Seguretat ciutadana

la funció dels governs que garanteix la protecció dels ciutadans, les persones del seu territori, les organitzacions i les institucions contra les amenaces al seu benestar.

La seguretat ciutadana és l'acció integrada que desenvolupa l'Estat amb la col·laboració de la ciutadania i d'altres organitzacions de bé públic, destinada a assegurar la convivència pacífica, l'erradicació de la violència, l'ús pacífic i ordenat de vies i d'espais públics i, en general, evitar la comissió de delictes i faltes contra les persones i contra llurs béns.[1][2][3]

La seguretat ciudadana s'entén com l'acció de l'Estat per protegir el ciutadà i assegurar-ne la qualitat de vida. A la imatge s'observa un rescat en muntanya.

En termes generals, per seguretat ciutadana s'entén el conjunt d'accions democràtiques a favor de la seguretat dels habitants i dels seus béns, i ajustades al dret de cada país. De fet, el repte actual és harmonitzar l'exercici dels Drets Humans de cada un amb les diferents polítiques en matèria de seguretat ciutadana dels estats. Per exemple, l'Organització dels Estats Americans planteja que de vegades s'apliquen polítiques que s'han demostrat ineficaces com augmentar les penes, la reducció de garanties processals o mesures per aplicar el dret penal a menors d'edat; que poden derivar en moviments paramilitars o parapolicials quan l'Estat no és capaç de reaccionar d'una forma eficaç contra la violència i el delicte, i per tant la situació s'agreuja.

Història del concepte

modifica

L'origen modern del concepte de seguretat ciutadana és conseqüència directa d'un altre concepte del segle xviii al començament de l'edat contemporània: l'ordre públic. Aquest és un concepte liberal que apareix a l'article 9 de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789, document fonamental de la Revolució Francesa:

« Ningú no pot ser inquietat per les seves opinions, àdhuc les religioses, sempre que la seva manifestació no alteri l'ordre públic establert per la llei. »

A més a més, l'article 4 del mateix document relaciona la llibertat individual amb aquest concepte:

« La llibertat consisteix a poder fer tot el que no sigui perjudicial a l'altre. Així doncs, l'exercici dels drets naturals de cada home no tenen cap altre límit que aquells que assegurin als altres membres de la societat el gaudi d'aquests mateixos drets; aquests límits només poden estar determinats per la llei. »

En aquest sentit, si s'estén el concepte d'ordre públic com a limitació a la llibertat ideològica de l'article novè, a la definició de llibertat individual de l'article quart, apareix el concepte d'ordre públic: «L'ordre públic s'estableix amb garantia i límit de la llibertat i, com ella, consisteix en el fet que ningú no pot fer res que sigui perjudicial als altres».

Amb el temps aquest concepte d'ordre públic va evolucionar en el de seguretat ciutadana, molt més ample, i que incorpora els valors de l'Estat social i democràtic de Dret, fins al punt que el concepte va més enllà de forçar els ciutadans a l'obediència de la norma, sinó a garantir-ne la qualitat de vida.[4][5]

« Aquesta qüestió és ben interessant, perquè en col·locar al mateix pla els conceptes de democràcia i seguretat, percebem amb més claredat el risc que es corre quan davant de les demandes de seguretat, la democràcia apareix associada a sentiments de perill, por i urgència. Es tracta, doncs, de deixar de banda el paradigma de l'ordre, per ubicar-nos en el de la seguretat urbana, entenent seguretat de les persones i no seguretat de l'Estat. »

Referències

modifica
  1. Subsistema de inteligencia civil del Ministerio de Gobernación de Guatemala, Subgrupo de Trabajo N° 4 Inteligencia Civil. «Marco Conceptual». A: Proyecto hacia una política de seguridad para la democracia, 2002, p. 5 [Consulta: 7 juliol 2013]. «En términos generales, se entiende por seguridad la capacidad de dar respuesta efectiva a toda clase de riesgos, amenazas y vulnerabilidades, incluyendo la preparación necesaria para prevenirlos y enfrentarlos adecuadamente. [···]En el mismo sentido, la seguridad ciudadana se define como el derecho de los integrantes de la sociedad de desenvolverse cotidianamente con el menor nivel posible de amenazas a su integridad personal, sus derechos y el goce de sus bienes. Se asienta en la obligación del Estado de satisfacer las necesidades del ciudadano, a cambio de la delegación de poder que éste ha hecho en los responsables de conducir el aparato estatal. [···] De manera que la seguridad ciudadana, incluye tanto los derechos de la población, como las acciones necesarias, realizadas por el Estado, para contrarrestar o prevenir hechos delictivos que atentan contra la integridad de las personas, el ejercicio de sus derechos y el goce de sus bienes» 
  2. Gonzáles, Patricia. «Seguridad ciudadana: Cuadernos de seguridad y defensa», 2003. Arxivat de l'original el 2005-09-13. [Consulta: 20 abril 2013].
  3. [enllaç sense format] http://cradpdf.drdc-rddc.gc.ca/PDFS/unc131/p538238_A1b.pdf Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  4. Freixes Sanjuán, Teresa «La configuración constitucional de la seguridad ciudadana». Revista de Estudios Políticos (Nueva Era), 87, 1995, p. 141-162 [Consulta: 14 juliol 2014].
  5. Brotat i Jubert, Ricard. «Un concepto de seguridad ciudadana», 2002. Arxivat de l'original el 2014-03-09. [Consulta: 20 abril 2013].

Vegeu també

modifica