Viquipèdia

Rotax

marca d'una gamma de motors de combustió interna

Rotax és la marca d'una gamma de motors de combustió interna desenvolupats i fabricats per l'empresa austríaca BRP-Rotax GmbH & Co KG[1] (fins al 2016, BRP-Powertrain GmbH & Co. KG), al seu torn propietat de la canadenca Bombardier Recreational Products.

Infotaula d'organitzacióRotax
(de) BRP-Rotax GmbH & Co KG Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa
marca comercial
fabricant de motors Modifica el valor a Wikidata
Indústriaenginyeria mecànica Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaGmbH & Co. KG Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1884
1920
1970, Dresden Modifica el valor a Wikidata
FundadorFriedrich Theodor Gottschalk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixmotor de combustió interna Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Entitat matriuBombardier Recreational Products Modifica el valor a Wikidata
Propietat deBombardier (1970–)
Lohner-Werke (1959–)
ZF Sachs (1930–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webrotax.com Modifica el valor a Wikidata

Els motors Rotax, tant els de quatre temps com els de dos temps, tecnològicament avançats, es fan servir en una gran varietat de vehicles terrestres, marítims i aerotransportats. Bombardier Recreational Products (BRP) els fa servir a la seva pròpia gamma de tots aquests tipus de vehicles.[2]

Dins el sector de les avionetes, Rotax va superar el 1998 les vendes de tots els altres fabricants de motors aeronàutics junts.[3]

Història

modifica

L'empresa es va fundar el 1920 a Dresden (Saxònia, Alemanya) com a ROTAX-WERK AG i s'especialitzà en la fabricació de boixes i pinyons lliures de bicicleta. El 1930 va ser adquirida per Fichtel & Sachs i la fabricació de les boixes es transferí a Schweinfurt (Baviera).[4] El 1943, la producció es va traslladar a Wels (Àustria) i el 1947 a Gunskirchen, també al districte austríac de Wels, a l'Alta Àustria. Acabada la Segona Guerra Mundial, Rotax aprofità l'experiència adquirida amb la fabricació dels motors Sachs per a fabricar els seus de propis.[5] El 1959, el fabricant de carrosseries de vagons i ferrocarrils Lohner-Werke, amb seu a Viena, esdevingué accionista majoritari de Rotax.[6]

El 1970, Lohner-Rotax va ser comprada per la canadenca Bombardier Inc. L'antiga sucursal de Bombardier, Bombardier Recreational Products, ara una empresa independent, utilitza motors Rotax en els seus vehicles terrestres, motos d'aigua i motos de neu.[2]

Rotax va construir exclusivament motors de dos temps fins al 1980, quan va començar a construir-ne també de quatre temps conjuntament amb motors d'avions. Altres dates importants dins la història de l'empresa són el 1962, quan es va instal·lar per primera vegada un motor Rotax en una moto de neu i el 1989, quan Rotax va rebre la certificació de tipus pel seu motor d'avió 912.

Aplicacions

modifica

Motos de neu

modifica

Les motos de neu Ski-Doo de Bombardier Recreational Products estan equipades amb motors Rotax, tant els models de dos com els de quatre temps, turboalimentats i amb aspiració normal, de dos i tres cilindres.[7]

Avions

modifica

Rotax subministra motors d'avions per a avions ultralleugers, avionetes i vehicles aeris no tripulats.

Motocicletes

modifica
 
El motor Rotax d'una BMW F 800 GS del 2018

La divisió Can-Am de Bombardier Inc. va desenvolupar a partir del 1971 una línia de motocicletes impulsada per motors Rotax. L'operació de motocicletes Can-Am es va subcontractar a Armstrong-CCM Motorcycles el 1983 i el 1987 es va posar fi a la producció.

