Sebastià Dalmau i Oller
Sebastià de Dalmau i Oller (Barcelona,[nota 1] 1682 - Viena, 2 d'agost del 1762)[1][2] fou un militar austriacista, coronel de cavalleria de l'exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.[3]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Sebastián Dalmau y Oller  29 novembre 1682 Barcelona | ||
| Mort | 2 agost 1762 (79 anys) Viena (Àustria) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | general coronel | ||
Fill d'un ric comerciant de Barcelona, l'adroguer Amador Dalmau i Colom,[2][4] ja durant el 1704 formava part dels nuclis de conspiració austriacista per revoltar Barcelona, però fou descobert i empresonat juntament amb el seu pare pel virrei de Catalunya Francisco de Velasco.[5] El 1705, amb l'entrada de les tropes austriacistes a Barcelona, Dalmau i son pare foren alliberats i Carles III el recompensà amb el privilegi de cavaller.[2]
El 1706 fou un dels primers nomenats com a capità de la Coronela de Barcelona,[6] i hagué de lluitar en la defensa de la ciutat durant el setge borbònic de Barcelona del mateix any.[7] El 1713 el seu pare va finançar amb el seu patrimoni una unitat de cavalleria de 250 cavalls, el regiment de cavalleria La Fe[8] i l'expedició del Braç Militar, i fins i tot va fer un préstec al virrei Starhemberg.[9] A partir de 1713 i tot al llarg del setge de Barcelona formà part de les Juntes de Defensa de la Ciutat i s'encarregà d'aconseguir subministraments per mantenir la resistència.[2] En l'àmbit polític, tingué un paper d'equilibri amb els defensors més fanàtics i radicals: quan el virrei va abandonar Barcelona, Dalmau va controlar el destí dels 4.000 miquelets catalans i aragonesos enquadrant-los en els regiments catalans.[2] El 1713 va participar en l'expedició frustrada del diputat Antoni Berenguer i el general Nebot que tenia com a objectiu desbloquejar el setge de Barcelona mobilitzant les comarques de l'entorn.[2]
Ocupada Barcelona, fou empresonat durant 11 anys; primer a Pamplona i després a Segòvia. El 1725, en virtut del Tractat de Viena, fou alliberat i s'exilià a Viena, on fou nomenat Tinent General de Cavalleria.
Notes
modifica- ↑ Segons «Sebastià Dalmau i Oller». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana., el seu lloc de naixement és Teià, al Maresme.
Referències
modifica- ↑ Arnau Cònsul; Agustí Alcoberro, Josep Catà i Antoni Muñoz «Què se'n va fer del herois de la guerra de Successió?». Revista Sàpiens, 89, 3-2010, p. 25.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Albareda, Joaquim «Sebastià Dalmau, l'heroi discret». Avui, 11-09-2003.
- ↑ Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Bruguera, Mateo. Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714 (en castellà). L. Fiol y Gros, 1871, p. 725.
- ↑ Salrach i Marés, Josep M.; Termes, Josep. Diccionari d'Història de Catalunya. Ed. 62, 1992, p. 331. ISBN 8429735216.
- ↑ Hernàndez i Cardona, Francesc Xavier; Riart i Jou, Francesc; Rubio i Campillo, Xavier. La Coronela de Barcelona 1705-1714. Rafael Dalmau Editor, 2010, p. 38. ISBN 9788423207503.
- ↑ Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.2 (D-L). Albertí, 1969, p. 14.
- ↑ Albertí, Santiago. L'Onze de setembre. Barcelona: Albertí Editor, 2006, p. 162. ISBN 84-7246-059-2 [Consulta: 26 maig 2013]. Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
- ↑ Sanpere i Miquel, Salvador. Fin de la Nación Catalana. Base, 2001 (1905), p. 230-231. ISBN 84-85031-12-1.
Enllaços externs
modifica- Biografia de Sebastià Dalmau i Oller Arxivat 2007-03-10 a Wayback Machine.
- La Batalla de l'11 de setembre de 1714 Arxivat 2014-05-17 a Wayback Machine.