Rec Comtal

El Rec Comtal era una estructura hidràulica de primera magnitud que perdurà fins al segle xix com un dels principals abastidors d'aigua a Barcelona. Servia per regar i per accionar els diversos molins construïts al llarg del seu traçat.

Rec Comtal

El Rec Comtal, al barri de Vallbona
Tipus	séquia
Localització
Entitat territorial administrativa	Vallbona (Barcelonès), Sant Andreu de Palomar (Barcelonès), Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental)
41° 23′ N, 2° 11′ E
Característiques
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	42463
Id. Barcelona	2912

Restes a Sant Andreu de Palomar

Se'n conserven unes restes al seu pas pel barri de Sant Andreu, catalogades com a Bé Cultural d'Interès Local, en un terreny sense edificar entre els carrers de Fernando Pessoa (antic Coronel Monasterio) i de l'andana de l'Estació, a tocar amb el carrer de Palomar. Actualment són totalment cobertes per la vegetació, i l'únic element visible és un pont d'arc rebaixat sobre el canal del Rec fet de pedra irregular unida amb morter i maó a la part superior i a l'arc, del que només se'n conserva un dels costats.

Història

Rec Comtal, Arc de Triomf, 2009

Com a antecedent d'aquest canal existia un aqüeducte romà que anava des de Montcada a Bàrcino, que a partir de l'alta edat mitjana va caure en desús. Hi ha diverses hipòtesis sobre la data de la construcció; la més estesa diu que fou obra del comte Miró (954-966), germà petit del comte de Barcelona Borrell II, a principi de la segona meitat del segle x.

Al llarg del segle xi, especialment a partir de la segona meitat, l’ús es generalitzà, i els molins que n’extreien energia proliferaren a partir del coll de Finestrelles cap al Clot i dins del recinte emmurallat, a l'entorn del monestir de Sant Pere de les Puelles, als barris de Portal Nou i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. A partir del 1703, el Rec es fa servir per al subministrament d'aigua a la ciutat fins al segle xix.

Morfologia

No se sap com havia sigut el primitiu Rec, donat que al llarg del mil·lenni de la seva existència ha patit diverses remodelacions. El que es pot dir és que era un gran canal a cel obert d'una amplada que variava segons el traçat. Els murs eren de carreus de pedra de Montjuïc, units amb morter de calç, amb el fons de terra natural, sense cap recobriment especial. Al llarg del recorregut hi havia ponts, la majoria de pedra, però n'hi podria haver de fusta, que facilitaven el pas d'un costat a l'altre. Per l'arqueologia s'ha pogut documentar que era netejat amb certa regularitat, cosa que fa que no es conservin materials del primer moment de la construcció.

Tram del Rec Comtal al Mercat del Born

Cal assenyalar que on es van produir més canvis en relació a la forma i traçat del Rec va ser dins de la ciutat, on va funcionar com un carrer-canal, passant a ser una estructura coberta en part, i sovint amb grans ponts com el que es pot veure dins del Born. Menció a banda és la gran remodelació que va patir el Rec arran de la construcció de la Ciutadella, que va comportar un canvi important del Rec i de la desembocadura a mar.

Un dels trets que defineix el Rec és que es tracta d'un gran canal a cel obert, amb un gran cabal d'aigua per poder fer funcionar els molins que es van bastir al seu redós. La construcció de molins va anar en augment fins al punt que al segle xiii es coneixen un total de vint-i-un molins fariners al llarg del Rec. En el segle xii, a banda de molins, a la zona de Sant Andreu també es va construir una farga que era propietat de la Canònica i que servia per reparar les eines del camp dels pagesos de més de la meitat del pla de Barcelona. Aquesta farga es devia trobar, aproximadament, a la zona on es creuen el Rec i l'anomenada Riera d'Horta, i funcionava amb l'energia hidràulica del Rec.

Restes de l'aqüeducte romà a Sant Andreu, 2004

Els molins que funcionaven amb l'aigua del Rec no només eren fariners sinó que també n'hi havia de drapers, els quals varen anar en augment al llarg de la vida de la sèquia. També servia com a sistema de regadiu, ja que feia funcionar tot un sistema de sèquies al llarg del seu recorregut. En un moment donat, el terreny proper a la ciutat comtal és conegut com a l'hort i vinyet, nom que prové dels conreus que hi havia a l'entorn de la ciutat i que aprofitaven el reg constant per tal de tenir una bona horta.

Recorregut

Recorregut general del Rec Comtal, Servei d'Arqueologia,ICUB

Tenia un recorregut de més de 12 km: naixia als Pous de Montcada, reemplaçant l'antic aqüeducte romà, i desembocava al port pel Pla de Palau. En el seu recorregut regava nombrosos horts de Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals, les hortes del Portal Nou, Sant Pere i els horts d'en Favà. En el punt on es troben aquestes restes hi havia el molí de Sant Andreu (o de la Torre de Bell-lloc), construït al segle xiii, que va ser l'últim dels molins a desaparèixer a Sant Andreu. Ara bé, en aquesta zona el seu recorregut divergeix clarament del de l'aqüeducte romà, car el Rec se situa perpendicularment a la vessant al seu pas pel molí mentre que l'aqüeducte, documentat arqueològicament, continua amb un traçat marcadament recte paral·lel a la vessant. El 2004 es va dur a terme una excavació arqueològica que va treure a la llum les restes d'un tram d'aqüeducte romà i estructures d'un molí medieval, tot i que res d'això és visible actualment degut a la construcció d'una escola-taller al solar on se situaven.

Així mateix, molt a prop de l'actual encreuament dels carrers de Roger de Flor i d'Ausiàs Marc, el Rec Comtal gira bruscament cap al sud-est, perpendicular a la vessant, en direcció al Molí del Clot situat uns 150 metres pendent avall. En un altre punt, gira bruscament vers el sud, perpendicular a la vessant, en direcció al molí Dormidor o de la Pólvora, mentre que l'aqüeducte romà mantenia un descens més gradual donat que passava entre el camí de Sant Adrià i el d'Horta segons evidència documental, i continuava resseguint el pendent fins a encaixar amb el pilar de Magdalenes 25. Aquests canvis de trajectòria probablement resultaven d'utilitat per al seu aprofitament per les diverses instal·lacions molineres, ja que permetrien que l'aigua baixés amb més energia i, per tant, fos més ben aprofitada pel molí.

Conduir aigua de boca a la ciutat no n'era la funció principal, car a època medieval se'n treia mitjançant pous, i a Barcelona l'aigua freàtica de bona qualitat era abundant i sempre ha servit al llarg de la història. El propòsit primer era fer moure molins, regar les terres, abastir nous espais productius amb molta necessitat d'aigua, com les carnisseries o les adoberies, i potser en darrer terme i segurament en poca quantitat l'aigua de boca.

Bibliografia

• La Revolució de l'aigua a Barcelona: de la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967. Institut de Cultura. MUHBA, 2011. ISBN 978-84-985-0365-4. 
• Martín Pascual, Manel. El Rec Comtal, 1822-1879. La lluita per l'aigua a del segle XIX. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Editorial Rafael Dalmau, 1999. ISBN 84-232-0599-1. 
• Hernandez March, Enric. El Rec Comtal. 1.000 anys d'història. Barcelona: Viena edicions, 2016 (Calidoscopi). ISBN 978-84-8330-903-2. 

Vegeu també

• Conjunt Rec Comtal, Reixagó i Mina de Montcada
• Canal de la Infanta

Enllaços externs

• «Rec Comtal a Vallbona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.