Can-Am va reprendre la producció de motocicletes amb una sèrie de motos de tres rodes per a carretera, començant pel model Spyder, amb motors Rotax. A data de 2020 n'hi havia tres models: el Ryker utilitza el 600 ACE de 2 cilindres i el 900 ACE de 3 cilindres, el Spyder F3 fa servir el 1300 ACE de 3 cilindres i el Spyder RT fa servir el 1330 ACE de 3 cilindres.[8]

Entre els fabricants de motocicletes que munten motors Rotax actualment, ja sigui sota la pròpia marca Rotax o com a marca blanca (OEM), hi ha Aprilia, BMW (sèries F i G), Buell i KTM. Al llarg de la seva història, molts altres fabricants han fet servir motors d'aquesta marca en algun dels seus models, com ara Harley-Davidson, Jawa, Scorpa o els ja desapareguts SWM, Moto Gori, Kramer, Kram-It, MZ, Barigo, BPS, Portal i Alfer. Diversos fabricants britànics, a la seva etapa final (a mitjan dècada del 1970, poc abans de tancar definitivament), van muntar també motors Rotax a les seves motocicletes: Matchless, AJS i Cotton en foren alguns.

En el món de la competició, el Rotax ha estat des de sempre un motor molt utilitzat per diverses petites marques que volien competir al mundial de velocitat, especialment a les categories de 125cc i 250cc, entre elles Gazzaniga, EMC, Arbizu, Siroko, Kobas i JJ Cobas, marca amb la qual Àlex Crivillé guanyà el mundial de 125cc el 1989 (la seva moto duia un motor Rotax preparat per Antonio Cobas). També en altres modalitats el Rotax fou un motor reeixit, per exemple en enduro, on marques com ara SWM i Kramer (Kram-It més tard a Itàlia) van aconseguir molts èxits amb les seves motos equipades amb aquest motor. Entre el 1978 i el 1980, pilots com ara Gualtiero Brissoni, Andrea Marinoni, Franco Gualdi i Guglielmo Andreini van guanyar diversos Campionats d'Europa de la disciplina amb les SWM de motor Rotax. SWM també fou pionera en trial, ja que fou la primera a competir amb motor Rotax al mundial de la modalitat (concretament, a partir del 1978, amb Charles Coutard de pilot).

Motos d'aigua

modifica
 
Motor Rotax en una moto d'aigua

A data del 2020, totes les motos d'aigua de la marca Sea-Doo de Bombardier Recreational Products estaven equipades amb motors Rotax de tres cilindres de quatre temps, turboalimentats i aspirats normalment de la sèrie ACE (Advanced Combustion Efficiency).[9]

Vehicles tot terreny

modifica

Els vehicles tot terreny Can-Am de Bombardier Recreational Products estan equipats amb motors Rotax.[10]

Kàrting

modifica

La companyia va presentar el motor Rotax MAX per a kàrting el 1998 i va començar a organitzar la Rotax Max Challenge el 2000. També va llançar els pneumàtics de kàrting Mojo el 2006 i els lubrificants XPS el 2010.

Productes

modifica

Motors d'avions

modifica
 
Rotax 912 instal·lat en una avioneta

Hi ha motors Rotax dissenyats específicament per a avionetes, tant de dos com de quatre temps.

Els models actuals són aquests:

Motors Certificats [11]
Model 912 A/F 914 F2/F3/F4

[12]

912 S/iSc Sport 915 iSc A/B - 916 iSc3 B
Tipus certificació 25 setembre 1989 15 maig 1996 27 novembre 1998 14 desembre 2017
Configuració 4 temps, 4 cilindres boxer, encesa per guspira, refrigeració líquida de cilindres i culates, càrter sec
Aspiració natural turbocompressor natural turbocompressor+intercooler
Lliurament de combustible 2× carburadors CD injecció, dual channel FADEC
Combustible gasolina d'automoció o AVGAS
Carrera 61 mm
Diàmetre 79,5 mm 84 mm
Cilindrada 1.211 cc 1.352 cc
Compressió 9:1 10.8:1 8.2:1
Relació de transmissió 2,2727:1 / 2,4286:1 2,4286 : 1 2,5454 : 1
Llarg 590 mm 665 mm 596 mm 657 mm
Alt 375 mm 531 mm 398 mm 398 mm
Ample 576 mm 578 mm
Pes en sec 57,1-59,8 kg 71,7-74,4 kg 58,3-64,4 kg 84,6-85,2 kg
Potència d'enlairament 59.6 kW 84.5 kW 73.5 kW 100-117 kW
RPM d'enlairament 5.800
 
