Ruibarbre

gènere de plantes
Aquest article tracta sobre el gènere Rheum, anomenat ruibarbre en català. Vegeu-ne altres significats a «Ruibarbre (desambiguació)».

Rheum o ruibarbre[1] és un gènere de plantes angiospermes de la família de les poligonàcies (Polygonaceae). Són plantes natives de l'Àsia temperada i d'algunes parts de l'est d'Europa, com ara Bulgària, Ucraïna o Armènia.[2]

Infotaula d'ésser viuRuibarbre
Rheum Modifica el valor a Wikidata

Rheum maximowiczii Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnúcula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaPolygonaceae
GènereRheum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Planta cultivada de ruibarbre de l'espècie R.rhabarbarum (Castelltallat)

Descripció

modifica

Són plantes herbàcies perennes i vivaç amb un rizoma llenyós, la tija és molt curta o mancant, les fulles, habitualment basals, acostumen a ser grosses i amb pecíol, de forma entre cordada-ovada fins orbicular o reniforme, la seva nervadura és palmada i el marge pot ser sencer, sinuós o lobulat. Les flors són hermafrodites amb sis tèpals verd-blanquinosos o verd-rosats, essent els tres interiors més amples que els tres exteriors. L'androceu acostuma a contenir 9 estams amb les anteres de color groc o rosat. Al gineceu en destaquen tres estils amb un estigma amb forma globosa. Les flors s'agrupen en inflorescències terminals en panícula. El fruit és un aqueni.[3][4]

Taxonomia

modifica

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[5][6]

Espècies

modifica

Dins del gènere Rheum es reconeixen les 56 espècies següents:[2]

Sinònims

modifica

Els següent noms científic és un sinònim heterotípic de Rheum:[2]

  • Rhabarbarum Fabr.

Híbrids

modifica

S'ha descrit el següent híbrid natural:[2]

  • Rheum × svetlanae Krassovsk.

Molt popular a Gran Bretanya, Bèlgica i els països germànics però pràcticament desconegut a altres països. Es poden sembrar les llavors en un viver i després plantar-les però més sovint es reprodueix vegetativament per assegurar el millor sabor. S'arrenquen els pecíols a partir de principi de primavera i es deixa la resta de la planta al seu lloc. Al triangle del ruibarbre del Yorkshire, hi ha una tradició de conrear el ruibarbre a l'interior, lluny de la llum - segons la tradició s'espleta amb la llum d'espelmes - per tal d'obtenir un ruibarbre més suau.

Les espècies comestibles conreades a Europa són R. rhabarbarum i R. rhaponticum, mentre que R. officinale és medicinal i R. palmatum es conrea a la Xina.

Gastronomia

modifica
 
Işgın o ışkın (Rheum ribes en turc) al Mercat Històric de Kadıköy, Istanbul.

Com a planta comestible els pecíols es fan servir per fer el pastís de ruibarbre molt popular al Regne Unit, per fer confitures o purés. En algunes zones de Turquia, especialment Malatya i Elazığ, el ruibarbre Rheum ribes es menja cru o fet amb ous a la cuina local.

modifica

Com a planta medicinal és laxant i astringent.

Referències

modifica
  1. «ruibarbre». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1r novembre 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Rheum L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r novembre 2024].
  3. Freeman, Craig C. Flora of North America (en anglès). vol. 5. via eFloras, Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria, 1977 [Consulta: 2 novembre 2024]. 
  4. Brandbyge, 1993, p. 534.
  5. «Rheum L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 2 octubre 2024].
  6. Linné, 1753, p. 371.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica