Salvador Sunyer i Aimeric
Salvador Sunyer i Aimeric (Salt, Gironès, 1 de febrer de 1924 - 9 de juny de 2017)[1] fou un escriptor i polític català.[2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r febrer 1924  Salt (Gironès) |
| Mort | 9 juny 2017 (93 anys) |
 Alcalde de Salt | |
| 24 maig 1983 – 25 maig 1991 – Xavier Corominas i Mainegre → | |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Girona | |
 Senador al Senat espanyol | |
| 15 juny 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Girona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977 | |
| Regidor de l'Ajuntament de Salt | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | Salt |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític, auxiliar de farmàcia, escriptor, professor de català |
| Partit | candidat independent |
| Membre de | Acció Catòlica (1940–1955) |
| Família | |
| Cònjuge | Carme Bover i Calvo |
| Fills | Salvador Sunyer i Bover |
| Premis | |
| |
Biografia
modificaVa estudiar el batxillerat elemental, però amb catorze anys deixà l'escola i començà a treballar com a auxiliar a la Farmàcia Ribes de Girona. Entre 1940 i 1955 treballà en els moviments de joventut d'Acció Catòlica, i el 1959 va dirigir l'Agrupació Estil, espai teatral del Patronat Parroquial Saltenc. El 1964 va fer per correu el curs de professor de català de la Junta Assessora d'Ensenyament de Català (JAEC), vinculada a l'Institut d'Estudis Catalans i va treure els títols elemental i mitjà el 1965.[1]
Un cop va obtenir el títol, va treballar per l'ensenyament del català per tota la província de Girona a tots els àmbits educatius, des de l'Escola Normal de Girona a col·legis privats. Fins a la seva jubilació va treballar en la Cambra de Comerç i Indústria de Girona. Durant la transició democràtica va donar diverses conferències i va publicar nombrosos articles sobre el català i la seva problemàtica en l'ensenyament. Fou fundador i secretari del premi Prudenci Bertrana.[1]
A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la província de Girona amb l'Entesa dels Catalans, però va deixar el càrrec el 2 de gener de 1979.[4] Fou diputat al Parlament de Catalunya pel PSC-PSOE a les eleccions de 1980, alhora que és nomenat membre de la Junta Permanent del Català. També fou escollit alcalde de Salt de 1983 a 1991. El 1986 fou nomenat president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi. És pare del gestor i productor teatral Salvador Sunyer i Bover.[5]
Obres
modifica- El gran dia de Girona (1959), cantata escrita en commemoració del 150è aniversari dels Setges de Girona amb música de Francesc Civil i Castellví.
- Magdalena penitent (1975), oratori amb música de Francesc Civil i Castellví.
- Deu fer uns dos mil anys (1993), poesia
- Naturàlia (1995), cantata en homenatge a la coral Saba Nova amb motiu del seu XXVè aniversari, amb música de Miquel Sunyer i Bover.
- A la vora del camí (2002), CCG Edicions. Biografia
- Les deixes del Reremús (2012), CCG Edicions. Poesia
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Mor als 93 anys Salvador Sunyer, exalcalde de Salt». 324.cat, 09-06-2017. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Salvador Sunyer i Aimeric». Biblioteca Pública Iu Bohigas de Salt. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2014. [Consulta: 17 gener 2014].
- ↑ «Mor als 93 anys Salvador Sunyer, alcalde de Salt del 1983 al 1991». Ara.cat.
- ↑ «Salvador Sunyer i Aymerich». Ficha del Senador. Senado de España. [Consulta: 17 gener 2014].
- ↑ Anton, Jacinto «Programar teatre internacional és un deure nacional». El País, 25-09-2014 [Consulta: 10 octubre 2014].
Enllaços externs
modifica| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Narcís Devesa i Coll |
Alcalde de Salt 1983 - 1991 |
Succeït per: Xavier Corominas i Mainegre |