Sanç I de Portugal

poeta portuguès

Sanç I de Portugal, dit el Poblador (Coïmbra, 11 de novembre de 1154 - ibíd. 26 de març de 1212) fou rei de Portugal (1185-1212). El seu sobrenom de Poblador li fou atorgat per l'estímul amb què va apadrinar el poblament dels territoris del país; amb aquest propòsit es va fundar la ciutat de Guarda l'any 1199.

Plantilla:Infotaula personaSanç I de Portugal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 1154 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Coïmbra (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 març 1211 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Coïmbra (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortlepra Modifica el valor a Wikidata
Sepulturamonestir de Santa Cruz Modifica el valor a Wikidata
Rei de Portugal
6 desembre 1185 – 26 març 1211
← Alfons I de PortugalAlfons II de Portugal →
Regent Regne de Portugal
maig 1169 (Gregorià) – 6 desembre 1185 (Gregorià)
← Alfons I de Portugal
Juntament amb: Teresa de Portugal
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaO Povoador Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Portugal (1185 (Gregorià)–1211 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Borgonya Modifica el valor a Wikidata
CònjugeDolça de Barcelona (1174 (Gregorià)–1198 (Gregorià)), mort Modifica el valor a Wikidata
ParellaMaria Aires de Fornelos
Maria Moniz de Ribeira
Maria Pais de Ribeira Modifica el valor a Wikidata
FillsUrraca Sanches de Portugal
 () Maria Aires de Fornelos
Pedro Moniz
 () Maria Moniz de Ribeira
Martí Sanches de Portugal
 () Maria Aires de Fornelos
Teresa de Portugal i de Barcelona
 () Dolça de Barcelona
Sança de Portugal i de Barcelona
 () Dolça de Barcelona
Constança de Portugal
 () Dolça de Barcelona
Alfons II de Portugal
 () Dolça de Barcelona
Pere I d'Urgell
 () Dolça de Barcelona
Ferran de Flandes
 () Dolça de Barcelona
Ramon de Portugal
 () Dolça de Barcelona
Blanca de Portugal
 () Dolça de Barcelona
Mafalda de Portugal i de Barcelona
 () Dolça de Barcelona
Berenguera de Portugal
 () Dolça de Barcelona
Gil Sanches
 () Maria Pais de Ribeira
Rodrigo Sanches
 () Maria Pais de Ribeira
Teresa Sanches
 () Maria Pais de Ribeira
Constança Sanches de Portugal
 () Maria Pais de Ribeira Modifica el valor a Wikidata
ParesAlfons I de Portugal Modifica el valor a Wikidata  i Mafalda de Savoia Modifica el valor a Wikidata
GermansAlfons de Portugal
Teresa de Portugal
Urraca de Portugal
Mafalda de Portugal i de Savoia
Enric de Portugal
Pere Alfons de Portugal
Sança Alfons
Urraca Afonso de Portugal Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 2ca1a302-3a0d-458e-a8c1-56169047e40f Find a Grave: 13770032 Modifica el valor a Wikidata

Família

modifica

Era fill d'Alfons I de Portugal i la seva esposa Mafalda de Savoia, net per línia paterna d'Enric de Borgonya i Teresa de Lleó, i per línia materna d'Amadeu III de Savoia i Mafalda d'Albon. Pel matrimoni de les seves germanes s'emparentà amb Alfons II d'Aragó i Ferran II de Lleó.

El 1175 es va casar amb Dolça de Barcelona, filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó. D'aquesta unió tingueren:

Príncep hereu

modifica

El 1170 Sanç va ser armat cavaller pel seu pare de qui va esdevenir el braç dret, tant des del punt de vista militar, com des del punt de vista administratiu. Durant els primers anys d'independència portuguesa, va haver-hi molts enemics de la corona, i el primer de tots n'era el regne de Castella i Lleó que havia controlat Portugal fins llavors. A banda d'això, l'Església Catòlica trigava a consagrar la independència de Portugal amb una benedicció. Per compensar aquesta situació, Portugal va cercar aliats dins de la península Ibèrica, en particular al regne d'Aragó, enemic tradicional de Castella, que va ser el primer país a reconèixer Portugal. L'acord va ser signat el 1174 pel matrimoni de Sanç, l'hereu, amb la infanta Dolça Berenguer.

El 1184, ja acabada la treva de 1173, Sanç atacava la vall del baix Guadalquivir, Triana (Sevilla), Niebla, i l'Algarve. Beja va haver de ser evacuada altre cop. El califa almohade Abu Yaqub Yusuf va reunir una gran força almohade per prendre represàlies contra les incursions portugueses i va assetjar Santarém, que va ser defensada per Sanç. El setge almohade va fracassar quan va arribar la notícia que l'arquebisbe de Compostela i el mateix Ferran II de Lleó s'hi dirigien amb el seu exèrcit. Els almohades van aixecar el setge i la seva retirada es va convertir en una derrota a causa del pànic al seu campament, amb el califa almohade que va resultar ferit en el procés i morint en el camí de tornada a Sevilla.[1] Alfons va morir poc després el 6 de desembre de 1185.

Amb la mort d'Alfons Henriques l'any 1185, Sanç I va esdevenir el segon rei de Portugal. Amb Coïmbra com a centre de Portugal, Sanç I no va continuar amb les guerres frontereres per la possessió de Galícia i va lluitar contra els musulmans al sud. El 1191, reforçat amb els croats que anaven de camí a la tercera Croada per unir-se al setge d'Acre,[2] van atacar Shilb (Silves) i després d'un setge de tres mesos, la van ocupar el 3 de setembre; també van ocupar Alcácer do Sal i Beja. Silves era un important centre administratiu i econòmic del sud, amb una població estimada en 20.000 persones. Va ordenar la fortificació de la ciutat i la construcció del castell que encara hui pot ser admirat.

El 1190 el califa almohade Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur va iniciar la contraofensiva a Hispània. Va signar una treva amb Castella i amb Lleó[3] i es va dirigir contra Sanç I de Portugal. Torres Novas i Tomar foren atacades i la primera va capitular, mentre la segona, defensada pels templers, va resistir. Silves fou assetjada. Finalment una epidèmia de pesta va fer retirar als almohades i el 1191, quan l'expedició es va reprendre, nombroses fortaleses a l'Algarve, al sud del Tajo, foren ocupades com Alcácer do Sal, Palmela, Almada, Moura i altres. Silves, agafada per sorpresa, també fou recuperada el 10 de juliol del 1991.

Sanç I va dedicar molts esforços a l'organització política, administrativa i econòmica de Portugal. Va acumular un tresor reial i va incentivar la creació d'indústries. Va concedir diversos furs i va crear així noves ciutats, a més de repoblar àrees remotes del regne, en particular amb immigrants del comtat de Flandes i del Ducat de Borgonya.

Sanç I de Portugal morí el 1212 a la ciutat de Coïmbra, on fou enterrat. Fou succeït pel seu fill gran Alfons II de Portugal.

Referències

modifica
  1. Houtsma, Martijn Theodoor. E.J. Brill's first encyclopaedia of Islam, 1913-1936 (en anglès). Vol. 2. BRILL, 1987, p. 153. 
  2. Hosler, John D. Siege of Acre, 1189-1191 (en castellà). Yale University Press, 2018, p. 63. ISBN 9780300235357. 
  3. Manuela Marín, Salma Khadra Jayyusi. The Legacy of Muslim Spain Part 1, Volum 12 (en anglès). Manuela Marín, Salma Khadra Jayyusi, 1992, p. 74.