,^[12] i existeix el projecte de declarar un Parc Natural.^[13] A més a més, allotgen el Paratge Natural d'Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet.^[14]

Cultura

Les principals atraccions culturals en són el monestir de Poblet i les viles medievals de Siurana, Prades i Montblanc. Aquí també es troba el Conjunt d'art Rupestre de les Muntanyes de Prades, que forma part de les pintures rupestres de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (patrimoni de la humanitat de la UNESCO), que es pot explorar a partir del Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades (CIAR) a Montblanc.^[15]^[16]

Referències

↑ «Muntanyes de Prades». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Tossal de la Baltasana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Mola d'Estat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Serra de la Gritella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Mola de Roquerola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Serra de la Mussara». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Coll de la Creu de l'Ardit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Picorandan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «El Mollo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Siuranella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Puig de Marc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Muntanyes de Prades». Medi Ambient i Sostenibilitat, GenCat. [Consulta: 22 gener 2024].
↑ «El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades». Lo Pedrís. Butlletí trimestral d'informació de Vilaplana (Baix Camp), Revista 87, 2021?. [Consulta: 22 gener 2024].
↑ «Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet». GenCat. [Consulta: 22 gener 2024].
↑ «Conjunt d'art Rupestre de les Muntanyes de Prades». Ruta de l'Art Rupestre. [Consulta: 25 gener 2024].
↑ «Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Muntanyes de Prades». Ruta de l'Art Rupestre. [Consulta: 25 gener 2024].

Bibliografia

Relació d'espais inclosos en el PEIN, amb indicació de comarques i municipis, al web de la Generalitat^{[Enllaç no actiu]}
Domingo, Màrius. Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Valls: Cossetània Edicions, 2000 ISBN 84-898908-2-X
Domingo, M. i Borau, A. Muntanyes de Prades, Paisatge i Fauna. Valls: Cossetània Edicions, 1998
Ferré Masip, Rafael. Les Muntanyes de Prades. Guia itinerària. Barcelona: Piolet, 2001 ISBN 84-923984-9-3
Insa, Josep. Les Muntanyes de Prades. Caminant de poble a poble. Valls: Cossetània Edicions, 2005 ISBN 84-979112-4-5
Editorial Piolet Les Muntanyes de Prades" mapa escala 1:25.000 Editorial Piolet, 2010 ISBN 978-84-95945-36-5

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muntanyes de Prades

[GEC-1] «Muntanyes de Prades». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[GECTossalB-2] «Tossal de la Baltasana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] «Mola d'Estat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[4] «Serra de la Gritella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «Mola de Roquerola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[6] «Serra de la Mussara». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[7] «Coll de la Creu de l'Ardit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[8] «Picorandan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[9] «El Mollo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[10] «Siuranella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[11] «Puig de Marc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[MediAmbientGenCat-12] «Muntanyes de Prades». Medi Ambient i Sostenibilitat, GenCat. [Consulta: 22 gener 2024].

[13] «El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades». Lo Pedrís. Butlletí trimestral d'informació de Vilaplana (Baix Camp), Revista 87, 2021?. [Consulta: 22 gener 2024].

[14] «Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet». GenCat. [Consulta: 22 gener 2024].

[RutadelArtRupestre-15] «Conjunt d'art Rupestre de les Muntanyes de Prades». Ruta de l'Art Rupestre. [Consulta: 25 gener 2024].

[CentredIntRupestre-16] «Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Muntanyes de Prades». Ruta de l'Art Rupestre. [Consulta: 25 gener 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]