Rotax 503

Entre els models històrics que ja no es produeixen hi ha aquests:

Motors de kart

modifica

La sèrie de motors de kàrting Rotax MAX, de 2 temps, es va llançar el 1997.[14]

OEM

modifica

L'empresa també produeix motors sense marca, peces i transmissions completes per a fabricants d'equips originals (OEM, Original equipment manufacturer).[15]

Es fan servir en motos i escúters, amb motors complets com ara el Rotax 122 i el Rotax 804.[16]

Referències

modifica
  1. ↑ BRP-Powertrain GmbH & Co. KG. «Company profile» (en anglès). brp-powertrain.com, 2014. Arxivat de l'original el 17 de març 2015. [Consulta: 1r setembre 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Bombardier Recreational Products & Vehicles - BRP USA» (en anglès). brp.com. Arxivat de l'original el 14 JUNY 2012. [Consulta: 24 setembre 2015].
  3. ↑ Gunston, W. World Encyclopaedia of Aero Engines (en anglès). 4a ed. Patrick Stephens Ltd, 1998, p. 170. 
  4. ↑ «Rotax Engines» (en anglès). cybermotorcycle.com. [Consulta: 8 juliol 2021].
  5. ↑ «Los motores Sachs y su importante papel en la industria bélica» (en castellà). rotax.com. Arxivat de l'original el 25 de juliol 2021. [Consulta: 25 juliol 2021].
  6. ↑ «Company history up to 1969» (en anglès). brp-powertrain.com. [Consulta: 14 febrer 2012].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ «Rotax Snowmobile engines» (en anglès). ski-doo.com. Arxivat de l'original el 23 d’octubre 2020. [Consulta: 26 octubre 2020].
  8. ↑ «2021 Models» (en anglès). can-am.brp.com. [Consulta: 26 octubre 2020].
  9. ↑ «Rotax engines - High performance engine for Sea-Doo Watercraft» (en anglès). sea-doo.com. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2021. [Consulta: 26 octubre 2020].
  10. ↑ «2021 Off-Road models: Side-by-Side and ATV models» (en anglès). can-am.brp.com. [Consulta: 26 octubre 2020].
  11. ↑ «Type Certificate Data Sheets for Rotax 912 series» (en anglès). EASA, 15-09-2020. Arxivat de l'original el 18 de gener 2021. [Consulta: 19 juliol 2021].
  12. ↑ «Type Certificate Data Sheets for Rotax 914» (en anglès). EASA, 05-09-2016.
  13. ↑ «The Glaser-Dirks DG500M» (en anglès). aopa.org. [Consulta: 24 setembre 2015].
  14. ↑ Gschossmann, Dominik. «Kart Engine Business of BRP-Powertrain» (en anglès). rotax-kart.com. Arxivat de l'original el 24 de juny 2015. [Consulta: 24 setembre 2015].
  15. ↑ Gschossmann, Dominik. «we build your engine - Home» (en anglès). rotax-oem.com. Arxivat de l'original el 9 de gener 2016. [Consulta: 24 setembre 2015].
  16. ↑ «Startseite» (en anglès). BRP-Rotax. Arxivat de l'original el 11 de març 2015. [Consulta: 24 setembre 2015].

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rotax
  Vídeos externs
  "How Rotax Builds Aircraft Engines" a AVweb (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rotax&oldid=34214769»