Semònides d'Amorgos
Semònides d'Amorgos (grec antic: Σημωνίδης, «Sēmōnídēs»)[a] fou un poeta iàmbic grec de mitjan segle vii aC natural de l'illa de Samos, motiu pel qual també és conegut com a Semònides de Samos.[1] La seva poesia s'ha perdut i només es conserven fragments procedents de citacions d'altres autors.
  | |
| Nom original | (grc) Σημωνίδης ὁ Ἀμοργῖνος |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle VII aC Samos (Grècia) |
| Mort | segle VI aC |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor |
| Activitat | (Floruit: segle VII aC ) |
| Gènere | Poesia iàmbica |
Semònides era fill d'un tal Crines. A la seva època, Samos va emprendre la colonització de la veïna illa d'Amorgos, on va establir les colònies d'Arcesine, Egíal i Minoa;[2] Semònides va ser un dels que va dirigir la colonització d'aquesta darrera, i per aquest motiu és anomenat Semònides d'Amorgos. Aquest fet biogràfic el situa cap a mitjan segle vii aC, fet que encaixa amb les afirmacions dels antics, que el fan contemporani d'Arquíloc.[1]
Semònides gaudí de gran reputació entre els antics, i fou considerat[b] el segon dels tres principals poetes iàmbics arcaics (Arquíloc, Semònides i Hipònax). Els seus iambes eren de tipus gnòmic[c] i satíric; moltes de les sàtires anaven dirigides a un personatge en concret, de nom Orodecides. Dels seus dos llibres de iambes es conserven solament 29 fragments, el més extens (gairebé complet) i conegut dels quals és una sàtira misògina on compara cada classe de dona amb un animal concret: les brutes són com porcs, les astutes com guilles, les obstinades com ases, les perverses com mosteles, les orgulloses com les egües, i només són bones per l'home les que són com les abelles, aficionades a la seva feina i que vetllen per la casa.[2] Altres són de caràcter pessimista, mentre que d'altres deixen entreveure un contingut obscè.[1] Hom també li atribueix elegies i una obra d'antiguitats de Samos,[2] però actualment els filòlegs descarten aquesta possibilitat (una de les elegies generalment s'atribueix a Simònides de Ceos i la confusió seria fruit de la semblança de noms).[1]
La poesia de Semònides representa un moment de transició, quan hom deixava enrere la solemnitat de l'èpica i s'acostava a la vida quotidiana, amb tot el realisme i un cert pessimisme. Els seus versos denoten coneixement d'Hesíode i Homer, els quals fa servir de model però amb un to popular i satíric més modern.[3]
Notes
modifica- ↑ Semòmides sovint és anomenat Simònides en els manuscrits antics, i per tant sovint confós amb Simònides de Ceos. El motiu és que cap als segles IV i III aC, la eta es començà a pronunciar /i/, i per tant es confongué amb el so de la iota (fenomen conegut com a itacisme).
- ↑ Segons Procle i Llucià de Samosata.[2]
- ↑ Els versos gnòmics eren un tipus de poesia que consistia a posar en vers un conjunt de màximes per ajudar a la memòria. Es diu que Semònides va ser un dels primers a escriure'n.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Hornblower, Simon; Spawforth, Antony (editors). «Semonides of Amorgos». A: The Oxford Classical Dictionary. vol. II. Oxford University Press, 2012, p. 1343.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 William Smith (editor). «1.Simonides». A: A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 831-832.
- ↑ «Semònides d'Amorgos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.