Ronald Neame CBE (Londres, Anglaterra, 23 d'abril de 1911 − Los Angeles, Estats Units, 16 de juny de 2010) va ser un director de cinema, productor i guionista anglès.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaRonald Neame
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 abril 1911 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 2010 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort per caiguda des d'alçada Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatRegne Unit
FormacióUniversity College School
Hurstpierpoint College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, escriptor, realitzador, productor de cinema, guionista, director de fotografia, productor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1939 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Família
CònjugeBeryl Yolanda Heanly (1932-1992)
Donna Bernice Friedberg (1993-2010) Modifica el valor a Wikidata
FillsChristopher Neame Modifica el valor a Wikidata
ParesElwin Neame Modifica el valor a Wikidata  i Ivy Close Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0623768 Allocine: 10995 Allmovie: p104158 TCM: 139455 TV.com: people/ronald-neame TMDB.org: 7501
Musicbrainz: 743ee367-ed62-4701-b1d6-cb5f910e2341 Find a Grave: 53828254 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill d'un director i l'actriu del cinema mut, va deixar l'escola el 1923 per ajudar econòmicament a la família que havia patit la inestabilitat econòmica greu. Això el va portar a treballar com a ajudant de direcció i el 1929 treballa amb els joves Alfred Hitchcock en la seva primera pel·lícula sonora, Blackmail. El 1933 començat a treballar en fotografia participant en pel·lícules com Sang, suor i llàgrimes; el 1942 va rebre la primera nominació per l'Oscar als millors efectes visuals per Vol de tornada. El 1945 dramatitza la pel·lícula Breu encontre de David Lean i l'any després Grans Esperances amb dues nominacions consecutives a l'Oscar Millor Guió.

El 1947 debuta com a director i el 1952 firma The Card comèdia satírica amb Alec Guinness en la caricatura d'un escalador social. El1958 presenta en concurs en el 23 Festival Internacional de Cinema de Venècia The Horse's Mouth, amb Guinness en el paper d'un petit pintor interessat en la fama, guanyant la Copa Volpi al millor actor. Dos anys més tard, Tunes of Glory també amb Guiness en una pel·lícula sobre les neurosis de la vida militar que narra la difícil relació entre un oficial i el seu adjunt obsessionat amb el compliment de la normativa, de nou en competició al Festival Venècia, en la 25a edició (Copa Volpi va ser aquest cop pel coprotagonista John Mills).

El 1969 dirigeix The Prime of Miss Jean Brodie, presentat al Festival de Cinema de Cannes de 1969[3] amb Maggie Smith en el paper de la professora inconformista i filofeixista que li va valer un Oscar a la millor actriu. El 1972 dirigeix una de les pel·lícules més famoses de l'epopeia de desastres dels anys 1970 L'aventura del Posidó; el 1980 roda una comèdia divertida amb Walter Matthau (Hopscotch), on l'actor interpreta un empleat de la CIA frustrat que envia als serveis secrets de tots els països les memòries del seu cap.

El 1990 es va retirar de l'escena, però la tradició familiar continua amb els seus fills que s'han convertit en productors de cert èxit. Neame mor el 2010 per complicacions d'una caiguda.

Filmografia[4]

modifica

Director

modifica

Productor

modifica

Director de fotografia

modifica

Guionista

modifica
  • 1945: Breu encontre de David Lean
  • 1946: Grans esperances de David Lean
  • 1950: Golden Salamander
  • 1990: The Magic Balloon
  • 1979: Meteor de Ronald Neame: Un representant britànic de l'ONU

Premis i nominacions

modifica

Nominacions

modifica

Referències

modifica
  1. New York Times
  2. «Biografia de Ronald Neame». The New York Times.
  3. «Selecció Oficial 1969». festival-cannes.
  4. «Filmografia de Ronald Neame». The New York Times.

Enllaços externs

modifica
  • Ronald Neame  a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)